La pandèmia trenca els indestructibles plats de Duralex

BarcelonaSi fan memòria, segur que en algun moment han menjat o begut en un plat o got de la marca francesa Duralex. Els ajudem: és aquella vaixella de color ambre (o la versió menys popular de color verd) que miraculosament sempre sortia il·lesa quan queia accidentalment a terra. De fet, la mateixa companyia presumia en una publicitat de la dècada dels 60 que el seu vidre “era d’acer, pràcticament indestructible”. “Dura més i es renta millor. És tan econòmica com qualsevol plat, got o tassa de qualsevol material”, assegurava Duralex en un anunci publicat a La Vanguardia l’any 1966.

Però la companyia, fundada el 1945, no comptava que mig segle després toparia amb un tsunami més resistent que els seus vidres: el coronavirus. Duralex, amb seu a Chapelle-Saint-Mesmin, s’ha declarat en fallida perquè no ha pogut aguantar l’impacte de la pandèmia. De fet, un tribunal d’Orleans ja ha admès la sol·licitud de fallida.

Segons el diari local La République du Centre, recorrent a la justícia l’empresa espera guanyar temps per continuar buscant comprador o reprendre les negociacions amb les companyies que ja s’havien interessat per la seva adquisició abans de la pandèmia, però que van tallar en sec les converses quan va arribar el covid-19.

El director comercial i de màrqueting de Duralex, Frédéric Morin Payé, reconeixia que en els últims mesos s’havia enfonsat la facturació un 60%. De fet, la davallada va començar el 2017, quan un dels seus forns es va espatllar durant una reparació i va comportar que la producció de vidre per dia caigués en picat: de les 160 tones per jornada a només 20. Com un efecte dòmino, la facturació també va començar a caure i Duralex mai ha recuperat els resultats del 2016. Ara el jutjat d’Orleans i l’empresa designaran un administrador concursal per supervisar la gestió del negoci. Durant els mesos vinents, a més, es congelaran els deutes i Duralex haurà de presentar un pla de negocis actualitzat.

El descobriment de Saint-Gobain

El vidre indestructible el va descobrir una empresa que també està d’actualitat pel tancament, la també francesa Saint-Gobain, l’any 1939. La companyia ha ratificat aquesta setmana amb els treballadors de la fàbrica de l’Arboç del Penedès (Baix Penedès) un expedient de regulació d’ocupació (ERO) que afecta 120 empleats que seran recol·locats, segons l’acord signat, a una altra de les fàbriques.

Inicialment el vidre de Duralex era per fabricar vidres per a cotxes però, quan va llançar la vaixella al mercat, de seguida es va popularitzar tant a França com en països com Espanya, sobretot entre les famílies que arribaven més just a finals de mes. La clau va ser desenvolupar una tècnica de vidre temperat a 700 graus i després refredar-lo ràpidament. Aquest procés va garantir una resistència de la vaixella que no tenen altres materials.

Les famílies catalanes que la volien adquirir, segons recordava Isabel Campi, presidenta de la Fundación Historia del Diseño, en una entrevista concedida a El País el febrer passat, feien processó cap a Andorra per comprar-la durant la dècada dels 50. Pocs anys després ja es podia trobar a Espanya, en llocs com Galerías Preciados.

Arran de la demanda, Saint-Gobain va obrir la seva primera fàbrica a Espanya l’any 1963 a Azuqueca de Henares (Guadalajara) amb el nom de Vidriería de Castilla, on va donar feina a mig miler de persones.

La companyia ja va poder esquivar pels pèls l’última crisi econòmica del 2008; ara la seva única esperança és que una empresa hi torni a apostar i faci reflotar les seves icòniques vaixelles.