La patronal amenaça de portar al TC la pujada d'impostos

BarcelonaLa patronal ha engegat una croada contra la política fiscal de Montoro. “La pujada de l’impost de societats és un desprestigi absolut a la marca Espanya”, deia ara fa una setmana el president de la patronal CEOE, en un esmorzar en què hi havia diversos representants del govern espanyol. Des d’aleshores aquesta entitat empresarial ha elaborat un informe que determina que part de les mesures aprovades via decret llei fa poques setmanes i impulsades pel ministre d’Hisenda i Funció Pública podrien “vulnerar l’article 86 de la Constitució”. Tot i que la patronal no ha anunciat explícitament la seva intenció de recórrer la mesura, un portaveu aclareix a aquest diari que “no es descarta”.

Concretament, l’informe elaborat per la CEOE determina que les mesures tributàries d’urgència aprovades pel govern espanyol (la simplificació de deduccions de l’impost de societats, la pujada de les taxes al tabac i l’alcohol i noves pujades d’impostos mediambientals encara per determinar) són “incompatibles amb la seguretat jurídica” i considera injustificada la seva aprovació via decret llei.

Una mesura “capritxosa”

L’informe de la patronal és particularment dur amb l’eliminació de la compensació de pèrdues (és a dir, el canvi que a partir d’ara comporta que les empreses no puguin quedar exemptes de pagar impostos si anteriorment havien tingut pèrdues), una mesura que considera contrària a l’article 86 de la Constitució perquè “afecta una figura central del sistema, incideix en la centralitat dels contribuents i afecta la base impositiva”.

A banda d’això, la CEOE assenyala que l’aplicació retroactiva del pagament a compte de l’impost a societats “és incompatible amb la seguretat jurídica”. Però els empresaris arremeten directament contra la manera de fer del govern de Mariano Rajoy i, a més, conclouen que “la contínua adopció de mesures d’urgència en matèria tributària és incompatible amb una mínima seguretat jurídica” i titllen d’“absurd” el fet d’intentar reduir el dèficit a través d’unes mesures que suposen “substituir deute públic per deute forçós distribuït capritxosament entre les societats afectades per la mesura”.