El martiri d’Ángel Ron a la Magdalena

Enviat Especial / SantanderÉs fàcil d’imaginar l’esglai que devia tenir Ángel Ron, president del Banco Popular, quan va ser conscient que tenia compromesa a l’agenda la seva assistència a les jornades econòmiques de Santander només tres setmanes després d’iniciar una ampliació de capital per salvar l’entitat, en el que va ser un reconeixement públic de les greus dificultats que viu el sisè banc espanyol.

El cert és que Ron va comparèixer al regi Palau de la Magdalena, a Santander, i va compartir espai amb mig centenar de periodistes desitjosos de furgar en la situació del banc. El combat va resultar interessant: Ron, conscient que l’acte durava de 9.30 a 10.45 hores, va desplegar una tàctica cruyffista i va monopolitzar la pilota -i la paraula-. Així, va pronunciar una al·locució que es va allargar fins a les 10.51 hores.

Ron, que ha liderat el banc des del 2006 (i per tant ha sigut responsable de l’entrada del banc en el negoci immobiliari i de la ruïnosa compra del Pastor), va impartir una lliçó sobre els problemes de l’economia mundial i de l’espanyola, i va fer tota mena de recomanacions al sector financer. Durant la seva xerrada, va deixar frases per al record: “Serà bo que parlem de què hem après de la crisi... Si és que n’hem après alguna cosa”, va dir, en referència als títols de les jornades organitzades per l’Associació de Periodistes d’Informació Econòmica i el BBVA.

El seu repàs del sector financer espanyol va ser tan positiu que ell mateix va acabar puntualitzant que no seria convenient “fer volar coloms”. Finalment, va abordar, cofoi, la situació del Popular. Va recordar que la quota de mercat del Popular en pimes és la més alta del mercat i es va referir així a l’ampliació de capital: “Ha sigut el doble de gran del que esperaven els mercats i això redueix la incertesa”.

Estratègia dilatòria fallida

La seva explicació del moviment va ser que “calia resoldre els dubtes dels mercats sobre la cobertura d’actius no rendibles” i va albirar una nova situació del banc centrada a “reforçar la rendibilitat i fer desinversions”. Quan va acabar, va comprendre que l’estratègia dilatòria no tindria èxit: un bosc de mans es van alçar demanant torn de pregunta i va quedar clar que l’acte incompliria encara més l’horari. Començava el martiri de Ron, que va afrontar 22 preguntes.

Fins a dues vegades va negar que els inversors li hagin demanat la dimissió. També va negar els rumors de compra per part de CaixaBank, el Santander o el Sabadell. “Això destruiria molt de valor”, va dir, insistint que no té “especial interès” en cap operació malgrat “l’apetit” que veu al mercat. Ron sí que va admetre que ha mantingut “converses de cafè” amb els possibles compradors.

Ron, que ha vist com l’acció del Popular queia des dels 31 euros que valia el 2007 fins als 1,3 euros d’ahir, es va negar a fer autocrítica. Quan se’l va instar a comparar-se amb els competidors, va respondre a la defensiva: “Nosaltres no hem rebut ajudes ni hem transferit actius”.

Ron va acabar admetent que vénen temps de reducció de personal: “A curt termini cal millorar l’eficiència, que és un eufemisme de tancament d’oficines”, va dir. Així va acabar la passió de Ron al Palau de la Magdalena de Santander.

La patronal obre la porta a nous ERO

Fusions, acomiadaments i tancaments. Aquesta és la fórmula de la patronal bancària per superar l’actual escenari de dificultats financeres pels baixos tipus d’interès. Així ho va admetre ahir José María Roldán, president de l’Associació Espanyola de la Banca (AEB).

Després dels ajustos de plantilla fets recentment pel Santander i altres entitats més petites, Roldán va confirmar que aquesta serà la tendència. “La consolidació ha avançat molt per anar cap a estructures més eficients però sembla raonable que la tendència a millorar l’eficiència se segueixi produint”, va dir. Roldán va insistir que no seria “prudent” dir que no hi haurà més acomiadaments tot i la reducció del 30% d’oficines des de l’any 2008.

El president de la patronal també va mostrar-se convençut que el sector espanyol (on principalment hi ha sis grans entitats i set de més petites) encarà es reduirà més amb compres i fusions. “Mantinc que la banca és un negoci de rendiments creixent a escala en què la concentració pot millorar la rendibilitat”, va declarar, i va afirmar que aquest procés es produirà primer a Espanya i després es donarà entre entitats europees.