La pandèmia agreuja la bretxa de gènere al mercat laboral

BarcelonaSi fa un any la taxa d’atur entre les dones era del 10,9% a Catalunya, ara la xifra és quatre punts superior (14,9%). Si llavors la taxa d’atur entre els homes era d’un 9,9%, ara està menys de tres punts per sobre (12,8%). Si en aquell moment la distància entre tots dos indicadors s’aconseguia fer baixar unes dècimes, ara s’amplia altre cop dos punts. “Les dones s’han vist més afectades que els homes per les conseqüències adverses de la pandèmia en el mercat laboral”, sintetitza un informe de l’Organització Internacional del Treball (OIT). “L’impacte de la pandèmia al mercat de treball té nom de dona”, coincideix CCOO.

A l’acabar el primer any de covid, les 278.000 dones catalanes sense feina suposaven més de la meitat del total d’aturats, i això que són menys de la meitat de la població activa a Catalunya. L’última dada disponible, la del febrer, empitjora l’escenari: les dones són prop del 55% de la població aturada i hi ha, a més, 97.711 dones en situació d’ERTO, una xifra que per primer cop en quatre mesos supera la dels homes.

Tot això en un moment en què el que s’esperava, almenys des del sindicat, era just el contrari. Tenint en compte que la pandèmia ha comportat increments de feina en sectors altament feminitzats, tot feia pensar que les estadístiques registrarien saldos positius a favor d’elles. “És tan bèstia l’estructuralitat de la discriminació”, resumeix Montse Ros, portaveu i secretària de comunicació integral de CCOO, que ho atribueix al fet que en època de crisi les feines que cauen primer són les més precàries i, subratlla, són les que fan les dones. A més, “en una casa, entre dues feines s’intentarà preservar la més ben retribuïda, que sol ser la dels homes”, afegeix.

Jordi Garcia, professor de la Universitat de Barcelona i expert en mercat laboral, hi veu una altra explicació: que la composició del mercat de treball és cada cop més paritària i, per tant, les dades de contractació i atur afecten cada cop més indistintament un gènere o l’altre. “Com que la crisi del 2008 va afectar molt la construcció, on treballen més homes, allà l’atur va pujar més per a ells que per a elles”, indica. “I si hi hagués una crisi que afectés molt el sector sociosanitari, segur que hi hauria un impacte molt més evident en el cas d’elles”, reflexiona. Segons el seu punt de vista, la diferència clau són les condicions laborals i el percentatge de persones que sol·liciten reduccions de jornada per qüestions de conciliació.

L’exemple més paradigmàtic és el de la sanitat. És dels pocs sectors en què les hores treballades tot l’any a Espanya creixen respecte al 2019: hores en un 74,5% fetes per dones, però retribuïdes de mitjana molt per sota de les d’ells. Les últimes dades disponibles de l’Institut Nacional d’Estadística són del 2018, però mostren que de mitjana les dones cobren en aquest sector 10.000 euros menys a l’any que els homes.

De fet, és habitual en tots els sectors que la balança es decanti a favor d’ells, però només n’hi ha set en què aquesta diferència sigui superior als 5.000 euros a l’any: entre ells, les activitats administratives, el sector científic, el de la comunicació i el del comerç. I tots han sigut clau durant la pandèmia.

Temporalitat i parcialitat

A tot això cal sumar-hi el model de contracte que, de nou, sol ser més fràgil en el cas de les dones. Segons l’Idescat, el 2020 es van firmar 2,2 milions de contractes a Catalunya, més de la meitat amb homes. I tot i que independentment del gènere la gran majoria eren per a feines temporals, altre cop la taxa és un punt més elevada en el cas de les dones. A més, hi ha 12.000 contractes temporals que es converteixen en indefinits més en el cas dels homes.

CCOO afegeix encara un últim apunt: la taxa de treball involuntari a temps parcial creix d’un any a l’altre en el cas de les dones i es contrau en el cas dels homes. “És fruit de les conseqüències de la pandèmia, ja que moltes dones són les que es fan càrrec d’aquestes situacions [la cura de malalts i dependents o les feines a la llar], que actualment són més nombroses, a costa de renunciar a una ocupació a jornada completa”, conclou el sindicat.

Hi ha una dada molt reveladora, en aquest sentit: la taxa d’ocupació entre els homes amb fills va recuperar els nivells del 2019 l’últim trimestre de l’any, segons dades també de l’INE. La de les dones, en canvi, va caure més de dos punts.