La pandèmia destrueix més de 3 milions de llocs de treball a la zona euro
Espanya és l'estat amb una taxa d'atur més alta
BarcelonaLa pandèmia del covid-19 ha portat a la recessió l'economia de la zona euro, i això es tradueix en una pèrdua d'ocupació en el mercat laboral. L'economia de la zona euro i del conjunt de la UE van seguir caient el primer trimestre –0,6% i 0,4%, respectivament–, i amb aquesta pèrdua d'impuls els països de la moneda única han destruït quasi 3,2 milions de llocs de treball durant l'últim any, segons les dades publicades per l'Eurostat, l'oficina d'estadística comunitària.
En total, a tancament del primer trimestre d'aquest any l'eurozona tenia 157,44 milions de treballadors, 3,19 milions menys que fa un any. D'aquest total, Espanya tenia 19,69 milions de treballadors, quan un any enrere eren 20,2 milions. Per tant, a l'Estat s'han destruït en un any més de mig milió de llocs de treball.
En comparació amb el trimestre anterior, el quart del 2020, la zona euro ha perdut 532.000 ocupacions. En aquest cas, però, Espanya va tenir un comportament completament oposat i va crear 199.000 llocs de treball. Aquesta reducció de l'ocupació a la zona euro suposa un descens d'un 0,3% i comporta un canvi de tendència, ja que en el trimestre anterior havia augmentat un 0,4% i en el tercer trimestre del 2020 havia pujat un 1%.
En el conjunt de la Unió Europea la xifra de persones amb feina a tancament del primer trimestre d'aquest any era de 205,41 milions. En comparació amb el primer trimestre de l'any passat, la dada revela una pèrdua de 3,75 milions de llocs de treball.
La taxa d'atur espanyola, el doble que la de la UE
La taxa d'atur a la UE va disminuir lleugerament el març del 2021, quan es va situar en el 7,3%, lleugerament a la baixa des del 7,4% del febrer. En el cas de la zona euro la taxa de desocupació el tercer mes de l'any va ser del 8,1%, també una dècima inferior al febrer.
Per la seva banda, Espanya es va situar al capdavant en la taxa d'atur entre els estats membres que han publicat les estadístiques, amb un 15,3%. A Itàlia va ser del 10,1% i a Suècia del 9,5%. A l'altre extrem, a Polònia era del 3,1%, a Txèquia del 3,2% i als Països Baixos del 3,5%.