Qui paga les indemnitzacions per la sortida a borsa de Bankia?

BarcelonaDesprés d'haver pagat els dividends de l'exercici del 2015, Bankia ja haurà tornat al contribuent 1.626 milions d'euros. Però això és només una petita part (el 7,25%, en concret) dels més de 22.000 milions d'euros del rescat que el banc va rebre de l'Estat, és a dir, dels contribuents.

Però al marge del rescat, que va permetre al banc tornar als guanys i convertir-se en una entitat rendible, sanejada i solvent, Bankia ha de fer front a un altre cost important: les indemnitzacions per les demandes per la sortida a borsa, que es va realitzar amb informació manipulada. Unes indemnitzacions que venen derivades del degoteig de sentències dels tribunals que donen la raó als inversors. Només fa una setmana que el Tribunal Supremva decretar que hi va haver engany en la col·locació a borsa d'accions de Bankia.

Els responsables de l'entitat asseguren que tenen prou diners reservats per fer front a aquestes demandes. Aquest dilluns el president de l'entitat, José Ignacio Goirigolzarri, ha reconegut que ja tenen 49 demandes de part d'inversors institucionals. Alguns inversors institucionals que van comprar accions en la sortida a borsa, com el Banc Sabadell, ja han dit que no presentaran demanda, però d'altres, com CaixaBank o el Popular, estan pendents de conèixer la sentència del Suprem per decidir què fan.

Però a banda dels institucionals també hi ha molts petits inversors que van perdre part dels estalvis en la sortida a borsa i que han acudit als tribunals. A 31 de desembre Bankia havia rebut 76.546 demandes per la sortida a borsa, que suposen una reclamació de 829,9 milions d'euros. Fins ara els jutjats han dictat 13.478 sentències fermes –contra les quals no es pot recórrer– per 81,7 milions d'euros, o l'entitat ja ha fet pagaments per 65 milions.

Per fer front a aquestes demandes, Bankia té dotacions per 1.840 milions d'euros, que inclouen una partida de 500 milions per pagar advocats. Però qui ho paga? Ho fa directament l'entitat, que ha realitzat aquestes provisions. Si el banc fos absolt (cosa que sembla poc probable), podria recuperar aquestes provisions, amb les quals podria per exemple pagar un dividend extraordinari i tornar a l'Estat més diners del rescat.

Però la situació és bastant improbable, segons ha reconegut a l'ARA l'advocat Dídac Coll, que va obtenir la primera sentència a favor d'un accionista de Bankia en un jutjat de Mataró. Segons aquest advocat, després del pronunciament del Suprem, la lògica diu que les sentències seran contràries a Bankia.

Per tant, l'entitat estarà abocada a destinar aquestes provisions que ha fet a pagar les indemnitzacions, i a més amb interessos legals. És a dir, una part dels guanys els estarà dotant i després pagant als perjudicats i, per tant, els seus guanys seran menors dels que podien ser. Per tant, el dividend que pagarà Bankia a l'Estat –perquè és el principal accionista amb el 64,2% de les accions– serà inferior al que podria ser. De tal forma, el contribuent no pagarà directament les indemnitzacions per la sortida a borsa, però sí indirectament, ja que els dividends que rebrà l'Estat seran inferiors al que podrien haver estat.

Això sí, no tots els perjudicats han anat als tribunals a reclamar, i el temps s'esgota, segons explica Dídac Coll, ja que les demandes s'han de presentar abans d'un termini de quatre anys. Segons la seva interpretació -que podria ser diferent en els tribunals- aquest termini venceria el 25 de maig del 2016. quan es compliran quatre anys de la reformulació dels comptes de Bankia que va posar al descobert que el banc havia sortit a borsa sobrevalorat.

Un 30% per advocats

Els guanyadors seran, segur, els procuradors i els advocats. El conseller delegat de Bankia, José Sevilla, ha reconegut aquest dimarts que la demanda mitjana contra Bankia çes d'uns 10.000 euros, i les costes judicials acostumen a pujar uns 3.500 euros, és a dir, que per cada 100 euros que es tornen al demandant, "un 30% llarg" va als advocats.

D'altra banda, el president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, i el conseller delegat, José Sevilla, han renunciat a cobrar la retribució variable de l'exercici 2015, que era un 'bonus' de 250.000 euros per cadascun. També ha renunciat a la retribució variable l'executiu Antonio Ortega. Tots tres han renunciat a aquest pagament per segon any consecutiu. Gorigolzarri ha explicat que la renuncia és per l'impacte negatiu que podria tenir el pagament en la imatge i reputació de Bankia, però ha matitzat que tornar a cobrar 'bonus' en un futur serà "una mostra més de normalització.