L’Alemanya que vol ‘coronabons’

Brussel·les“El rebuig alemany dels eurobons és insolidari, mesquí i covard. [Els eurobons] Demostrarien que Europa és més que una coalició d’egòlatres, més que un mercat interior ben connectat però insensible amb una moneda (encara) única”. Podrien ser declaracions, per exemple, del primer ministre italià, Giuseppe Conte. Però no. És l’editorial publicat dimarts per la revista alemanya Der Spiegel, en anglès, francès, italià i castellà. Un text duríssim del redactor en cap d’aquesta publicació de centreesquerra, considerada una de les més influents d’Europa. I no és, ni de bon tros, l’única veu crítica amb la negativa alemanya al deute compartit sorgida dins del país.

Els Països Baixos s’han convertit els últims dies en el malvat de la pel·lícula de la solidaritat europea, però darrere del cru discurs del ministre de Finances holandès, Wopke Hoekstra, hi ha una negativa igual o encara més significativa per part del govern liderat per la cancellera Angela Merkel de qualsevol iniciativa per mutualitzar el deute, tingui o no el nom de coronabons. Merkel s’hi oposa amb fermesa, tal com va repetir dijous abans que arrenqués la pròrroga d’un feixuc i entrebancat Eurogrup que només va aconseguir pactar crèdits. “Ja sabeu que no crec que haguem de tenir deute”, va dir la cancellera.

I no cal anar només a buscar rotatius d’esquerres, eurodiputats dels verds o de l’oposició al govern de Merkel per trobar crítiques. També en té a casa: “El no rotund als coronabons té una sòlida justificació econòmica, però emocionalment és funest. Alemanya pot rebutjar aquesta solució, però ha de fer alguna cosa més que apuntar al Mede (el fons de rescat). Necessitem un senyal clar que ningú es quedarà sol després d’aquesta crisi”. Aquesta és una piulada d’aquesta mateixa setmana, en italià i castellà, de Norbert Röttge, exministre del segon govern d’Angela Merkel i candidat a la presidència del seu partit.

A més, abans que la duresa de l’eix Haia-Berlín-Viena ajornés de facto el debat real (que no teòric) sobre la mutualització del deute, set dels economistes alemanys més prestigiosos -inclonet-hi Michael Hüther, responsable de l’Institut de l’Economia Alemanya (IW)- signaven una carta oberta en què demanaven públicament els coronabons, un moviment que suggereix que el debat intern al país germànic (primera economia d’Europa) sobre la mutualització del deute, com a mínim, està calent. La prova és que el mateix Hüther havia afirmat amb anterioritat que els eurobons serien un “incentiu negatiu” perquè recompensarien els països del sud per la seva falta de disciplina pressupostària. Berlín sempre ha sostingut que mutualitzar deute va en contra fins i tot dels tractats de la Unió i de la coneguda clàusula de no coresponsabilitat financera, que estableix que cap estat ha de pagar pels compromisos adquirits per un altre.

“Els estats de l’eurozona haurien de compartir els costos de la crisi de la manera més àmplia possible”, deia la carta dels economistes. Cal recordar, a més, que Merkel s’aguanta ara gràcies a una coalició en què hi ha els socialistes, també a favor dels coronabons. Però més enllà de la tradicional posició protestant, també és en clau interna (per por d’alimentar forces euroescèptiques) que Merkel s’hi nega de ple. Queda clar, però, que el debat traspassa Brussel·les i ni Berlín ni la Haia s’escapen de la dissidència interna davant la doctrina anticoronabons.

VEUS PEL DEUTE COMPARTIT

Norbert Röttge

EXMINISTRE D’ANGELA MERKEL

“El no rotund als ‘coronabons’ té una sòlida justificació econòmica, però emocionalment és funest”

Steffen Klusmann

REDACTOR EN CAP DE ‘DER SPIEGEL’

“El rebuig alemany dels ‘coronabons’ és insolidari, mesquí i covard. Demostrarien que Europa no és una coalició d’egòlatres”