El passaport covid complica la vida dels cambrers: “Cada dia hem de fer fora tres o quatre clients”
Treballadors de bars i restaurants reben crítiques i atacs tant per part dels antivacunes com dels clients més rigorosos
“Justament parlàvem d’això”. Entre cafè servit i croissant cobrat, el Jordi López expressa que els bars són “l’ase dels cops” de la societat, una espècie de sac de boxa contra el qual es desfoguen tant els antivacunes com els clients més rigorosos en aquesta nova normalitat que ha portat també nous conflictes. Així, amb un dia de diferència, a la cafeteria que regenta, Roma, al barri de Sants de Barcelona, van haver de patir una ressenya a Google que els acusava de ser un establiment “on els antivacunes són benvinguts” i uns crits “de males maneres” d’una dona que amenaçava que els denunciaria perquè era il·legal que no els deixessin entrar pel passaport covid. “Ara de sobte tothom en sap, de lleis”, ironitza resignat, ara que se'ls torna a sumar un altre control, el de l'aforament al 50%.
“Portem dos anys lluitant perquè tornin els clients i ara els hem de deixar fora”, lamenta el Jordi, que afirma que cada dia han de fer fora “tres o quatre clients” perquè no porten el passaport covid. “Si no el tenen, els diem que marxin. Ja han vingut alguns agents de la policia secreta, que els conec, a controlar que es faci el control, i en un altre bar del barri ja han avisat que els multaran”, relata el Jordi, que malgrat tot no té una infraestructura per poder controlar tothom. “Els dissabtes i els diumenges tenim el bar ple, la gent entra i surt per fer un cafè i les portes estan obertes, ens és impossible controlar tothom”, explica. “En un bar petit i familiar, ens és impossible contractar algú per reforçar el control”, diu, mentre espera que arribi alguna ajuda econòmica, que se li han anat posposant.
Grans cadenes
En grans cadenes sí que n’hi ha que han resolt el problema contractant una persona que s’està a la porta demanant el passaport covid. En un dels Kentucky Fried Chicken més concorreguts de Barcelona, un migrant amb dificultats per parlar català o castellà el demana amablement a la porta i allibera així als cambrers. Fa sis dies que hi treballa, no sap quant cobrarà –“Crec que 1.000 euros”– i no porta uniforme de vigilant. L’encarregada del fast food, mentre munta bosses de paper amb comandes, explica que “des que demanen el passaport covid s’han disparat els serveis a domicili” perquè, creu, “els que no tenen el passaport demanen més”. De seguida que van veure que no donaven l'abast, van demanar a l’empresa que posessin algú de reforç, i ho van fer. Els cambrers cobren uns 800 euros bruts al mes per jornades de 25 hores setmanals.
Des de la secció d'hostaleria de Comissions Obreres, el delegat Paco Galván explica que “no totes les grans cadenes han posat una persona per controlar, només les més concorregudes”, mentre que defensa que “no li hauria de tocar a un cambrer fer aquesta feina”, una de les més precàries de Catalunya i en què molts treballadors “estan patint per càrregues molt altes de treball, per ansietat, per estar més exposats al virus, per entrar i sortir d’ERTOs, alguns per haver estat cridats a treballar enmig d’ERTOs sense cobrar el sou complet, d’altres per treballar sense contracte, i molts que estan a l’atur o són fixos discontinus que no surten a les estadístiques”, afegeix. Des del sindicat lamenten la “falta de reconeixement” del sector i encara més en la restauració dels hospitals. També asseguren que el control del passaport covid els ha generat “certa tensió” i “situacions violentes o complicades” cap als cambrers.
En una de les cafeteries de l’estació de Sants, els cambrers es van rotant, acostant-se als nous clients per demanar-los el passaport. Una noia explica que no el té perquè no li han posat la segona dosi de la vacuna, ja que havia passat recentment el covid. La deixen quedar-se, però els cambrers han d’escoltar tot tipus d’històries. “Gent vacunada el dia abans que no el té actiu i els has de dir que marxin, per exemple”, explica el Ramon, del restaurant La Nova Farga. “Nosaltres no demanarem el DNI, això ho ha de fer la policia”, sentencia, i recorda el cas curiós d’una noia coneguda a la qual van haver de fer fora perquè els va enganyar amb el passaport i un altre client que cada dia amb el seu cigaló remugava si els cambrers s'abaixaven la mascareta però que el dia que li van demanar el passaport covid va marxar. No l’han tornat a veure.