Comença l’esprint per reformar el sistema de pensions

MadridLa pressió sobre el sistema de seguretat social ja alarmava els gestors espanyols el 1995, quan es va constituir el Pacte de Toledo amb l’objectiu clar d’“analitzar i solucionar els problemes estructurals del sistema de seguretat social” i, principalment, de les pensions. Precisament, d’aquí va néixer la idea de crear un fons de reserva –l’anomenada guardiola de les pensions– que garantís el cobrament d’aquestes retribucions en un escenari d’atur creixent i d’envelliment de la població. Aquesta guardiola és la mateixa que s’esgotarà l’any vinent, tal com ha reconegut el govern espanyol en el seu pla de pressupostos per al 2017. Per això, ara que han vist les orelles al llop, els portaveus del Pacte de Toledo posen la directa per aconseguir aquella reforma estructural que ja s’anticipava necessària fa més d’una dècada.

La ronda de compareixences començarà la setmana que ve. La renovada ministra d’Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez, serà la primera a parlar davant aquesta comissió, que té previst escoltar tots els agents implicats entre un i dos cops per setmana d’aquí al gener per consensuar un document amb una proposta definitiva que pugui elevar al Congrés al març. A banda de Báñez, el Pacte de Toledo també ha citat el ministre d’Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro; el secretari d’estat de la Seguretat Social, Tomás Burgos; l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef); representants de sindicats; patronals, i experts.

Tot i que la portaveu del grup parlamentari del Partit Popular en aquesta comissió sortia ahir de la reunió demanant “tranquil·litat” i assegurant que “les pensions es paguen ara i es pagaran sempre”, tant els seus homòlegs socialistes com els sindicats estan d’acord que és urgent abordar una reforma estructural perquè la sostenibilitat del sistema no està garantida.

Sagnia a la guardiola de les pensionsLa realitat és que els números no surten. A finals de l’any passat quedaven al fons 32.500 milions d’euros, la meitat de l’herència rebuda i, segons les previsions del mateix govern espanyol, el fons es quedarà amb 13.500 milions, per la qual cosa la Seguretat Social registrarà el dèficit més elevat de la seva història, amb una desviació de gairebé 19.000 milions.

Ahir, CCOO i la UGT presentaven al nou executiu el paquet de 20 mesures econòmiques que, als seus ulls, el govern hauria d’implementar ràpidament, i una de les més destacades és la reforma del sistema de pensions. La UGT en particular presentava propostes com suprimir els incentius a la contractació, que les cotitzacions socials no paguin els costos d’administració de la Seguretat Social i que els salaris més alts cotitzin eliminant els límits a les bases de cotització. En aquest sentit, l’economista Alfred Pastor, que va ser secretari d’estat d’Economia entre el 1993 i el 1995, assenyala que el problema no és recuperar la guardiola, sinó garantir el pagament a través del flux de cotització. Això, diu l’economista, “no es pot aconseguir si la majoria dels nous llocs de treball són de baixa qualitat perquè les cotitzacions també són baixes”. Amb tot, la necessitat de la reforma és clara: “Si cal reunir-nos dos o tres cops per setmana, ho farem”, deia ahir la presidenta de la comissió, la popular Celia Villalobos.

LES CLAUS

1. Per què s’ha hagut de recórrer tan sovint a la guardiola de les pensions?

Perquè l’augment de l’atur i la caiguda de l’afiliació a la Seguretat Social en una població cada vegada més envellida han reduït els ingressos de les arques públiques, que, amb la crisi, han tingut dificultats per fer front a diversos pagaments, que han portat, per exemple, a retirar pagaments com ara les extres dels funcionaris. També s’ha fet servir per pagar les pagues de Nadal i d’estiu dels jubilats.

2. Quants diners queden a la guardiola de les pensions?

En els últims quatre anys, el Fons de Reserva de la Seguretat Social ha perdut la meitat dels diners que tenia. Aquest juliol hi quedaven 25.000 milions i a finals d’any en seran 13.500. Per això, el govern ja va projectar que el 2017 el fons s’haurà esgotat.

3. Per què està en perill el pagament de les pensions?

La versió oficial del govern espanyol és que si es manté el creixement econòmic i aquest ritme de creació d’ocupació, el cobrament de les pensions està garantit. La veritat, però, és que l’última projecció de població de l’INE preveu que a partir del 2017 els més grans de 70 anys siguin l’únic grup d’edat que no perdi població. Al mateix temps, disminuirà el nombre de persones que estan en els grups d’edat que suposen el gruix de la força de treball. Per tant, Espanya perdrà cotitzants i guanyarà dependents.

4. És vinculant la proposta que surti de la comissió del Pacte de Toledo?

La proposta que surti de les negociacions s’haurà de debatre al Congrés al març, però aquesta comissió està formada per representants de tots els grups parlamentaris i, per tant, ja hauria de sortir amb el consens necessari per rebre l’aprovació de la cambra baixa.