El Parlament aprova la llei d'horaris comercials per "blindar" el model català davant la llei espanyola
L'únic canvi significatiu és l'increment de 8 a 10 dels festius d'obertura anual
El Parlament ha aprovat amb els vots de CiU, ERC, ICV-EUiA i el PSC la llei d'horaris comercials. Un text legislatiu que, segons aquests grups, "blinda" el model català de comerç de proximitat davant "l'atac" competencial del govern espanyol. L'únic canvi significatiu és l'increment de 8 a 10 dels festius d'obertura anual, seguint la recomanació del Consell de Garanties Estatutàries. La llei serveix per restringir la liberalització que imposa la normativa espanyola. En lloc de les 90 hores setmanals d'obertura, a Catalunya se'n podran fer 72 –com fins ara–, i els únics establiments exempts seran els dels municipis turístics i els comerços d'alimentació de menys de 150 metres quadrats. La llei espanyola fixa un mínim de 10 diumenges i festius anuals en què els comerços podran obrir si així ho decideixen. Tot i que fins ara a Catalunya el límit se situava en 8, el recent dictamen del Consell de Garanties va convèncer CiU i ERC –promotors de la proposició de llei–d'ampliar aquest nombre fins als 10. Això sí, no serà la Generalitat sinó els ajuntaments els que decidiran com fixen aquests dos dies de més. En total, els consistoris tindran capacitat per decidir com situen 4 d'aquests 10 festius d'obertura anuals.
El PPC ha estat el grup que més clarament s'ha oposat a les restriccions que implica la llei que s'ha aprovat aquest dimecres al Parlament. Per començar, els populars són partidaris d'una liberalització més gran del sector. El portaveu adjunt, Santi Rodríguez, ha afirmat que seria "raonable" que els comerciants poguessin decidir si volen obrir més de 10 diumenges i festius. Fins i tot ha apuntat els 16-18 com un nombre adequat. El portaveu popular ha fet èmfasi en el canvi d'hàbits comercials dels ciutadans. Amb internet com a principal pol de venda, "obert 24 hores al dia, 7 dies a la setmana i 365 dies a l'any", Rodríguez ha destacat la necessitat de donar més "llibertat" als comerços. A més, ha criticat el doble discurs del Govern, que, mentre diu que defensa el petit comerç, aprova "un 'outlet' de 75.000 metres quadrats al Baix Llobregat".
La CUP també ha votat en contra de la llei, tot i que per motius diferents. Segons la diputada Isabel Vallet ha arribat el moment de posicionar-se "amb el petit comerciant o amb la gran superfície", i la llei es queda curta en la defensa del comerç de proximitat.
C's ha estat l'únic grup que ha decidit abstenir-se. La diputada Inés Arrimadas ha explicat que el seu grup és partidari d'una desregulació més gran del comerç per aconseguir que el model català sigui veritablement un model d'èxit. Una qüestió en la qual creu que els horaris comercials no tenen un paper especialment important. Per C's cal insistir en la rebaixa d'impostos, les exempcions fiscals per als petits comerciants i l'eliminació de traves burocràtiques si el que realment es vol és impulsar un sector molt afectat per la crisi.
Tant CiU com ERC han justificat la proposició de llei en la defensa del model de proximitat català. La llei espanyola i la suspensió pel TC del decret aprovat l'any passat pel Govern feien necessària la implementació d'una nova normativa que defensés, segons aquests dos partits, les competències exclusives de la Generalitat en l'àmbit del comerç.
La diputada d'ERC Agnès Russinyol ha subratllat la importància del comerç de proximitat com un element que garanteix la "cohesió social". Russinyol ha negat que la liberalització del sector comportés un increment de les vendes, perquè la disminució del consum es deu fonamentalment "a la crisi econòmica i a la pujada de l'IVA" per part del govern espanyol. A més, ha assegurat que comportaria greus perjudicis per a la conciliació de la vida familiar i laboral perquè en lloc de contractar noves persones els empresaris acabarien optant per allargar les jornades de les que ja tenen contractades.
Tant Russinyol com el diputat de CiU Xavier Crespo han mirat cap a la Comunitat de Madrid per rebutjar els efectes suposadament positius de la liberalització del comerç. "L'experiència de la Comunitat de Madrid ha estat desastrosa", ha descrit Crespo en referència tant a la reducció de la quota de mercat del comerç petit i mitjà a la comunitat com al descens general de les vendes. L'any 2013, per exemple, mentre el sector comercial es va reduir un 1,9% a Madrid, es va incrementar un 0,1% a Catalunya. Crespo també ha destacat que gràcies a la llei catalana es posarà en mans de les associacions de comerciants dels municipis la fixació de 4 festius d'obertura a l'any.
Pel que fa al PSC i a ICV-EUiA, han donat suport a la proposició de llei perquè consideren que s'ha mantingut un equilibri entre les petites i les grans superfícies, s'ha refermat el compromís de conciliar la vida laboral i familiar i s'ha apostat per millorar l'oferta dels consumidors.