De pare a filla: 35 anys de ramaderia i agricultura ecològica a la falda dels Pirineus
La finca d'alta muntanya de la família família Torner, a Prullans, va ser la primera explotació de conreus i ramats de la Cerdanya a obtenir el segell ecològic
GironaTeresa Torner és una de les pageses de Catalunya amb més experiència en ramaderia i agricultura ecològica. El 1989, quan només tenia 8 anys, el seu pare, l'Abel, que tenia conreus i ramats a la Cerdanya, va decidir fer evolucionar el negoci i, de manera absolutament pionera, va passar d'una explotació extensiva tradicional a una d'ecològica. Per complir amb tots els requisits i controls d'aquest nou segell, Abel Torner, que sempre s'havia mostrat preocupat per obtenir productes naturals, sense pesticides i de proximitat, es va dedicar a comprar només llavors pures, sense millores químiques que afavorissin el rendiment de les collites, i criava tots els animals donant-los el mínim de medicaments possible.
El 2015, Teresa Torner va començar a treballar en una de les finques de la família, fidel sempre a aquesta mateixa filosofia, i el 2021, amb la mort del seu pare, va agafar el relleu de tota l'explotació. La seva finca és La Bastida, prop de Prullans, a 1.700 metres d'altitud, una de les més altes de Catalunya, des d'on conrea patates i cereal farratger per als animals i administra una cinquantena de caps d'egua pirinenca i 100 vaques de raça bruna. Torner manté el llegat ecològic del seu pare, anteposant sempre la qualitat, el benestar i la salut a la rendibilitat econòmica i la superproducció: "Tenim uns valors i una manera de produir que no hem canviat, venim d'unes arrels molt profundes i la certificació ecològica és una manera de dir que fem les coses el millor possible", explica Torner.
El camí per arribar fins aquí, però, no ha estat gens fàcil: "El món de l'ecològic va néixer com un moviment social, aquí era desconegut, el meu pare va tenir dificultats per tirar endavant, ja que, sobretot al principi, li costava vendre amb aquesta etiqueta, alguns compradors li feien boicot. «Abel, has de donar clenbuterol [una hormona per engreixar-los, ara prohibida] als vedells», li deien", recorda Torner.
Vendre per sota cost i viure de les ajudes
Ara, per a les noves generacions, tampoc és gens senzill tirar endavant el negoci: costa molt fer compatibles els costos de producció ecològica amb el preu de venda que fixa el mercat. "El 1982, quan no teníem ecològic, comptant el canvi de moneda, el meu pare va arribar a vendre el vedell desmamat a uns 700 euros, i ara, tot i tenir el segell, el 2021 es van pagar a 450, quan pujar-lo costa el doble", diu Torner, que afegeix: "Més del 50% de les nostres finances són les ajudes europees, que ens permeten sobreviure". Aquesta problemàtica és extensiva a tot el sector, però especialment sensible amb els productors ecològics, perquè si bé reben subvencions més generoses, com que han de passar molts controls i certificacions, també els costa més la matèria primera i el procés de producció.
I és que en el moment que els productes ecològics entren al mercat d'intermediaris i distribuïdors, competeixen amb tota l'oferta de la gran indústria, tant ecològica com convencional, i aquí els resulta impossible igualar el preu. Torner fins i tot ha de vendre sovint la carn al mateix preu que la no-ecològica, ja que no troba compradors que vulguin pagar el seu valor afegit. "La globalització no ens ha afavorit, ha permès una competència deslleial. Fins que les cadenes alimentàries no donin prioritat a un producte del territori sempre hi haurà proveïdors més industrialitzats, fins i tot amb el mateix segell que tu, que podran comercialitzar a la meitat del preu", lamenta la pagesa.
Vist aquest desequilibri entre preu de venda i costos de producció, surt més rendible vendre la peça de carn directament al client, sense intermediaris. Ara bé, per als petits productors com Torner, resulta impossible dedicar-se a gestionar i buscar un a un els diferents compradors per a cada producte. Per això des de fa un any Torner s'ha associat amb quatre productores agroalimentàries ecològiques del Pirineu sota la cooperativa Coopyrene, per tal d'incentivar la venda directa de tots els seus productes i donar una mica d'aire a les finances.