Laboral

Els pactes socials es desacceleren

Les posicions allunyades entre agents socials i govern espanyol frenen acords com el salarial o la reforma dels autònoms

MADRID"És el primer gran acord [amb els agents socials], però no serà l’últim”. Les paraules són de la ministra de Treball, Yolanda Díaz, el dia en què va anunciar l'augment del salari mínim interprofessional (SMI) a 950 euros mensuals. El vaticini arribava el gener del 2020, pocs dies després de la investidura del govern de coalició de PSOE i Unides Podem i, amb encert, anticipava el que vindria després. Els sindicats majoritaris (CCOO i UGT), els empresaris i el govern espanyol començarien a encadenar un seguit de consensos en matèria econòmica i, en particular, laboral: la llei rider o del teletreball, els ERTO, part de la reforma de les pensions o la reforma laboral en són només uns exemples.

Inscriu-te a la newsletter Andic i l'entrevista que mai vam llegirInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Des d'aleshores, el diàleg social —del qual fa bandera el govern espanyol actual— ha anat amb vent de cua, també perquè l'esclat de la pandèmia del covid-19 i el consegüent impacte econòmic sobre treballadors i empreses obligava a tothom a moure fitxa. En els últims mesos, però, les negociacions s'han anat complicant. A mesura que s'ha encarrilat la recuperació, les exigències han augmentat, apunten fons del diàleg social, sobretot les de les patronals, fins al punt que alguns acords acabaven amb els empresaris fora de la foto: l'últim, l'increment de l'SMI fins als 1.000 euros, una tendència que ha continuat aquest 2022.

Cargando
No hay anuncios

Les posicions allunyades entre sindicats, patronals i govern espanyol mantenen estancada la negociació d'acords com el salarial i la reforma dels autònoms, mentre que a l'horitzó hi ha elements de la segona part de la reforma de les pensions per negociar.

Actualització dels salaris

El pacte salarial entre els agents socials —empresaris i sindicats— passa per un dels seus moments més tensos. La renovació de l'Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC), que ha d'incloure les directrius salarials fins al 2024, ha trobat el seu escull en la inflació. En concret, en les clàusules de garantia salarial que tenen per objectiu que si aquest 2022 es tanca un augment salarial molt per sota de la inflació —aquest mes de març ha fregat el 10%—, es pugui reconduir els anys 2023 i 2024.

Cargando
No hay anuncios

Malgrat que fonts coneixedores de la negociació són "optimistes" de cara a arribar a un acord, assumeixen que "queden dies de contactes" informals, fins i tot al més alt nivell. Les xifres no són el problema principal. De fet, els sindicats han plantejat una actualització dels salaris del 3,4% aquest any, del 2,5% l'any 2023 i del 2% l'any 2024, mentre que els empresaris aposten per un augment del 8% a repartir en els pròxims tres anys, és a dir fins al 2024, i fer-ho segons la situació del sector i l'empresa. Ara bé, per als primers les clàusules de salvaguarda són una condició sine qua non, mentre que els segons només estarien disposats a parlar-ne de cara al 2024 i amb condicions, apunten fonts del diàleg social a l'ARA.

Cargando
No hay anuncios

Mentre l'acord no arriba, els salaris es mantenen, però els preus augmenten. El total de convenis revisats i signats des del 2021 i fins a aquest març recullen un increment salarial mitjà d'un 2,3% per a aquest any, molt per sota de l'última dada de la inflació general (9,8%), però també de la subjacent, la que no té en compte ni l'energia ni l'alimentació (3,4%).

Aquí entra en joc el "pacte de rendes" que vol el govern espanyol: s'assumeix que la moderació salarial continuarà, però que "no pot pagar tots els plats trencats" ni de la inflació ni de la guerra, com assenyalen els sindicats. L'executiu vol que es reparteixin els danys que tindrà la situació actual sobre l'economia espanyola i per això també vol parlar de costos i marges de beneficis. En aquest sentit, però, no es preveu una reunió fins al mes de maig, apunten fonts del diàleg social. Mentrestant, el govern de Sánchez ha aprovat un pla econòmic que, a diferència dels sindicats, no acaba de convèncer les patronals, que en sintonia amb el PP demanen una rebaixa generalitzada d'impostos.

Cargando
No hay anuncios

Reforma dels autònoms

L'última reunió formal sobre el nou sistema de cotitzacions dels autònoms va ser el 28 de febrer. Des d'aleshores, ni govern espanyol, ni associacions d'autònoms i agents socials s'han reunit per abordar la reforma, si bé algunes de les parts —govern i algunes plataformes d'autònomes— reconeixen contactes informals. Les posicions sempre han estat allunyades, no només pel plantejament, sinó també per la complexitat de definir què són "els ingressos reals", un dels principals obstacles de la reforma.

Cargando
No hay anuncios

Davant el "context d'incertesa econòmica actual" les patronals d'autònoms han mogut fitxa per primer cop i proposen cotitzacions d'entre 205 i 400 euros en funció del tram (12 en total) durant tres anys (2023, quan entraria en vigor la norma; 2024, i 2025) i, arribat el moment, revisar-ho de nou. Les quantitats són inferiors a l'última proposta del ministeri de la Seguretat Social, encapçalat per José Luis Escrivá, que a més a més apostava per un desplegament de la reforma en nou anys. El temps, però, juga a favor de la negociació perquè hi ha marge fins a finals d'any.

Altres acords

La reforma dels autònoms, però, és només una pota més de la segona part de la reforma de les pensions compromesa amb Brussel·les, és a dir, a canvi dels fons europeus. Un segon bloc no poc problemàtic que inclou l'ampliació del període del còmput de les pensions o canvis en les bases màximes de cotització.  

Cargando
No hay anuncios

Amb tot, el ministeri de Treball —que ha encapçalat gran part dels acords aconseguits fins ara— ha reobert la taula de negociació de la reforma laboral, una norma que els sindicats confien retocar abans que acabi la legislatura. És en el marc d'aquesta reforma que es negociarà el futur Estatut del Becari, que té per objectiu acabar amb el frau laboral per l'abús d'aquesta figura per cobrir llocs de feina estructurals.