La patronal alerta que un augment dels impostos a les empreses posaria en perill l'increment de sous

BarcelonaEls representants de les patronals Cepyme i CEOE, Antonio Garamendi i Juan Rosell, han avisat aquest dimarts el govern espanyol que si augmenten els impostos a les empreses es pot posar en perill l'augment dels salaris. Aquesta pujada salarial, que es va pactar amb els sindicats en l'Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva, ha estat presentada aquest migdia al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i a la ministra de Treball, Magdalena Valerio, a la Moncloa.

Per la seva banda, el secretari general d'UGT, Josep Maria Álvarez, i el de CCOO, Unai Sordo, han assegurat que a l'Estat "hi ha marge per recaptar més" en l'impost de societats. A banda, Sordo ha assenyalat que la tributació del 10% en la majoria d'empreses "és manifestament millorable sense que sigui excusa perquè segueixin pujant els salaris". El secretari general de CCOO també ha recordat que l'objectiu dels sindicats segueix sent derogar la reforma laboral.

Segons el líder de Cepyme, "tot el que sigui augmentar les despeses [de les empreses] pot fer fracassar l'augment dels salaris, i això ens preocupa". "Al final són vasos comunicants, el que s'hagi de pagar per un costat no es podrà pagar per l'altre", ha continuat Garamendi, que ha reiterat que "més càrregues fiscals afectarien de forma medul·lar les empreses". El president de la CEOE, Juan Rosell, no ha sigut tan explícit però sí que ha deixat clar que la tributació a l'Estat ja és semblant a l'europea i, en el cas de les cotitzacions socials, és de les més altes (només per darrere de França).

Per contra, el secretari general de CCOO, Unai Sordo, ha demanat no lligar un aspecte amb l'altre i ha assegurat que la majoria de les empreses espanyoles "tenen beneficis i marge per millorar els salaris" i ha ressaltat la necessitat de recaptar més impostos per poder fer front a les polítiques en matèria de pensions. En aquest sentit, ha assegurat que a Espanya la recaptació és "set o vuit punts" per sota de la mitjana europea, i ha afirmat que des que s'ha signat l'acord entre patronal i sindicats s'han desbloquejat diversos convenis. Per la seva banda, Josep Maria Álvarez ha comentat que és "poc seriós" plantejar les millores salarials en aquests termes i ha insistit que a l'Estat es paguen pocs impostos en relació amb els altres països europeus.

Álvarez també ha instat el govern espanyol a implantar un "pla de lluita contra el frau fiscal". "Aquí es podria recaptar de manera important", ha afegit. D'altra banda, Álvarez i Sordo han confirmat que durant el mes de juliol es tornaran a reunir amb la ministra de Treball, Magdalena Valerio, i els agents socials i econòmics per posar fi a la precarietat laboral, la temporalitat o el frau en la contractació, entre d'altres, i que s'acordaran una sèrie de mesures a "curt, mitjà i llarg termini". Segons han avisat, algunes poden ser aplicables en el transcurs dels dos anys que queden de legislatura i d'altres hauran de ser posteriors, com el consens sobre un nou estatut de treballadors, per al qual també caldrà un "ampli consens polític".

A finals de juny, els representants de CCOO, UGT, la CEOE i Cepyme van assolir un preacord en matèria salarial que inclou un augment del 2% més un 1% variable en funció de les condicions de l’empresa per a cadascun dels anys 2018, 2019 i 2020. L’acord servirà per incrementar la creació d’ocupació, millorar l’ocupabilitat dels treballadors i la competitivitat de les empreses i lluitar contra l’economia submergida, i té una vigència de tres anys. A més, les parts insten el govern espanyol a augmentar el salari mínim fins als 14.000 euros anuals, és a dir, 1.000 euros mensuals en 14 pagues, molt per sobre dels 736 actuals. Amb tot, seria un augment “progressiu” que faria assolir els 14.000 euros anuals el 2020, és a dir, en tres exercicis.