"Aquí per pagar un sopar has de canviar de poble i anar a treure diners"

El RourellJa fa un parell d'anys que van comprar la casa i se l'estan fent a mida. Després de donar-hi moltes voltes, ja han decidit quin ús donaran als baixos: "Hi volem posar un billar i també un parell de sofàs per veure les curses de motos, que ens agraden molt", explica l'Antonio Gesto, l'amo de la casa. I gairebé ja ho està disfrutant: "És que s'ha de gaudir! Tot el que no he pogut fer de jove ho vull fer ara", explica aquest gallec que ja fa 40 anys va abandonar casa seva i es va establir al Camp de Tarragona, seduït per la bona salut del sector químic i també per una catalana, amb qui es va casar. Aquest matrimoni no ho ha arribat a veure, perquè fa poc que viuen al Rourell (Alt Camp), però en aquests baixos on ara hi volen posar el billar i els sofàs, fa uns anys hi havia l'única oficina bancària de tot el poble.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca

Inscriu-t’hi

Els veïns de tota la vida encara recorden el Lluís, el director d'aquesta oficina de la Caixa Catalunya, i el troben a faltar. Viure sense oficina ni caixer no és gens còmode: "Si vius aquí, has d'aprofitar quan vas a un altre poble i buscar un caixer per treure diners", explica la Meritxell. Els dos pobles més propers, la Masó i el Milà, tampoc no tenen cap caixer automàtic, així que la majoria de veïns han d'anar fins al Morell o Vilallonga del Camp o, directament, aprofiten quan van a Reus o Tarragona per treure efectiu. A vegades, però, calen els diners immediatament i aquest viatge buscant un caixer cal fer-lo expressament. "Quan s'organitza un dinar popular al poble, com l'11 de setembre o el dia del bingo, cal pagar en efectiu... i ens trobem que per poder pagar el sopar has de canviar de poble i anar a treure diners", lamenta la Lluïsa, també veïna del Rourell. Les que més troben a faltar aquest servei són les persones grans, acostumades a pagar sempre en efectiu. "Tooots cap a Reus", s'exclama el Joan Molins, de 73 anys. En el seu cas, per problemes de salut, és la seva dona qui ha d'agafar el cotxe i creuar l'autovia per anar a treure diners.

Al poble tots recorden quan l'any 1983 es va inaugurar una gran bassa perquè els pagesos poguessin regar. "Va venir el Pujol i tot a inaugurar-la", rememora la Meritxell. En aquesta terra d'avellanes i calçots, l'aigua va omplir les butxaques dels pagesos i les coses anaven bé. Hi havia una botiga, una escola i fins i tot es va obrir una oficina bancària, que va arribar als dos treballadors. Tot això, però, ja és història. Actualment, el poble no arriba als 400 habitants i ha anat perdent vida. L'escola va tancar, com l'oficina, i tampoc no hi ha ni la botigueta. "Sort que ens portem bé entre nosaltres i ens ajudem... Jo soc la de la llet, saps?", diu amb un somriure la Meritxell, i després ho aclareix: "És fàcil veure'm amb un got buit anant a buscar llet a casa d'alguna veïna", diu. Davant de la falta de serveis, el bar del poble, que és la Llar Social, fa una mica de tot. Ven pa i, de tant en tant, li dona dues cebes o una pastanaga a alguna veïna que quan anava a fer el sofregit ha descobert que tenia el rebost buit. I en aquest bar, els diners en efectiu ni els toquen. "Aquí tothom paga amb targeta", diu la mestressa, la Sílvia Moliné. "A vegades hi ha clients que volen comprar tabac, però la màquina no accepta targetes i em demanen que jo els cobri 5 euros amb el datàfon i els doni un bitllet, però aleshores pago jo la comissió", es queixa.

"Fins i tot tanquen caixers als pobles grans"

L'equip de govern és plenament conscient d'aquesta necessitat, però assegura que no hi poden fer res. L'anterior alcaldessa, Carme Besora, explica que ho han intentat a través de La Caixa i també de la Diputació de Tarragona, que té un projecte per intentar portar caixers als pobles que no en tenen. Però, de moment, res. "Ens demanaven que la gent del poble ingressés la seva nòmina en aquell banc i a més era molt car... allò no es podia assumir", recorda. L'actual alcaldessa, Gemma Solé Solé, veu difícil poder-ho solucionar: "És que els estan traient dels pobles més grans", lamenta. L'alcaldessa té assumit que sense una ajuda de la Generalitat o de la Diputació, que està a l'espera del que faci el Govern, res no canviarà i els veïns seguiran fent quilòmetres per anar a treure diners. De moment, l'administració catalana ha presentat un pla per desplegar una xarxa d'oficines mòbils itinerants per a aquells municipis que no disposin de sucursal bancària. L'objectiu és fer arribar aquests serveis dues vegades al mes. La Generalitat preveu publicar-ne la licitació aquest octubre.

Dossier Oficines bancàries: la gran desaparició

Següent

La Gran Recessió de les oficines bancàries

Anterior

Reinventar-se després de la banca: d'una perruqueria canina a una casa rural

Vés a l’ÍNDEX