Els ‘paradisos fiscals’ de la UE es rebel·len
Luxemburg i Irlanda es resisteixen a obligar els gegants d’internet a pagar impostos a tots els països
Brussel·lesLuxemburg i Irlanda, els països europeus amb més avantatges fiscals per a les multinacionals, estan disposats a batallar per no perdre els milions d’euros de beneficis que els aporta el seu sistema fiscal. La proposta de posar en marxa una mesura fiscal a escala europea que obligui les grans empreses d’internet a pagar impostos allà on generen beneficis -i no només al país on tenen la seu física- compta amb el rebuig dels paradisos fiscals europeus.
Els ministres de Finances de la UE van debatre ahir la proposta, impulsada per les grans economies europees -França, Alemanya, Itàlia i Espanya- a la reunió informal que es va fer a la capital d’Estònia, Tallinn. Segons fonts comunitàries, “una majoria d’estats membres” donen suport a la proposta per impulsar la reforma fiscal. A la pràctica, però, només deu ministres van signar una carta per reclamar que prosperi la iniciativa per fer possible que les empreses digitals paguin impostos a tots els països europeus.
“No podem acceptar durant més temps que aquestes companyies facin negoci a Europa pagant quantitats molt petites d’impostos”, afirmen els ministres dels deu socis, entre els quals hi ha els quatre estats membres impulsors. “És una qüestió clau per a la justícia, la igualtat i l’eficiència fiscal”, va dir Bruno Le Maire, titular de França, principal impulsora de la iniciativa.
Normativa mundial
Ni Luxemburg ni Irlanda signen la carta. Els socis que s’hi oposen al·leguen que un canvi normatiu a Europa no serviria de res si no es canvia la normativa mundial. “Sigui quin sigui el resultat de la iniciativa, si és que es resolen les qüestions tècniques, el que ha de fer la UE és convèncer el G-20 i l’OCDE d’adoptar la mateixa solució”, apuntava ahir el ministre de Finances de Luxemburg, Pierre Gramegna.
Segons l’actual normativa fiscal europea, cada estat membre té dret a cobrar els impostos sobre els beneficis que es creen al seu territori, però només si l’empresa té una seu física al país. Quan un usuari de Barcelona compra a través d’Amazon, reserva un hotel amb Booking.com o demana un taxi a través d’Uber està generant un benefici a l’empresa, però aquesta té la seu física en un altre país. La majoria estan establertes a Irlanda, Luxemburg i Holanda. A la resta de països, o no hi tenen seu o hi tenen petites oficines per gestionar el negoci digital que generen beneficis mínims.
Luxemburg i Irlanda no són els únics socis que s’oposen a la iniciativa. Dinamarca i Malta també hi mantenen reserves, mentre que la posició d’Holanda -país on tenen establerta la seu grans empreses digitals com Netflix, Booking.com i Uber-és una incògnita, atès que el partit polític de l’actual ministre de Finances i president de l’Eurogrup, el laborista Jeroen Dijsselbloem, no formarà part del nou govern que es formarà als Països Baixos a finals de mes. Dijsselbloem va assegurar ahir que la idea li semblava “molt bona”, però la seva opinió probablement no reflecteix la posició que mantindrà el nou govern.
Debat a finals de mes
Tot i la resistència d’un grup de socis, l’Eurogrup va acordar demanar a la Comissió Europea que prepari una proposta per tirar endavant la reforma fiscal. Brussel·les presentarà un primer document per obrir el debat abans de la cimera digital europea que es farà el 29 de setembre, però no està previst que hi hagi una proposta legislativa formal fins a la primavera del 2018.
Se saben pocs detalls de la iniciativa, que encara està molt verda, però un dels aspectes que més criden l’atenció és que es plantejarà un impost sobre la facturació i no sobre els beneficis. Aquesta idea pot complicar-ne encara més l’aprovació.
ON TRIBUTEN LES EMPRESES DIGITALS?
El principal cercador d’internet és una companyia nord-americana que té la seu principal europea a Irlanda. També té petites seus en altres països comunitaris, però el gruix dels beneficis els declara a Irlanda. Google genera grans beneficis publicitaris gràcies als usuaris europeus que es connecten des de tots els països.
Amazon
És el número u mundial del comerç en línia. La seva principal seu europea és a Luxemburg. Tot i que la companyia té magatzems i seus físiques en altres països de la Unió, quan un usuari comunitari hi fa una compra el pagament es gestiona des de Luxemburg. Per tant, el gruix dels beneficis d’Amazon es generen al Gran Ducat, on paga la majoria d’impostos europeus.
Amb més de 1.600 milions d’usuaris al món (gairebé un 20% a Europa), Facebook és una de les grans xarxes socials i genera importants beneficis a través de la publicitat. La companyia de Mark Zuckerberg té la seu europea a Irlanda, on paga la majoria d’impostos a Europa.
Netflix
La plataforma nord-americana que ofereix pel·lícules i sèries de televisió en streaming té la seu europea a la ciutat d’Amsterdam, tot i que ofereix els seus serveis a altres estats membres. Netflix també és líder del seu sector i disposa de més de 100 milions de clients a tot el món.