Tercer intent en 12 anys per desencallar els accessos del port de Barcelona
Ábalos firma un nou pacte per executar les obres promeses el 2008
BarcelonaTercer intent en 12 anys. Aquest dimecres el ministre de Transports, José Luis Ábalos, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, van tornar a escenificar un nou pacte per desencallar d’una vegada per sempre els nous accessos viaris i ferroviaris del port de Barcelona. La gran novetat respecte als dos intents fallits anteriors és la inclusió d’un protocol per fer els estudis i la planificació de la seva gestió col·legiada entre el Port, la Generalitat i l’Estat (a través d’Adif).
En concret, s’inclouria la terminal logística intermodal de la Llagosta (on a més es preveu fer una nova terminal), les de Can Tunis i la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL-Prat), i una terminal d’autopista ferroviària (on es carreguen camions en trens), gestionada pel port, la Generalitat i Adif i amb possible participació privada. El Govern ja té un acord amb l’empresa VIIA per a la construcció i l’explotació d’aquesta terminal, amb un pressupost estimat de 36 milions d’euros.
Va ser l’any 2008 quan l’Estat va prometre per primer cop la inversió en aquests accessos. La infraestructura, considerada clau per a l’economia catalana pel Govern, les patronals, sindicats i institucions com la Cambra de Comerç, necessita aquestes obres perquè les mercaderies puguin entrar i sortir de les instal·lacions portuàries per via terrestre, ja sigui en camió o en tren.
De fet, són moltes les institucions, com el lobi Ferrmed o el Cercle d’Infraestructures, que consideren que si el port tingués connexió ferroviària amb ample europeu amb el Corredor Mediterrani la seva àrea d’influència augmentaria exponencialment.
Va ser el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero qui va prometre els accessos al port de Barcelona el 2008 i va posar-hi data: l’any 2012 havien de començar les obres. Però llavors va arribar la crisi financera i al llavors ministre de Foment, José Blanco, li va tocar fer les retallades més grans de la història i l’obra va quedar paralitzada.
El 2013, quan Artur Mas va arribar a la Generalitat i a l’Estat ja governava el PP de Mariano Rajoy, es va arribar a un nou pacte. La nova data que es va fixar perquè s’acabessin els treballs va ser el 2015, però tampoc es va complir.
De fet, els accessos viaris es van arribar a adjudicar. El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) del 29 de novembre del 2014 va publicar que els faria una unió temporal d’empreses (UTE). La UTE va guanyar el concurs perquè era l’oferta, de 118 milions, “més avantatjosa” econòmicament, segons el mateix anunci. Només uns dies després, el 4 de desembre, a Cornellà, l’aleshores ministra de Foment, Ana Pastor, presidia l’acte de col·locació de la primera pedra, però els treballs van tornar a quedar per fer.
Amb els accessos ferroviaris va passar una cosa semblant. El ministre de Foment Íñigo de la Serna va fixar l’inici de les obres, que havien de costar 150 milions d’euros, el 2016. Però tampoc es van fer. Ara només queda esperar si la tercera és la bona.