La recuperació econòmica castiga les vendes dels supermercats

MadridBars i restaurants són un termòmetre poc ortodox per avaluar la salut de l’economia espanyola. Amb la crisi, la consultora Nielsen calcula que es van tancar uns 30.000 establiments entre bars, restaurants i cafeteries a tot l’Estat. Al mateix temps, però, Espanya continua sent un dels països amb més bars per habitant (175 per persona amb dades de la mateixa consultora) i ja fa dos anys que se n’obren més dels que es tanquen. Però la cultura del menjar fora no és igual de positiva per a tots els sectors. Súpers i hípers s’han vist castigats pel retorn d’un hàbit més car però que permet no tenir sempre la nevera plena.

Així ho revela l’informe presentat ahir per la consultora Kantar, que calcula que la facturació del sector del gran consum, és a dir supermercats i hipermercats, va caure un 1,2% el 2016 a Espanya i un 1,8% a Catalunya.“S’ha notat un traspàs de consum de dins a fora de la llar que referma la recuperació econòmica però que perjudica el sector”, explicava César Valencoso, director d’anàlisi del consumidor de Kantar. Una constatació que ha sorprès un sector esperonat per indicadors com el repunt del consum i la confiança dels consumidors.

Verdures a preu d'orPer a Valencoso, però, aquesta davallada és el cobrament d’un crèdit que el gran consum va prendre el 2009, quan en plena escalada de la crisi el sector creixia. “No és incompatible amb què les vendes de grans superfícies o del comerç minorista creixin”, explica l’expert de la UOC, Juan Carlos Gázquez. Aquest economista està convençut que si “una família es recupera surt a menjar més a fora però també compra més roba o altres productes dels que fins ara se n’estava”. Així doncs, en volum, és a dir en quilos, el gran consum va retrocedir un 1,6% a Espanya el 2016, i en facturació la caiguda és de l’1,2%. El 2015 la facturació havia crescut un 1,8% el volum un 0,3%.

Les lliçons de la crisi

Al mateix temps, però, el consumidor espanyol sí que sembla haver-se quedat amb alguns aprenentatges de la crisi. L’informe de Kantar constata que part de la caiguda de la facturació de súpers i hípers és la major consciència en contra del malbaratament. “Hi ha menys desaprofitament i, per tant, menys compra”, deia Valencoso. Amb les xifres de Kantar això queda demostrat pel fet que el 2016 es van llençar a les escombraries 80 milions de quilos menys de menjar que l’any anterior, una reducció del 0,2% respecte a l’any anterior.

L’altra lliçó apresa és la de comprar més barat. Segons explica l’analista de Kantar, l’altre obstacle amb què topa el sector és la major consciència a l’hora de pagar segons quin preu per determinats productes. “Mentre que els preus van créixer un 1% el 2016, el consumidor no va acceptar l’increment i va reduir el consum un 0,7% o va buscar alternatives per abaratir la cistella, per tant va acabar pagant només un 0,4% del que la indústria intentava cobrar-li de més”, deia Valencoso.

“En un context d’estancament demogràfic, l’única manera que té el gran consum d’avançar és vendre els mateixos quilos més cars”, deia Valencoso. Gázquez assegura que això es constata amb l’esforç dels supermercats per fidelitzar amb una marca blanca que després acaben encarint, o amb el creixement de cadenes com Lidl o Aldi, que ofereixen qualitat a menys preu. Kantar constata que Mercadona continua al capdavant amb un 23% de quota que va aconseguir incrementar un 0,2%, però va ser Lidl qui més va créixer (+0,5%).

L’informe posa de manifest, doncs, que la crisi ha deixat uns consumidors més entrenats per estalviar a través del low-cost i el reaprofitament, això sí, a canvi de tornar a gaudir de les tapes i els menús de restaurant.

Les claus

1. Què és el que s’entén per ‘gran consum’?

La consultora Kantar Worldpanel es refereix als productes que es compren en grans grups de distribució com Mercadona, Carrefour, Dia o Eroski i dirigits únicament a les necessitats de la llar. Així doncs, aquesta consultora té en compte productes d’alimentació i frescos de consum habitual i caducitat ràpida, drogueria i perfumeria, però també productes per a nens i per a mascotes.

2. Per què cau aquesta demanda en plena recuperació econòmica?

Perquè els consumidors tornen a consumir fora, sobretot àpats com el dinar i el sopar. Així el 2016 els espanyols van dinar un 2,1% menys a casa i van sopar-hi un 1,7% menys. A banda, també influeix una major consciència per comprar el mateix però més barat, per tirar menys menjar i el fet que la població s’estanca, les llars són més petites (amb dos fills de mitjana) i persones més grans.

3. Quins són els supermercats on més es compra a Espanya?

L’informe també es fa ressò de la tendència a la concentració dels sis principals grups de distribució de l’Estat, que incrementen poc la seva quota però es consoliden. Mercadona, amb un 23% de quota, triplica la que tenia el 2001 i aconsegueix augmentar-la un 0,2%. El segueixen Dia i Carrefour amb un 8,5% respectivament i després Eroski (5,8%) i Lidl(4,1%). Aquest últim és el que més creix (+0,5%).