Josep Santacreu: "Som una altra dimensió, amb tots els respectes"

BarcelonaJosep Santacreu (Guissona, 1958) ha aconseguit el que fins ara molts creien impossible: arrabassar la Cambra de Comerç de Barcelona a l'equip Eines de País - Un Pas Més, que tot i tenir el suport de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) a l'hora de fer la campanya, mantindrà només 21 de les 60 cadires del ple. Santacreu serà, molt probablement i si no hi ha un gir de guió, el pròxim president de la Cambra. Qui va ser director general de DKV Seguros durant més de 25 anys és un perfil conegut entre l'empresariat i el món mèdic. Metge de professió, va ser dels impulsors de Metges Sense Fronteres a Espanya, i també va ajudar a impulsar Proactiva Open Arms i altres iniciatives d'inclusió i filantropia; el 2016 va rebre la Creu de Sant Jordi. Ara, amb 26 cadires guanyades, encara un nou repte: la Cambra de Barcelona.

S'esperaven aquest resultat?

— No. Estàvem il·lusionats però pensàvem que estaríem més ajustats. És veritat que moltes categories han guanyat per molt pocs vots de diferència. Però no n'hi ha cap que hàgim perdut per golejada.

Com han viscut la campanya? 

— Molt intensa, perquè teníem poc temps. Hem tingut quatre mesos mal comptats. Trobar 52 candidats motivats i amb ganes i que fossin empreses de referència en el seu sector... Això ha sigut intens. De vegades ens deien que estàvem bojos, que lluitàvem per un impossible, però s'ha vist que es pot guanyar contra la mobilització de l'ANC.

¿Vostè se sent representant de l'empresariat tradicional o establishment, com li han dit?

— La gent que em coneix bé es fa un tip de riure amb aquesta etiqueta. Soc una persona que em sento bé parlant tant amb una empresa gran com amb la botiga del costat. A mi no se'm pot qualificar d'establishment ni per família, ni per trajectòria professional ni per elecció personal. No ho soc en pràcticament res, potser per la carrera, màsters, el fet que he estudiat a Stanford. Si això és ser establishment...

També s'ha dit de vostès que van contra els independentistes. 

— Hi ha hagut moltes consignes: establishment, que som antiindependentistes... Nosaltres tenim gent de tot. Sabem que hi ha alguns membres de la nostra candidatura que, és públic i notori, són independentistes, però no els ho hem preguntat. Algun ens ha dit: jo soc federalista. Doncs molt bé. Tenim de tot. I de la majoria no sabem res més enllà que són empreses representatives en el seu àmbit. Ens han atacat per aquí. Això és una altra història, això va d'empresa i esperem que la gent ho entengui.

Els vots de les sis cadires patronals poden tenir un paper decisiu en la investidura del president. Compten que aniran amb vostès?

— Si tenim el suport dels cinc independents no necessitem les patronals. I tot i així sabem que algunes de les patronals ens votaran, perquè són part del nostre equip. És normal que en part del ple de la Cambra hi hagi empreses que tenen un paper molt actiu a les patronals. Era raríssim el que passava en l'anterior govern de la Cambra, on quasi ningú era als òrgans de les patronals del país. Nosaltres, evidentment, vam parlar amb Foment i Pimec, s'hi havia de parlar. Com es pot plantejar no parlar-hi? Però no som la patronal, la Cambra representa totes les empreses. Tenim bona relació amb tothom, Femcat, Cercle, etc. Alguns han sumat i altres no. Al final, l'ecosistema empresarial són diferents nodes que s'interconnecten amb funcions complementàries. 

¿Pimec ha tingut un paper rellevant en la seva campanya, com criticava Eines?

— Pimec ha animat els seus associats a votar, i ha dit quins eren els candidats que són també a Pimec. N'hi ha més a la nostra candidatura perquè nosaltres tenim un perfil més empresarial, i a Eines han primat altres qüestions abans que la representativitat sectorial. Per a nosaltres era un tema important, ens ha permès guanyar i també ens dona la tranquil·litat que qui tenim a cada lloc del ple són gent que dins el seu gremi tenen un rol previ de representació. Jo mateix m'he presentat per Finestrelles, de la qual soc patró, per encàrrec de l'Associació Catalana d'Establiments Sanitaris; per tant, vaig amb un encàrrec que va molt més enllà del que jo pugui pensar o fer, perquè el meu compromís és donar suport a les empreses privades catalanes de l'àmbit. Això marca, perquè s'entén que hi ha hagut algú que ha fet la tria, en farà un seguiment, va amb un compromís; és una diferència essencial amb Eines. Els gremis i sectors han d'estar representats per algú que considerin que val la pena que hi sigui. 

Què criticaria de la gestió d'Eines?

