La pandèmia agreuja el malson de cobrar en negre

BarcelonaNúria Sánchez (nom fictici) va començar a treballar en un bar cafeteria de l’Eixample de Barcelona quatre mesos abans que esclatés la pandèmia. Feia 40 hores setmanals però el seu contracte només era (i continua sent) de mitja jornada; per tant, dels 1.000 euros que cobrava, la meitat eren, com es diu popularment, “en negre” o en B. “Necessitava treballar després d’estar set mesos a l’atur, a casa s’havien de pagar factures i vaig agafar la feina tot i saber que l’empresa no complia la llei”, explica.

A causa de les restriccions del covid, el negoci va haver de tancar durant uns mesos i ella va passar a formar part del gruix de treballadors que van ser inclosos en un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO). Va entrar-hi i sortir-ne fins a tres vegades (depenent de si les mesures per frenar la pandèmia eren més o menys restrictives). I aquestes tres vegades la nòmina de 1.000 euros es va convertir en només 350 euros, el 70% dels 500 euros que cobrava per la mitja jornada oficial. “Vaig haver de demanar la moratòria de la hipoteca, que es paga amb el meu sou”, explica. El dia a dia el van poder afrontar amb el salari de la parella. Actualment continua treballant al mateix lloc, tot i que està buscant feina. “He perdut el compte de les vegades que m’ofereixen jornades completes però amb contractes de 10 o 20 hores”, assegura.

Casos com el de Sánchez han aflorat durant la pandèmia i han portat molts treballadors a viure al llindar de la pobresa, sobretot els que no tenen contracte perquè no han pogut rebre cap tipus de prestació. “Pagar una part del sou en negre és malauradament una pràctica molt habitual, tot i ser irregular”, explica el jurista especialitzat en dret laboral Robert Gutiérrez. “Que una part de la jornada no es cotitzi no només afecta els ERTO o l’atur, sinó també el que acabarà cobrant aquest treballador quan es jubili o en el cas que hagi d’agafar una baixa laboral”, afegeix. A més, el fet de no cotitzar les 40 hores fa que la persona pagui menys impostos.

Per minimitzar aquestes pràctiques irregulars, i d’altres, fa poc més d’un any es van crear a escala provincial les comissions de frau a la Seguretat Social, en les quals hi ha representades les patronals, els sindicats i les administracions. “Però és molt difícil que el treballador denunciï, perquè quan poses un contracte davant d’algú que busca feina el firma”, deixa clar la secretària d’acció sindical de Comissions Obreres a Catalunya, Cristina Torre. La portaveu sindical admet que és una pràctica que fa anys que està enquistada en el mercat laboral espanyol i que és de difícil solució. “Per una banda s’ha d’intensificar la Inspecció de Treball en els sectors on més es produeix”, explica. Però de l'altra també deixa clar que no es pot posar un inspector rere cada empresa, i per això defensa que s’han d’endurir les multes i, sobretot, conscienciar els empresaris.

Els sectors on més s’han detectat aquestes pràctiques, segons el sindicat, són el dels serveis, en especial l’hostaleria, restauració i treballadors de la llar, i en l’àmbit agrícola. “També n’hi ha a la construcció o en feines com electricistes i fusters”, afegeix Gutiérrez.

555 irregularitats per ERTO

Òbviament no hi ha dades oficials de quants treballadors pateixen aquesta situació. Tot i així, des que s’han instaurat els ERTO per la pandèmia, Inspecció de Treball ha detectat 555 irregularitats relacionades amb aquests expedients a Catalunya, que s'han castigat amb 2,3 milions d’euros. Al conjunt de l’Estat s’han comptabilitzat 5.459 infraccions, sancionades amb gairebé 26 milions d'euros en multes. “Part d’aquestes multes són precisament perquè el treballador feia més hores de les que li tocaven”, especifica Torre.

Les sancions d’Inspecció de Treball a una empresa per no tenir donat d’alta a la Seguretat Social un treballador oscil·len entre els 3.126 euros i els 10.000 euros, segons la gravetat. “A part de la multa, també s’obliga l’empresa a pagar les quotes de la Seguretat Social que no ha abonat”, especifica el jurista.

Tot i la normativa, un estudi publicat aquest agost per Infojobs, i en el qual van participar gairebé 5.000 persones d’entre 16 i 65 anys, es deia que un de cada quatre joves menors de 24 anys (el col·lectiu que més atur pateix) havien rebut part o tot el sou “en negre” durant els últims tres anys. L’informe destaca una conclusió més: que un de cada cinc espanyols estaria disposat a cobrar el sou en B, un percentatge que puja fins al 35% entre les persones que estan a l’atur.

Entre aquests joves hi ha Pepe E., que va treballar gairebé durant un any en un bar de Sevilla cobrant en negre 6,5 euros l’hora. “Només tenien contractats dos o tres treballadors per semblar que complien la normativa, i tota la resta en B”, explica. El seu horari laboral també canviava constantment: “Una setmana podia treballar 50 hores i una altra 20, i això feia que fos impossible saber amb quins ingressos comptava al final de cada mes”.

La mateixa incertesa té Mercè Martínez (nom fictici). Treballa en el sector de l’interiorisme a Barcelona i cobra en nòmina 1.200 euros nets al mes. Però tota la part d’incentius, amb la qual pot arribar a doblar el sou, la rep “en negre” i a més un dissabte de cada mes està obligada a treballar sense cobrar, tot i tractar-se d'hores extres. “Amb el covid em van posar en l’ERTO durant més de dos mesos i, esclar, el sou va baixar en picat, no arribava als 900 euros”, explica. “Però la cosa més greu és que l’empresa ens va obligar a continuar treballant tot i l’expedient temporal”, afegeix. Només dos treballadors es van queixar, un ja ha deixat la feina i l’altre constantment és recriminat per la seva actitud a l’empresa. “Feia un mes que treballava i vaig dir que sí a tot... Hi ha vegades que intento buscar feina però les meves companyes d’universitat encara estan pitjor que jo”, lamenta. Que la nòmina sigui tan baixa li dificulta el dia a dia: “No et pots plantejar comprar-te un pis, ni un cotxe, ni res perquè el banc no et dona una hipoteca amb aquest sou”, denuncia.