Govern espanyol i sindicats tanquen l'acord per apujar les cotitzacions per sufragar les pensions sense el suport de les patronals

MADRIDFumata blanca sobre el mecanisme d'equitat intergeneracional però sense les patronals. Només el govern espanyol i els sindicats majoritaris (CCOO i UGT) han acordat finalment augmentar les cotitzacions per tornar a omplir l'anomenada guardiola de les pensions, tal com ha confirmat el ministeri de la Seguretat Social, mentre que les patronals (CEOE i Cepyme) se'n desmarquen. Malgrat que després de la reunió d'aquest dilluns al matí els contactes informals han continuat, la patronal es mantenia en el no. "El diàleg social no només són les patronals", anticipaven a mitja tarda fonts del ministeri d'Inclusió i Seguretat Social a l'ARA.

Per a les patronals, la proposta del govern espanyol "és insuficient, no garanteix l'equilibri del sistema i caldran mesures addicionals en un futur per assegurar-ne la sostenibilitat", han apuntat en un comunicat. Els empresaris, que no han presentat cap contraproposta, consideren que "no és el moment d'augmentar els costos empresarials" i asseguren que la mesura "posa en risc la recuperació" de l'activitat. "No entenc per què no s'han sumat a l'acord. Tampoc han plantejat cap element", ha confessat el ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá.

Al seu torn, els sindicats sempre han vist amb bons ulls tocar les cotitzacions, és a dir, els ingressos per sufragar les pensions futures. "És un èxit sindical indiscutible", ha defensat el secretari general de CCOO, Unai Sordo, després de l'acord. Per als sindicats, l'alternativa hauria sigut tocar el sistema per la part de la despesa i, per tant, "retallar la quantia de les pensions", asseguren.

Aquest és, després de l'increment del salari mínim interprofessional el setembre passat, el segon pacte que acaba amb un acord bipartit: només entre govern espanyol i sindicats, sense les patronals. Fins ara, tots els actors s'havien posat d'acord sobre les reformes en matèria laboral i de la Seguretat Social: els ERTO, la llei rider o el teletreball en són alguns exemples.

El nou mecanisme substituirà el factor de sostenibilitat del Partit Popular de l'any 2013. Té per objectiu poder sufragar la despesa de les pensions un cop es jubili la generació dels baby boomers, la més nombrosa i la que fa tensar la capacitat de finançament del sistema.

0,6 punts més en cotitzacions

Les cotitzacions augmentaran 0,6 punts durant deu anys. L'augment serà "contingent i temporal", durant una dècada, i es començarà a aplicar a partir del 2023 i fins al 2032. El repartiment de l'augment de les cotitzacions l'assumirien empresa i treballadors, i seria més lesiu per a les companyies. D'una banda, l'empresa assumiria un augment de les quotes de les cotitzacions de 0,5 punts percentuals, mentre que el treballador n'assumiria 0,1, que es traduirien en una reducció del sou net. En concret, un treballador que cobri uns 2.000 euros bruts al mes veurà descomptats uns 2 euros del seu sou, mentre que les empreses pagaran uns 10 euros més al mes.

L'increment serà finalista i nodriria el fons de reserva (el ministeri de la Seguretat Social calcula obtenir un coixí de fins a 40.000 milions durant aquests deu anys) per fer front a la despesa de les pensions un cop es jubilin els baby boomers,a partir del 2033, segons el ministeri d'Inclusió i la Seguretat Social.

Quan s'utilitzarien els diners?

Aquest fons es començaria a fer servir a partir del 2033, quan el sistema de pensions podria veure’s més tensat. Aquí és quan comença la fase que des del ministeri de la Seguretat Social anomenen "contingent". A partir d'aquesta data, s'establirà una revisió cada tres anys de la previsió de la despesa de les pensions del 2050. Es verificarà si aquesta despesa es desvia, és a dir, si creix en relació amb les previsions de l'Ageing Report de la Comissió Europea de l'any 2024. Si hi ha una desviació en comparació amb la previsió, aquest fons actuaria com a coixí, és a dir, se n'utilitzarien els diners, amb un límit anual del 0,2% del PIB.

Si no calgués tocar el fons, el govern espanyol planteja fer servir els recursos acumulats a la guardiola per reduir les cotitzacions socials o millorar la quantia de les pensions, a través d’una rebaixa de les cotitzacions o un increment de les pensions.

Serà suficient?

El cert és que l'optimisme no impregna les previsions sobre el futur del sistema de pensions. Si l'ús d'aquest fons no és suficient, es plantegen dues mesures més, encara per concretar, per "pal·liar la despesa". Aquestes mesures, però, implicarien obrir una nova negociació amb els agents socials sempre en el marc de les recomanacions del Pacte de Toledo. La primera plantejaria canvis per "compensar" la despesa i la segona continuar incrementant les cotitzacions.

Blindar el fons

L'objectiu és blindar encara més aquest fons perquè no es torni a buidar, com ha passat amb governs anteriors, tant del PP com del PSOE. El ministeri ha posat sobre la taula l’aprovació d’una nova normativa que garanteixi la utilització d’aquesta quota i els seus rendiments, amb un destí exclusiu a la despesa de les pensions. Durant anys el fons es va poder omplir, fins a arribar a acumular gairebé 70.000 milions d’euros, que haurien servit precisament per sufragar les pensions dels baby boomers. Ara, però, hi queden poc més de 2.000 milions d'euros i, per tant, és impossible assumir la despesa futura del sistema.

El 15 de novembre, avui, era la data que s'havien fixat govern espanyol i agents socials per tancar un acord sobre aquest mecanisme d'equitat intergeneracional. La mesura forma part del pla de recuperació del govern espanyol i, per tant, és una de les fites compromeses amb Brussel·les a canvi dels fons europeus. Ara s'incorporarà com a esmena al projecte de llei de la primera part de la reforma de les pensions que s'està tramitant al Congrés de Diputats. Amb tot, govern espanyol, sindicats i patronals tenen al davant un any difícil: negociar la segona part de la reforma que inclou, entre altres, que els treballadors autònoms cotitzin pels ingressos reals o estudiar la no poc problemàtica "ampliació del període del còmput de les pensions".