Per què el que ha passat amb Celsa és una mala notícia per a Catalunya?

BarcelonaLa primera empresa familiar catalana per facturació deixarà de ser familiar i catalana. És el cas de Celsa, un gegant siderúrgic –factura més de 6.000 milions d'euros i té prop de 12.000 treballadors a tot el món– que passarà a mans de fons estrangers després que ahir un jutge decidís transferir-los la propietat, fins ara de la família Rubiralta, per l'acumulació d'un deute superior al valor de la companyia.

La pilota és ara sobre la teulada del govern espanyol, que ha d'autoritzar l'operació, ja que està sotmesa al control d'inversions estrangeres del ministeri d'Indústria. Quan es faci efectiva aquesta transmissió, que els futurs propietaris hauran de sol·licitar, es tractarà d'un cas sense precedents a Catalunya. Però que suposa realment aquesta sentència?

Què ha passat exactament?

La resolució que va publicar ahir el jutjat mercantil 2 de Barcelona era el punt final d'un conflicte entre la propietat històrica de la companyia i els fons estrangers que des de feia uns anys s'havien apropiat del seu deute a preus baixos –inicialment en mans de la banca comercial–, i que va disparar-se fruit d'un negoci molt intensiu en inversions i compres. El magistrat va homologar el pla de reestructuració que van presentar aquests fons per apoderar-se del control de la companyia.

El que havia de determinar el jutge era el valor de la companyia, motiu de defensa aferrissada durant el procés judicial, en què diferents informes, tant de l'expert independent com de les parts, estimaven una xifra concreta: anava des dels 2.800 milions de l'expert independent fins als 6.000 de la companyia. El jutge va dir ahir que les xifres de la segona estimació estaven sobredimensionades, i que, per tant, Celsa, la quarta empresa catalana en facturació el 2021, valia menys que el seu deute total, situat al voltant de 3.000 milions d'euros.

Per què pot suposar una gran pèrdua empresarial?

El teixit empresarial català està integrat en la seva pràctica totalitat per petites i mitjanes empreses. De cada 1.000 empreses amb establiments a Catalunya, només quatre són considerades grans empreses, és a dir, que tenen més de 250 treballadors. En un país on no hi ha grans gegants empresarials, la pèrdua de la propietat catalana d'un d'ells és una mala notícia per a la indústria.

Què faran ara els nous propietaris?

Els creditors passaran a tenir el 100% de la companyia, a través de la capitalització de 1.352 milions d'euros de deute convertible i part del deute jumbo que acumulaven, la qual cosa els permetrà fer i desfer i implementar un pla que, de moment, té previst reduir els nivells d'endeutament. 

Una de les incògnites és quant de temps mantindran la propietat. El comportament habitual de molts fons estrangers quan entren a l'accionariat d'una companyia és estar-s'hi uns 5-7 anys i després vendre's la seva part. Però aquest cas és excepcional: els fons no han entrat per una ampliació de capital o compra d'actius, sinó capitalitzant un deute preexistent.

Es poden vendre l'empresa a trossos?

Aquesta companyia industrial catalana, amb seu a Castellbisbal, és realment un grup empresarial que consta de sis empreses. Ara una de les preguntes que aflora és què faran els fons amb cada una de les peces del conglomerat. Una opció pot ser vendre's algunes de les filials per obtenir capital de forma immediata. Aquestes empreses tenen les seus al Regne Unit, Noruega, França i Polònia. Això, lògicament, faria de Celsa una empresa més petita.

Qui ocuparà els llocs de decisió?

El pla de reestructuració inclou el nomenament d'un nou consell d'administració, que ara està per veure si suposarà l'entrada de perfils internacionals i la pèrdua completa de directius catalans. En cas de ser així, Celsa se sumarà a tota una sèrie de companyies que des de fa anys han anat passant a mans de fora del país. Només el 2018 ho van fer Cirsa, Freixenet, Cellnex o Abertis.

Fins ara, aquest òrgan estava integrat per membres de la família Rubiralta, directius de l'empresa i també perfils com el de Xavier Pujol, conseller delegat de Ficosa, companyia especialitzada en components de l'automòbil. Pujol, conseller independent a Celsa, és una de les persones que va comparèixer a la vista celebrada el juliol.

¿Els fons es poden endur la seu social fora de Catalunya?

La sentència publicada adverteix que els fons poden implementar el pla proposat amb l'obligació de no alterar els centres estratègics de decisió que "tanta rellevància tenen per a l'economia en el seu conjunt". Hores més tard, els mateixos creditors asseguraven en un comunicat conjunt que "segueixen compromesos" amb el manteniment de les operacions de l'empresa a Espanya.

Què els espera als treballadors?

El magistrat també recull en el text que va donar a conèixer ahir que els creditors hauran d'implementar el pla de reestructuració "conservant els llocs de treball". Una demanda que aquest mateix dimarts ha fet expressa la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, que ha reclamat als nous propietaris "garantir la integritat del projecte i els llocs de treball".

En sengles comunicats, el sindicat USO i l'Ajuntament de Sant Andreu de la Barca també han reclamat als propietaris que no alterin la plantilla, en aquest últim cas es referien a la planta de Castellbisbal. Dels 800 treballadors de les instal·lacions, 200 són veïns d'aquest municipi.

¿S'han de preocupar altres empreses endeutades, com Grifols i el Barça?

Aquesta sentència, que no té possibilitat de recurs, obre la porta perquè els creditors proposin un pla de reestructuració del passiu de companyies deutores amb situació d'insolvència actual o imminent, una situació que, per ara, queda lluny d'empreses com Grifols i el Barça, que estan fortament endeutades.

"Una reestructuració, com ha passat a Celsa, pot acabar fent que els creditors entrin a la propietat, de forma total o parcial", explica a l'ARA la sòcia del departament de reestructuracions i insolvències d'Augusta Abogados, Alícia Herrador, que adverteix, però, que és un precedent de primera instància, de manera que un altre magistrat pot tenir criteris diferents.