L’Estat subvenciona el 84% del bitllet de Rodalies i Mitja Distància a Espanya i el 61% a Catalunya
Malgrat rebre menys subvenció, el servei és més més rendible al Principat
BarcelonaEl servei de Rodalies a Catalunya té problemes d’infraestructures. Són reiterades les queixes de falta d’inversió que fa Adif, l’organisme que ha de tenir cura de les vies, les catenàries, la senyalització i les estacions. Però a banda d’aquests problemes, l’explotació del servei de ferrocarril, que fa Renfe, mostra diferències importants amb la resta de l’Estat. La conclusió més clara és que Rodalies i Mitjana Distància a Catalunya reben menys subvenció que a la resta de l’Estat, i malgrat aquest ingrés més petit de diners públics, el servei és més rendible al Principat.
Aquesta és la conclusió a què arriba Manel Larrosa, arquitecte i urbanista, membre de la plataforma Fem Vallès -formada per diverses patronals, entre les quals la Cecot-, que ha estudiat els números de les memòries de Renfe Viajeros, la filial de l’operadora ferroviària estatal de la qual depenen Rodalies i Mitjana Distància.
Segons els càlculs d’aquest expert, la subvenció de l’administració espanyola a les línies de fora de Catalunya és de 84 cèntims per cada euro ingressat per la venda de bitllets. A Catalunya la proporció baixa fins a 61 cèntims. Fins i tot sumant-hi l’aportació de la Generalitat del 2016, de gairebé 16 milions, la subvenció a Catalunya quedaria en 0,70 euros per cada euro ingressat per la venda de bitllets, inferior a la de la resta de l’Estat. És a dir, segons Larrosa, “els catalans, comprant bitllets i amb els recursos que hi posa la Generalitat, fan més esforç per pagar”. El càlcul és sobre cada euro venut, però l’urbanista fa un altre càlcul sobre l’ajuda que rep cada bitllet. A l’Estat és d’1,43 euros; a Catalunya de gairebé 95 cèntims.
Aquests càlculs es poden contraposar als resultats econòmics que Rodalies i Mitjana Distància tenen a Catalunya i a la resta de l’Estat. La companyia està obligada a presentar els números segregats de Catalunya: és un cas únic, perquè les competències es van traspassar a la Generalitat el 2010. Encara no està disponible la memòria del 2017, però sí les del 2013 al 2016. Renfe Viajeros distingeix dos conceptes en els seus comptes: el servei públic, és a dir, els serveis que com a operadora està obligada a fer i pels quals rep una subvenció, i el servei comercial, que és el que fa amb criteris d’empresa de mercat. Rodalies i Mitjana Distància són el que la llei identifica com a obligacions de servei públic (OSP), serveis que Renfe ha d’oferir però que estan subvencionats. Des que les dades de Catalunya es publiquen segregades, els resultats sempre han sigut més favorables que a la resta de l’Estat. Fins i tot, el 2016 a Catalunya es van generar beneficis d’1,7 milions d’euros abans d’impostos, enfront d’unes pèrdues de 20 milions a la resta de l’Estat.
Segons Larrosa, la diferència fa pensar que, o el servei és molt més rendible a Catalunya, o els costos a la resta de l’Estat, per donar un servei millor, són més elevats.
Menys costos
El fet que els resultats siguin millors a Catalunya no ve només dels ingressos, malgrat la diferència de subvenció, sinó també dels costos. El cost absolut per viatger a Catalunya se situa en 2,70 euros per viatge, mentre que al conjunt de l’Estat puja fins a 3,28 euros, segons l’anàlisi dels costos als comptes de resultats en relació als viatges fets. Són gairebé 50 cèntims de diferència. Si es multipliquen pels 118 milions de viatges anuals, donarien gairebé 60 milions d’euros a l’any per a Catalunya.
Un altre tema és l’oferta. Segons dades de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), Rodalies va registrar 241,6 milions de viatgers a Madrid dels 423,6 milions a tot Espanya, mentre que Barcelona en va tenir menys de la meitat, 113,4 milions. Això sí, el nombre de viatgers a Madrid va créixer un 3,8%, mentre que a Barcelona ho va fer un 4,8%. La clau és en l’oferta: 199,77 milions de places a Madrid (on Rodalies funciona pràcticament com un metro) enfront de 118,43 milions de places a Barcelona, on en el període 2015-2017 el nombre de places ofertes ha caigut un 1,5%, mentre que a Madrid ha pujat un 1,4%. I Espanya, segons la CNMC, és el segon estat europeu amb una oferta més petita de serveis subvencionats, el 64%. Està molt lluny de països com el Regne Unit (98%) o Alemanya (82%).