“Els Països Baixos es beneficien de la UE per poder ser paradís fiscal”

Brussel·lesLa polèmica va transcendir la bombolla diplomàtica de Brussel·les quan el ministre de finances holandès, Wopke Hoekstra, va insinuar que la Comissió Europea havia d’investigar què havien fet malament països com Espanya o Itàlia per haver arribat a la crisi del coronavirus amb una situació financera insuficient per donar resposta econòmica a la situació. “Repugnant” va ser la paraula que el primer ministre portuguès, António Costa, va fer servir per definir aquest argument. Hoekstra després va disculpar-se per falta d’empatia.

Els Països Baixos són la veu europea més contundent en contra de mutualitzar deute, amb el principal argument que els països que estan menys endeutats i que tenen una millor salut financera no tenen per què “pagar el deute” dels que no han fet la feina. Però contra aquest argument també hi ha veus que s’han alçat per recordar a la Haia que el seu esquema fiscal no és precisament just amb els seus socis europeus. “Estats com els Països Baixos o Luxemburg surten molt beneficiats de la Unió Europea, i un d’ells té un comportament molt insolidari amb la UE bloquejant els coronabons ”, explica a l’ARA Javier García-Bernardo, membre de la xarxa internacional Tax Justice i coautor de l’informe publicat a principis d’abril que calcula que els esquemes fiscals holandesos han provocat que altres estats de la UE deixin d’ingressar fins a 10.000 milions anuals en impostos.

Els Països Baixos estan assenyalats com un paradís fiscal pel mateix Parlament Europeu, en un informe no vinculant aprovat l’any passat en què ja es calculava que aquest país de poc més de 17 milions d’habitants aplica una fiscalitat que impedeix que la resta dels països de la UE recaptin 11.200 milions en impostos cada any. La xifra és similar, doncs, a la de Tax Justice, que, al seu torn, calcula que només el 2017 les firmes nord-americanes van emportar-se fins a 44.000 milions als Països Baixos, on tributen per sota del 7%. Però el més preocupant de tot, segons García-Bernardo, és que precisament les pèrdues d’ingressos són més elevades als països on hi ha més casos confirmats de coronavirus. França va perdre 2.700 milions d’ingressos; Itàlia, 1.500 milions, i Espanya 1.000 milions, perquè són mercats molt importants.

García-Bernardo recorda també que la mateixa Comissió Europea ha intentat portar els esquemes fiscals dels Països Baixos (també de Luxemburg o Bèlgica) davant els tribunals europeus perquè els considera il·legals, però no sempre ho ha aconseguit. L’enginyeria fiscal de les grans multinacionals que generen aquestes quantitats ingents de diners és tan complexa que fins i tot Brussel·les té problemes per demostrar-ho. Però, com diu aquest científic de dades establert a Amsterdam, “els diners que hi perd la UE són tants que compensen tot l’esforç destinat a investigar-ho”.

De quines empreses es tracta? Doncs de multinacionals, la majoria nord-americanes, com Starbucks, Amazon, Nike, Apple, però també Fiat o Ikea. Per entendre com funcionen aquests esquemes, posa l’exemple de Starbucks (contra qui la Comissió justament va perdre davant el TJUE): “Si compres un cafè de Starbucks a Espanya i en pagues cinc euros (quan podries pagar-lo a un euro a la cafeteria del costat) és per la marca”, explica. El que fa l’empresa, continua, és argumentar que aquesta marca està desenvolupada a Amsterdam i s’emporta tres euros per a la subsidiària que té allà. “Això redueix els beneficis de Starbucks a Espanya, on hauria de pagar més per l’impost de societats i se’ls emporta a Holanda, on paga molt menys, o que li permet fins i tot emportar-se part d’aquests diners a les illes Bermudes o a Panamà”, recalca.

I per què pot fer-ho, això, Holanda? Doncs perquè és a la UE. García-Bernardo explica que Espanya té moltes més dificultats per evitar-ho perquè els moviments de capitals es fan dins la mateixa Unió. Per això remarca que “els Països Baixos es beneficien de la UE per ser un paradís fiscal”. Al mateix temps, les mateixes estructures comunitàries fan que per aprovar reformes com un impost de societats harmonitzat o la publicació dels informes país per país per poder aturar-ho calgui unanimitat, i els Països Baixos sempre hi voten en contra.

Per tot plegat, García-Bernardo ressalta la injustícia de l’argument “insolidari” holandès a l’hora de vetar la mutualització del deute que “donaria aire” a països com Itàlia o Espanya, als quals anualment impedeix ingressar milers de milions.