— Cadascú ha de fer el que ha de fer, el que li toca. Si ets estudiant, estudia bé; si ets una empresa, fes bé d'empresa, i si ets una Cambra de Comerç, fes bé de Cambra de Comerç. I considerem que en aquests últims quatre anys, amb la millor voluntat i tot l'esforç i dedicació, no han estat els anys més brillants de la Cambra de Comerç. I han tingut alguns encerts, però en conjunt creiem que s'ha perdut representativitat, s'ha perdut pes relatiu d'influència com a Cambra, no s'han desenvolupat projectes estratègics suficients, s'ha perdut connectivitat amb l'entorn empresarial, perquè molta gent no s'hi sentia representada, també amb l'entorn polític perquè no hi havia afinitat, amb la Cambra d'Espanya per no sé què... Al final, una cosa és el discurs i una altra els fets. Crec que el grup d'empresaris que va impulsar Va d'Empresa ha pensat que calia un altre enfocament, tenir una Cambra més forta, que ajudi les empreses i que marqui posicions des de l'autoritat moral de l'empresariat.

Massa política a la Cambra?

— D'una banda és això, i de l'altra, la crítica és la capacitat de gestió i incidència. Això depèn de la suma de capacitats que pot tenir un equip i les limitacions que li pot suposar el fet d'estar vinculat a una certa restricció i unes certes prioritats. Nosaltres no tenim cap restricció de l'àmbit polític més enllà del tarannà obvi de la gent que el promou, però cap qüestió de partit ni que ens limiti, i el que tenim és gent amb una altíssima capacitat demostrada de transformació i generació de valor empresarial. Som una altra dimensió, amb tots els respectes. I això que a la nostra candidatura hi ha un taxista, l'Olivier; també tenim el Santacreu del forn, que no soc jo... Tenim gent de tota mena, i hi ha molt bon rotllo amb tothom. Però és important que en una entitat com la Cambra de Barcelona, amb tot el potencial que té, hi hagi uns quants directius i empresaris potents que sàpiguen el que es pot fer amb una institució com aquesta.

Què volen fer diferent?

— Farem moltes coses diferents, però ara encara no tenim el pla. Començarem treballant colze a colze amb tot l'equip intern, i amb l'equip de la candidatura i els membres del plenari que es vulguin sumar en el procés de reflexió estratègica per poder marcar el pla dels quatre anys vinents, i començar tema per tema. L'objectiu és que d'aquí quatre anys estiguem convençuts que estem en el camí de fer la millor Cambra de Comerç del món. Però ja ho veurem, ho intentarem, i si no ens en sortim demanarem disculpes. Som aquí per crear una institució amb una mirada a mitjà - llarg termini, més pensant en els nostres nets que en l'any que ve. I ja que hi som, voldria dir que dediquem aquesta victòria a l'Antoni Vila Casas, que és un dels nostres referents; ahir mentre es donaven els resultats, era el seu funeral. I ho recordàvem: per què som aquí, nosaltres? Per ajudar que hi hagi una nova generació d'empresaris a Catalunya de la qual algun dia se'n pugui parlar tan bé com de l'Antoni i altra gent de la seva generació. Hem de creure'ns-ho i pensar que en el seu temps aquesta gent no hauria deixat que la Cambra no anés bé. Dels que hi som, ningú ho necessita, això, ni per prestigi ni professionalment, hi som per servir el país.

Hi ha espai per a la negociació, com deia Roca?

— L'esperança no s'ha de perdre mai, però després hi ha la realitat, i aquesta és que els hem guanyat. Dels independents, la majoria ens donen suport a nosaltres.

Hi han parlat?

— No m'han trucat, pensava que rebria algun missatge, però res. Els trucaré en algun moment.

Hi ha una bona relació amb ells?

— Bona, bona, tampoc. No els conec gaire. Nosaltres no els hem atacat. I els agraeixo la feina que han fet, la bona voluntat i la dedicació. Ara, no ens han posat fàcil la relació. Aquests quatre anys no han tingut massa en compte ningú que no sigui d'ells dins del ple, i és evident que hi ha hagut coses que no han estat elegants. Des de la presentació de resultats a la Llotja, la festa de Turisme de Barcelona...

Com és que no hi era Va d'Empresa, a la Llotja, per als resultats?

— Perquè el que no pot ser és que el president sortint que, a més és candidat, estigui en la seu principal de l'òrgan a dirigir la lectura dels resultats. Si ha de ser així, truques a l'altre candidat i ho feu junts, però a mi no em va trucar ningú. Com és que havíem d'anar-hi, allà? A fer què? I això ho torna a pagar la Cambra? En fi, nosaltres ho farem diferent, tot això.

En les darreres eleccions també es va fer així.

— Ja, però aleshores el president sortint no es presentava; per tant, era la Cambra qui convocava. Ens va semblar estrany. Ho vam seguir tots junts des de l'empresa d'un dels socis.

Tot i que han guanyat, 21 de les cadires del ple seguiran sent gent d'Eines. ¿Es plantegen incloure algú d'ells al comitè executiu?

— En principi, no. Escoltarem tothom, però els òrgans de govern, gestió i representació els decidirem nosaltres. No estem en contra d'aquesta gent, estic segur que amb molts dels seus membres hi podem treballar, però venim amb una filosofia i un plantejament molt propis. Com a reflexió personal, jo estaré aquí no gaire temps, ja he dit que màxim quatre anys, i l'únic que vull és tenir un equip amb qui tingui una relació de confiança, de respecte, de treball en equip. El que no vull és tenir limitacions a l'hora de triar l'equip de govern amb qui em senti absolutament còmode.