Com paguem quan estem de viatge: amb targeta de dèbit o de crèdit?

¿Surt a compte pagar amb targeta quan viatgem a l’estranger o és millor pagar amb efectiu? La sensació que els bancs aprofiten els pagaments a l’estranger i els canvis de divisa per cobrar comissions addicionals és real, tot i que per als viatgers habituals hi ha tres entitats -BBVA, Santander i Bankia- que ofereixen targetes especials amb condicions més favorables.

Aquestes tres targetes són de crèdit i estan pensades per oferir unes comissions a l’estranger més baixes que la resta de targetes. A canvi, els tres bancs carreguen una comissió per pagaments en moneda estrangera o per treure diners en caixers en altres països.

A més, els bancs aprofiten els canvis de divisa per introduir-hi una altra comissió, tant si canviem la moneda personalment a la nostra sucursal habitual com si ho fem a través d’un caixer automàtic un cop ja hem arribat al nostre lloc de vacances. A això cal afegir-hi que, més enllà de les comissions, els bancs apliquen els tipus de canvi que desitgen.

Tant el BBVA com Bankia ofereixen beneficis extres per als usuaris relacionats amb negocis associats als viatges. En el cas del BBVA, és un descompte amb una agència de viatges, mentre que el cas de Bankia és diferent, ja que la targeta porta la marca de l’aerolínia Iberia, de manera que, cada cop que la utilitza, el client rep punts que pot intercanviar per bitllets d’avió. A més, també té descomptes a les gasolineres de Repsol. D’altra banda, la targeta del Santander inclou una assegurança d’accidents, i la del BBVA, de viatge.

En cas que el viatge sigui a un altre país de la Unió Europea, la regulació financera comunitària obliga les entitats a cobrar exactament les mateixes comissions per treure diners que al país d’origen. Així doncs, si el nostre banc ens cobra un euro per treure diners d’una altra entitat quan som en territori espanyol, en cas de viatjar a un país que també tingui l’euro ens cobrarà la mateixa comissió.

No obstant, si es tracta d’un banc que té sucursals en altres països de la UE, no hi ha comissió. CaixaBank té el BPI a Portugal o el Sabadell té el TSB al Regne Unit, per exemple. La regulació europea fixa que en aquests casos no hi hagi sobrecàrrecs per treure diners, sempre que s’utilitzin els caixers automàtics o les sucursals del seu banc. Cal parar atenció perquè algunes entitats operen sota marques diferents en cada país, però, com que es tracta del mateix grup, la normativa també s’aplica.

Les ofertes de targetes de viatges dels bancs, però, van dirigides a clients que viatgin amb molta freqüència, no pas a aquells que, com a molt, surten del país una o dues vegades a l’any. Davant d’aquesta situació, en paral·lel a les entitats, en els últims anys han aparegut targetes independents per pagar a l’estranger o amb altres divises. Les més conegudes són Revolut, BNext i N26.

Canvi de divisa més barat

Aquestes empreses ofereixen targetes de dèbit de recàrrec. Això vol dir que no proporcionen un compte corrent al qual es puguin domiciliar pagaments o ingressar la nòmina, sinó que l’usuari l’ha d’anar omplint de crèdit a través del seu compte en una altra entitat. Quan aquest crèdit s’acaba, ja no es pot pagar més i cal recarregar-la de nou.

L’avantatge d’aquestes targetes és, principalment, que cobren molt poques comissions i que tenen canvis de divisa més competitius. En el cas de Revolut, utilitza el tipus interbancari -el que fan servir les entitats financeres entre si-, mentre que BNext i N26 utilitzen, respectivament, els tipus de canvi que paguen les empreses Visa i Mastercard als mercats de divises.

En contra, hi tenen que són targetes de dèbit, per la qual cosa en alguns serveis turístics no les accepten. A l’hora de reservar hotels o cotxes de lloguer, sovint només es pot pagar amb targeta de crèdit, ja que permeten que l’empresa carregui un dipòsit -per cobrir desperfectes- que allibera a l’acabar el servei. A més, tampoc permeten fraccionar els pagaments, cosa que sí que es pot fer amb les targetes dels bancs tradicionals, però amb interessos del 20% o superiors.