La pandèmia aboca 120.000 catalans a la pobresa

Són diversos els organismes que han alertat en els últims mesos que la pandèmia ampliarà la bretxa entre rics i pobres, entre els quals el Fons Monetari Internacional (FMI). L’ONG Oxfam Intermón ja ha posat xifres a aquest increment en l’any 2020 i en el cas de Catalunya la crisi sanitària ha abocat gairebé 120.000 catalans més a la pobresa anomenada relativa, és a dir, les persones que sobreviuen amb menys de 24 euros al dia. Segons l’informe anual de desigualtats de l’ONG publicat amb motiu del Fòrum de Davos, que comença avui, actualment hi ha més d’1.146.000 catalans que viuen en aquest nivell de pobresa, cosa que representa un 11,7% més que abans que esclatés el covid i un 15% del total de població del Principat.

A Espanya la situació és igual de pessimista. Entre abans i després de la pandèmia hi ha un milió de persones vivint en pobresa relativa i la xifra global assoleix els 10,9 milions d’espanyols, un 22,9% de tota la població. La comunitat que encapçala l’increment més important és les Balears (19,6%), seguida per la Rioja i Navarra (vegeu el gràfic).

La xifra, però –alerta l’ONG–, encara podria ser més alarmant si no fos pels expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) que han evitat que 710.000 espanyols caiguin en pobresa severa (els que viuen amb menys de 16 euros al dia), una situació en la qual ja es troben 5,1 milions de persones a l’Estat. “Les dades demostren com la pandèmia s’ha acarnissat amb els més vulnerables”, assegura el director d’Oxfam Intermón, Franc Cortada. El màxim responsable de l’ONG alerta que sense una resposta adequada, hi ha un “greu risc” que la sortida de la crisi aprofundeixi i eternitzi aquestes desigualtats. “Empobrirà les persones amb menys recursos mentre les més riques es recuperen a pas ferm”, afegeix.

Segons l’informe, a Espanya, la desocupació provocada per la pandèmia és el principal generador de desigualtat i pobresa a causa de la caiguda d’ingressos dels treballadors més precaris. Les xifres ho corroboren: els sectors més afectats per les restriccions per frenar el covid tenen un salari anual que suposa un 60% del sou mitjà espanyol. En canvi, el salari dels sectors que han pogut teletreballar durant els tancaments és un 140% superior al mitjà a l’Estat.

Els col·lectius més afectats per aquestes desigualtats són els de sempre: els immigrants, els joves i les dones. Hi ha tres dades que són especialment preocupants: la taxa d’atur entre els menors de 20 anys arriba ja al 55%, un 57% de la població immigrant viuen en la pobresa i set de cada deu dones treballen a temps parcial. “Dona, jove, migrant, amb baixos estudis i pertanyent a un col·lectiu racialitzat. Aquest seria el perfil més vulnerable davant els efectes de la pandèmia”, concreta Cortada. “Però qualsevol d’aquestes circumstàncies per separat ja comporta una situació més difícil que la de la resta a l’hora de defensar-se de la crisi”, afegeix el director d’Oxfam Intermón.

¿Es pot evitar aquest enquistament de la desigualtat a Espanya? L’ONG proposa diverses mesures per aconseguir-ho. D’una banda, polítiques d’ocupació alternatives per substituir els ERTO que incloguin una millora del model productiu, suport a les empreses que garanteixin una ocupació digna i mesures que regulin la temporalitat, parcialitat, subcontractació o falsos autònoms i protegeixin els col·lectius més vulnerables. De l’altra, també fa una crida al govern espanyol perquè ampliï la cobertura de l’ingrés mínim vital (IMV), agilitzant tràmits i requisits i posant un especial focus a la reducció de la pobresa infantil. Finalment, reclama una reforma que lluiti contra l’evasió i l’elusió fiscals i que els fons europeus per a la recuperació estiguin enfocats a reduir la desigualtat.

200 milions més de pobres al món

A tot el món en només nou mesos de pandèmia del coronavirus, 200 milions de persones, segons el càlcul del Banc Mundial, podrien haver caigut en la pobresa i el més alarmant és que trigarien una dècada a recuperar-se. En canvi, al mateix temps les mil grans fortunes mundials ja s’han recuperat de les pèrdues econòmiques provocades per la crisi sanitària. Segons Oxfam Intermón, si els governs reduïssin la desigualtat a escala mundial en només un 2% cada any, aconseguirien salvar de la pobresa aquests 200 milions addicionals en un període de tres anys en lloc d’una dècada.