Els ERTO ja preveuen un rebrot del covid

BarcelonaHan fet falta fins a cinc propostes i gairebé una desena de reunions perquè finalment el govern espanyol, la patronal –CEOE i Cepyme– i els dos sindicats majoritaris –CCOO i UGT– hagin acordat allargar els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) fins al 30 de setembre. L'última ampliació s'acabava el 30 de juny. "És un acord que dona seguretat i tranquil·litat a les empreses i als treballadors en un dels pitjors moments del nostre país", ha assegurat aquest dijous a la tarda la ministra de Treball, Yolanda Díaz, que ha fet una roda de premsa conjunta amb el ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá.

L'última a donar el sí ha sigut la patronal, que és la que s'ha mostrat més reticent durant la llarga negociació als esborranys que presentava l'executiu de Sánchez. Primer, perquè volia que s'allarguessin els ERTO fins a finals d'any i, segon, perquè era partidària que es mantinguessin els expedients temporals per força major totals (els provocats pel coronavirus que afecten tota la plantilla) i les actuals exoneracions a les empreses de les quotes de la Seguretat Social. Els sindicats, en canvi, ja havien comunicat al matí que acceptaven l'última proposta del ministeri de Treball.

L'acord definitiu inclou part de les línies vermelles que s'havia posat la patronal. Concretament es mantindran els ERTO de força major total per a les empreses que encara els tinguin vigents, amb una exempció de les cotitzacions a les empreses de menys de 50 treballadors del 70% al juliol, el 60% a l'agost i el 35% al setembre. En les que superin aquesta plantilla, l'exoneració serà del 50% al juliol, el 40% a l'agost i del 25% al setembre. Els percentatges són inferiors als actuals, que es mantindran fins al 30 de juny i que eren del 100% per a les companyies amb menys de 50 empleats i del 75% per als que superin aquest número de treballadors.

Possibilitat d'un nou ERTO si hi ha un nou rebot

El text també preveu per primer cop que les empreses que actualment ja estan actives puguin acollir-se a un ERTO de força major total si hi ha un rebrot del virus que les obliga de nou a tancar. En aquest cas el descompte de les cotitzacions seria del 80% per a les plantilles inferiors als 50 treballadors i del 70% per a les que superen aquesta xifra.

Els ERTO de força major parcial (els que tenen part de la plantilla treballant i part en ERTO) i els de causes objectives (els provocats pel qüestions tècniques, organitzatives, econòmiques i de producció) tindran les mateixes exempcions de les quotes de la Seguretat Social: per a les de menys de 50 treballadors serà del 60% per als empleats que tornin al seu lloc de treball i d'un 35% per als que segueixin en ERTO, mentre que per a les companyies amb una plantilla de més de 50 persones seran del 40% per als que tornin a l'activitat i d'un 25% per als que segueixin aturats temporalment. Així doncs, per primer cop els ERTO per causes objectives tenen una part d'exoneració de les quotes. El motiu? Facilitar que les empreses puguin passar d'un tipus d'ERTO a un altre. "El que hem fet és configurar un passadís", ha detallat la ministra de Treball.

Irregularitats empresarials

Díaz i Escrivá han especificat que el cost que tindran per a l'Estat els descomptes de la Seguretat Social serà d'uns 11.000 milions d'euros des de març fins al setembre, mentre que en l'últim mes s'han pagat 5.000 milions d'euros en prestacions d'atur, 3.000 provocats pel covid i els altres 2.000 per altres causes. Alhora la ministra ha alertat que s'han detectat empreses que presenten ERTOs no justificats i ha fet una crida perquè s'usin "amb responsabilitat".

Pel que fa a la resta de punts, les empreses afectades per un ERTO no podran fer hores extres. Tampoc podran externalitzar part de la seva activitat ni fer nous contractes de manera directa o a través d'ETT. Només podran contractar o externalitzar la feina si no hi ha cap treballador que tingui la formació necessària per desenvolupar una tasca i sempre que s'hagi informat prèviament els representants dels empleats. En cas d'incompliment, la companyia serà sancionada.

Alhora, tal com passava amb les empreses amb ERTOs per causa major, les companyies que tinguin domicili en un paradís fiscal no podran acollir-se a les exoneracions dels ERTO per causes objectives. Tampoc es podran repartir dividends durant l'exercici fiscal en què s'hagi presentat l'ERTO, excepte les empreses que a dia 29 de febrer tenien menys de 50 treballadors. Si ho incompleixen, les companyies hauran d'abonar les exempcions de les cotitzacions de les quals han gaudit. També s'haurà de mantenir durant sis mesos el lloc de treball de l'afectat per qualsevol dels dos tipus d'expedients un cop s'incorpori a la seva activitat. Alhora, els empleats inclosos en un ERTO podran cobrar la prestació encara que no hagin cotitzat el mínim que marca la llei i no se'ls restarà temps d'atur mentre duri l'expedient temporal.

La patronal ha assegurat en un comunicat que la proposta ha sigut aprovada per unanimitat perquè "presenta importants avanços respecte de la proposta inicial". No obstant, ha indicat que seguirà treballant per aconseguir que els ERTO es puguin allargar durant tot l'últim trimestre de l'any, sobretot en els sectors més castigats per la crisi. En la mateixa línia s'ha expressat el sindicat UGT, que ha advertit que en alguns aspectes hi haurà d'haver una "futura prolongació més enllà del setembre”. El secretari general de CCOO, Unai Sordo, ha destacat la incorporació de "noves realitats" en l'acord, com la protecció a treballadors i empreses en cas de rebrots, i un tractament favorable als ERTO per causes objectives perquè les empreses optin per aquests procediments en lloc de per acomiadaments.