Laboral
Patronals12/06/2023

Bufetada dels sindicats a Sánchez Llibre pel trencament de l'AIC: "Prefereix fer actes i festes que actuar de patronal"

CCOO i UGT afirmen que la mala relació entre Foment i Pimec condiciona la negociació laboral a Catalunya

BarcelonaTrencament total entre sindicats i patronals catalanes. La negativa de Foment a signar l'acord interprofessional de Catalunya (l'AIC, que regula el marc català dels convenis col·lectius) ha deixat les que són, possiblement, les declaracions més contundents fins a la data dels líders sindicals contra el president de la patronal, Josep Sánchez Llibre. Els dirigents a Catalunya de CCOO i UGT, Javier Pacheco i Camil Ros, han valorat aquest dilluns la ruptura de les negociacions per tancar finalment aquest pacte, que estava vençut des del 2020, després d'una cinquantena de reunions i quan ja eren al tram final de les converses.

Inscriu-te a la newsletter El pànic a TrumpInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Per començar, els sindicats han criticat les formes amb què Foment del Treball va decidir despenjar-se d'un acord que, com defensen els primers, és vital per al bon funcionament de les relacions laborals a Catalunya. "Dilluns al matí vam rebre un whatsapp. Igual que quan et deixa la parella sense donar la cara", ha lamentat Ros. Així doncs, ha denunciat l'escassa "seriositat" i la "irresponsabilitat" de la gran patronal catalana, que va decidir en l'últim moment no acceptar la incorporació de la prioritat aplicativa dels convenis catalans per sobre dels estatals com a part del text final.

Cargando
No hay anuncios

Aquest nou AIC tenia la particularitat que per primera vegada introduïa qüestions de caràcter normatiu, és a dir, que s'haurien de traslladar als convenis col·lectius com a norma i no només com a recomanació. Després de moltes trobades i estira-i-arronses, sindicats i patronals havien arribat a l'entesa que aquestes matèries normatives afectessin quatre àmbits: la digitalització, la desconnexió digital, el teletreball i la prioritat aplicativa dels convenis. Aquest últim apartat, però, ha acabat sent el punt de conflicte pel qual s'han trencat totalment les negociacions.

"Ho hem intentat de totes les maneres possibles i l'última proposta era raonable per a totes les parts. [Sánchez Llibre] prefereix fer actes i festes portant el rei amunt i avall que actuar de patronal", ha etzibat Ros. El líder de la UGT també ho ha aprofitat per retreure-li que no signés la petició d'indult a l'exconsellera Dolors Bassa després d'haver-li assegurat que ho faria.

Cargando
No hay anuncios

Conseqüències de la rivalitat entre patronals

Per als sindicats, Foment no és l'únic problema. Pacheco ha insistit que la rivalitat entre aquesta institució i Pimec s'ha convertit en una "cursa de competitivitat mal entesa", amb conseqüències directes en la signatura de convenis importants com el d'oficines i despatxos o el d'instal·lacions esportives. Les dues patronals han xocat per la representació que li pertoca a cadascuna en les taules de negociació, fet que ha entorpit l'assoliment de nous acords. En aquest sentit, Pacheco ha defensat que, tot i tenir punts de vista diferents en algunes qüestions, els dos sindicats majoritaris "venim barallats de casa" per portar un posicionament comú a les discussions i arribar a solucions de manera més ràpida.

Cargando
No hay anuncios

"Alguns empresaris hauran de pensar si els que representen el pitjor de la política són el millor per posar davant de les organitzacions empresarials", ha reblat el secretari general de CCOO a Catalunya sobre el paper de Sánchez Llibre en aquest deteriorament de la relació entre patronals i sindicats. A més, ha apuntat que el president de Foment podria veure "una oportunitat interessada" després dels resultats electorals de les darreres municipals i autonòmiques (i davant un possible canvi de cicle polític a la Moncloa) per evitar pactar amb els sindicats.

En aquest sentit, Pacheco ha avisat que sense un nou AIC la conflictivitat laboral augmentarà, perquè els convenis s'hauran de negociar un per un, amb la tensió afegida que suposa no comptar amb un marc de referència català.