El Parlament aprova els canvis a l'ICF per adaptar-se a la normativa europea i acabar sent un banc
CiU i ERC avalen la mesura per evitar augmentar el deute de la Generalitat i PP i Ciutadans critiquen l'intent de crear les bases d'un futur banc central
BarcelonaLa diputació permanent del Parlament de Catalunya ha convalidat aquest dimecres el decret llei del Govern per canviar l'estructura jurídica de l'Institut Català de Finances (ICF) i adaptar-la a la normativa europea amb l'objectiu final de poder ser un banc públic, per evitar així que el passiu de l'instrument de crèdit de la Generalitat, que puja a uns 2.800 milions d'euros, passi a engreixar el dèficit i el deute de l'administració catalana.
La convalidació del decret ha tingut el suport dels grups de CiU i ERC, les abstencions del PSC e ICV, i els vots en contra de Ciutadans i el PP.
El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha justificat la necessitat de convalidar el decret llei abans de la fi de la legislatura, en ple mes d'agost i per la diputació permanent, pel risc que l'Eurostat –l'oficina europea d'estadística– deixi de considerar l'ICF com a entitat de crèdit pública en aplicar les normes SEC 2010.
Això, segons han apuntat els portaveus d'ERC i CiU, Pere Aragonès i David Bonvehí, comportaria computar el passiu de l'ICF d'uns 2.800 milions d'euros com a deute de la Generalitat, i segons Aragonès, triplicaria l'objectiu de dèficit de l'administració catalana per a aquest any.
Mas-Colell ha argumentat que l'ICF ja s'ha anat adaptant de fet a la normativa europea, per exemple dotant la institució d'independència en la governança introduint-hi al consell d'administració una majoria de membres independents, però ha recordat que ara els supervisors europeus "miren amb lupa" aquest tipus d'institució de crèdit i, per tant, calia l'adaptació jurídica.
Una adaptació que, segons ha explicat el conseller, passa per la màxima independència de l'ICF de la Generalitat, que es limitarà a marcar el límit d'endeutament de l'organisme a la llei de pressupostos. El conseller no ha fet referència a la petició de fitxa bancària per part de l'ICF, però sí que ha indicat que aquest organisme "s'ha d'organitzar com un banc i operar d'acord amb les normatives europees", i també ha indicat que cal mantenir la qualificació com a institució financera per part de les autoritats europees "i continuar treballant amb els reguladors per ser una entitat de crèdit pública".
Estructura d'estat
La portaveu del PSC, Eva Granados, ha criticat que el decret llei es convalidi a les acaballes de la legislatura quan l'objectiu de crear un banc públic formava part del pacte CiU-ERC del 2012, i ha demanat que es tramiti com a llei. Això també ho ha demanat el portaveu d'ICV, Josep Vendrell, però la proposta ha estat rebutjada perquè hi han votar en contra CiU i ERC.
Per la seva banda, tant el PP com Ciutadans han apuntat que darrere l'adaptació jurídica de l'ICF hi ha la voluntat de crear un banc públic català que pugui actuar com a banc central en cas d'independència. La urgència en la tramitació, segons Enric Millo (PP), està en el fet que "necessiten dir que tenen un banc públic per a la desconnexió".
La portaveu de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha recordat els 120 milions d'euros que l'ICF va dedicar a Spanair i ha acusat els polítics nacionalistes de voler intervenir i polititzar en el mercat bancari, primer amb Banca Catalana i després amb les caixes d'estalvi que van acabar sent rescatades. Segons Arrimadas, el que vol el Govern es "fer veure que Catalunya tindrà un banc central per a la independència".