La supressió d'una paga extra als treballadors públics acaba al Constitucional

MadridL'Audiència Nacional ha considerat aquest divendres que la crisi econòmica no justifica la decisió del govern central de suprimir la paga extra al personal laboral del sector públic amb efectes retroactius, de manera que ha sol·licitat al Tribunal Constitucional que es pronunciï sobre la seva legalitat. La decisió no afecta la retallada de l'extra de desembre per als funcionaris, ja que aquesta qüestió s'està dirimint en l'ordre contenciós administratiu.

Els magistrats entenen que la doctrina del Tribunal Suprem estableix que la paga extraordinària es merita dia a dia. Això vol dir que, com que es va pagar el 30 de juny la paga del primer semestre i la norma no va entrar en vigor fins al 15 de juliol, es va generar el dret a la part proporcional a dues setmanes de treball. Per l'Audiència aquests 14 dies de treball ja meritats es van incorporar al "patrimoni patrimonial" dels treballadors, de manera que no es podia eliminar la paga de desembre amb efecte retroactiu des de l'1 de juliol.

L'Audiència Nacional rebutja els arguments de l'Advocacia de l'Estat, que va tractar d'excusar el reial decret llei 20/2012, de mesures per garantir l'estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat, en l'interès general, atesa la situació de crisi econòmica. "Vivim una situació altament inquietant i de dimensions extraordinàries, que probablement justifiqui mesures restrictives de drets com aquelles a les quals estem assistint en els darrers temps, però que no obre la porta, sense més, al fet que aquestes restriccions operin de manera retroactiva", diu el tribunal.

D'aquesta manera, l'Audiència Nacional dubta de la constitucionalitat del precepte en assenyalar que suprimir la paga extra amb efectes retroactius va poder contravenir l'article 9.3 de la carta magna. "Al nostre entendre la reducció del dèficit públic pot justificar moltes coses, però no reuneix la nota de qualificació absolutament excepcional que seria necessària", replica l'Audiència Nacional, que afegeix que és "justament l'interès general el que s'ataca quan es nega als que ja han prestat els seus serveis el dret a percebre el salari corresponent ".

Per tot això, la sala social de l'Audiència Nacional acorda per unanimitat elevar al TC una qüestió de constitucionalitat perquè estableixi si s'ha vulnerat el principi d'irretroactivitat.