Sense vols ni passatgers a Vilobí d’Onyar: “És com un aeroport fantasma"

GironaNo se sent cap avís pels altaveus que alerti d’un vol a punt de sortir. Tampoc informen de retards ni de recomanacions per evitar robatoris. No hi ha vehicles ni a la parada de taxis ni a les andanes dels autobusos. Tampoc es veuen maletes arrossegades per turistes perduts, ni cartells de benvinguda a la porta de les arribades, ni abraçades de comiat entre plors i petons. A fora només se senten els ocells i a dins tan sols el soroll de l’aire condicionat que ressona entre els taulells de facturació buits.

“És com un aeroport fantasma”, certifica un dels pocs treballadors que queden a les instal·lacions de Vilobí d’Onyar, que des del 14 de març, amb el decret de l’estat d’alarma, només opera vols d’emergència i de particulars. L’últim avió comercial es va enlairar el 19 de març: un Ryanair amb destinació Karlsruhe, Alemanya. Ara la principal incertesa dels seus treballadors és quan es recuperarà l’activitat: “Aquí no fem cap vol dins d’Espanya i no sabem quan ni com es podrà tornar a viatjar per Europa”, reconeixen els empleats, que temen pel seus llocs de treball.

Tot i que s'han suspès tots els vols comercials, l’aeroport continua operatiu: “En qualsevol moment ens poden avisar que arriba un avió i hem d’estar preparats, perquè estem operatius”, indica un dels operaris que s’encarrega d’omplir de combustible les aeronaus. Generalment són tres persones per torn, però des de l’estat d’alarma només n’hi ha una per torn. “Si no ve cap avió fem feina de manteniment o formació per internet”, assenyala mentre travessa l’aparcament destinat als passatgers, on, tot i que la majoria de plantes estan buides i les barreres estan aixecades, encara queden un centenar de vehicles aparcats.

Sense mascaretes

“Porta tancada temporalment. Disculpin les molèsties”. És el missatge que apareix davant de tots els accessos a la terminal, llevat d'un: és per on entren i surten els treballadors i passatgers dels vols privats o d’emergències, que travessen un passadís improvisat amb uns cons units amb una cinta blava. Els voltants semblen una imatge congelada en un temps llunyà: els taulells buits, les pantalles en negre, el restaurant amb les cadires amuntegades i tots els llums apagats.

És migdia i alguns treballadors aprofiten per dinar. Com una de les vigilants de seguretat, Cristina Soalleiro, que també és secretària general de la secció sindical d’UGT a la companyia Segurisa. Porta una mascareta negra que s’ha fabricat ella mateixa. “¿Et pots creure que l’empresa encara no ens ha proporcionat mascaretes? I n'hi hem reclamat des del principi, quan estàvem controlant passatgers d’Itàlia totalment desprotegits”, critica la treballadora, que, a més, ha vist ampliada la seva jornada laboral tot i que tenia una reducció. “Abans tenia pactat de 9 del matí a 4 de la tarda, però des de l’estat d’alarma estem obligats a fer de 6 del matí a 6 de la tarda”, assegura. Segurisa ha aplicat un ERTO a 21 persones.

Prop d'ella passa un dels assistents als passatgers amb mobilitat reduïda, que surt de la feina. Com la resta de treballadors de l’aeroport, està preocupat per si s’allarga la inactivitat: “Esperem que això s’acabi aviat, perquè si no, no morirem de coronavirus, però sí de gana”, diu movent el cap. Explica que ara fa un 20% de la seva jornada, és a dir, vuit hores a la setmana.

Imprescindibles i infravalorades

De fet, de les més de 200 persones de diferents companyies que cada dia omplien l’aeroport, ara amb prou feines en queden una cinquantena. Totes han vist reduït dràsticament el seu volum de feina, excepte un sector, que ha més que doblat la seva càrrega de feina: el personal de neteja, que ara ha de desinfectar totes les zones dos cops al dia i pràcticament sense protecció: només els van donar una mascareta al principi de la crisi. “Som les grans oblidades, a nosaltres ningú ens aplaudeix. En aquesta crisi s’ha vist que el personal de neteja són els més essencials però també els més infravalorats”, subratllen abans de començar la ronda de desinfecció diària. I, com la resta dels seus companys, també pregunten quin futur li espera a l'aeroport de Girona, que ha deixat massa enrere els seus millors registres: 5,5 milions de passatgers el 2008, molt per sobre dels 1,9 del 2019.