Per què patronals i sindicats no defensen el referèndum?

Fa molt de temps que les patronals, les organitzacions vinculades a l’empresariat (Cambra de Comerç o Cercle d’Economia, per exemple) i els sindicats donen voltes al posicionament que han de tenir respecte al futur de Catalunya. Mai han sigut contundents, i és lògic que així sigui, ja que tots són complexos internament i han de fer equilibris: igual que a la resta de la societat, en cada una d'aquestes entitats hi ha de tot. Els últims dies, patronals i sindicats han tornat a emetre comunicats de tota mena, en què, bàsicament, diuen que és l’hora de fer política i que la judicialització no porta enlloc. Si som honestos, aquestes són reflexions que es podrien haver fet en qualsevol moment dels últims anys i que a hores d’ara no serveixen per avançar.

Empresaris i treballadors són part afectada del conflicte que hi ha entre Catalunya i Espanya. Hi ha vagues, boicots, protestes i bloquejos. En definitiva, no hi ha normalitat. I és per això que segurament es troba a faltar un esforç més important d’aquestes entitats per ajudar a resoldre la situació. Si hi ha d’haver posicionaments, per què no una mica més valents que un simple comunicat per acontentar tothom? S’exigeix valentia als polítics, i està bé que així sigui, que per això són els nostres representants i els paguem. Però per ser coherents, aquesta valentia potser també s’hauria de demanar a les institucions que volen i poden tenir veu en aquest procés.

Per descomptat, cap d’aquestes institucions pot posicionar-se a favor de la independència, precisament per aquesta pluralitat interna que tenen. Però, atenent els mateixos criteris, llavors potser tampoc haurien de posicionar-s’hi en contra, com sovint fan. El més lògic seria defensar el punt mig, amb valentia. Què vol dir valentia? Voldria dir que aquestes organitzacions defensin una solució democràtica: el referèndum. Una consulta pactada i amb garanties. El Cercle d’Economia ho va arribar a plantejar el 2015, tot i que després ha anat refent la seva proposta i ara només diu que s’han de sotmetre a votació els canvis que l’Estat ofereixi a Catalunya (si és que algun dia arriben).

Darrerament han crescut les crítiques als referèndums, tot i que potser de manera una mica oportunista: les crítiques només sorgeixen quan perd l'opció 'políticament correcta', com va ser el cas del Brexit. En canvi, quan es va aprovar l’Estatut, la Constitució Europea o Escòcia va votar contra la independència, ningú va qüestionar ni els referèndums ni el resultat. En tot cas, és important tenir en compte que no està escrit com s'hauria de fer aquesta consulta. Es podria pactar, per posar un exemple, que se'n facin dos amb uns anys de diferència per assegurar-se que la decisió no és fruit d’un momentum concret. O fins i tot que el sí necessiti un percentatge de vots superior al 50% per guanyar-lo. Les condicions poden variar respecte al que tradicionalment hem vist, però el referèndum sobre la independència serà l’única manera de trobar una sortida a aquest conflicte, i els agents econòmics i socials podrien ser els que empenyin per aconseguir-lo.