Patates fregides, regals d'aniversari i un casament avançat, les anècdotes darrere les portes de l'eurocimera

Brussel·lesTercera jornada de negociacions dels vint-i-set líders de la Unió Europea en una cimera excepcional, no només per l'abast del que s'hi discuteix (un pla de recuperació per a l'economia europea sense precedents) sinó també pel format, obligadament restringit per les mesures de contenció de la pandèmia. Més enllà de les marscaretes i els cops de colze, durant aquesta llarga cimera s'han viscut moments curiosos, com dos primers ministres anant a menjar una bossa de patates fregides, una altra líder europea ajornant el seu casament per negociar durant tres dies un pla de recuperació que no la convenç o dos aniversaris només de començar. Com és una cimera europea? On es reuneixen els líders i què fan durant tantes hores?

Les cimeres de la Unió Europea tenen lloc a l'edifici Europa del Consell Europeu, al barri europeu de Brussel·les, conegut popularment com "l'ou", de 70.646 metres quadrats. És l'edifici on es veuen els líders arribar trepitjant una llarga catifa vermella envoltada de totes les banderes dels països de la UE i fent declaracions davant de les càmeres, sense preguntes. Per respondre als mitjans, aquest cop els líders els citen fora de l'edifici i en formats més reduïts per evitar aglomeracions.

El més normal és que quan arriben per aquest passadís estiguin envoltats de càmeres i micròfons i vagin fent declaracions sobre les seves perspectives o expectatives de cara a la reunió. Aquest cop, però, les mesures per la pandèmia han impedit que hi hagi periodistes a l'edifici. Hi ha només el servei audiovisual de les institucions i es fan declaracions sense preguntes. Divendres, quan van arribar, la majoria de líders portaven mascareta. La data va coincidir amb l'aniversari de la cancellera Angela Merkel (66 anys) i també el del seu homòleg portuguès, António Costa (59).

Els líders van intercanviar regals. El president francès, Emmanuel Macron, els va regalar ampolles de vi i el portuguès va portar mascaretes amb les banderetes brodades per a tots. Merkel va rebre de Costa una edició en alemany d'Assaig sobre la ceguesa, de José Saramago, i la cancellera li va regalar un mapa de l'excolònia portuguesa de Goa del segle XVII i un llibre sobre mariners portuguesos. A tot això cal afegir-hi una altra coincidència del calendari. La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, havia de casar-se aquest cap de setmana i va haver de canviar de data per tercera vegada. Finalment va aconseguir casar-se aquesta setmana, abans de la cimera de líders.

Un cop han arribat, el format habitual és que es reuneixin a la sala dels plenaris, al voltant d'una gran taula rodona on primer de tot intercanvien impressions amb el president del Parlament Europeu. En funció de les negociacions, poden arribar a estar sols a la sala, també sense telèfon, però és habitual que els acompanyin un seguit d'assessors (secretaris d'estat o ambaixadors). Per a la cimera d'aquest cap de setmana, però, els acompanyen equips més reduïts. També hi ha tècnics de la Comissió Europea i del Consell per assessorar-los en qüestions legals i més complexes que van més enllà de l'àmbit polític.

Però, durant la majoria del temps, els vint-i-set líders no estan tots reunits a la mateixa sala. El president del Consell Europeu és el que els crida a plenari, però quan veu que les negociacions no avancen el suspèn i es comencen a produir un seguit de reunions per parelles, trios, quartets o el que calgui. Aquest cop aquestes reunions també són especials perquè s'està veient els líders reunir-se en una de les terrasses de l'edifici a causa de les mesures contra el coronavirus.

Durant els descansos, doncs, els líders poden optar per reunir-se amb un dels seus homòlegs si el president del Consell no els organitza una trobada. Aquest cap de setmana es va veure una imatge curiosa: el primer ministre luxemburguès, Xavier Bettel, anant a menjar patates fregides a la parada més famosa de Brussel·les (a pocs metres del Consell Europeu) amb la primera ministra de Bèlgica, Sophie Wilmès, després de certa tensió entre els dos veïns per les restriccions frontereres pel coronavirus.

El que també és habitual és que als passadissos de l'edifici es continuïn les negociacions a nivell tècnic, sovint durant la nit, quan s'han arribat a veure imatges de tècnics i diplomàtics amuntegats al voltant d'un paper intentant pactar detalls de propostes. Aquest cop, però, aquestes imatges tampoc s'han vist.

Una altra de les imatges que no es veuran aquesta cimera és la d'una sala plena de periodistes en llargues taules. Normalment s'habilita l'edifici contigu del Consell Europeu, el Justus Lipsius. Allà és on centenars de periodistes es distribueixen en taules, per mitjans i països, i també és on baixen les delegacions dels països a informar de com van les negociacions de manera informal. Aquest cop, però, la comunicació està sent telemàtica.