Oriol Segarra: “El sector farmacèutic sempre ha sigut massa opac”

BarcelonaOriol Segarra (Barcelona, 1971) és director general d’Uriach des de l’any 2012. Tranquil i afable, es mostra satisfet amb la reorientació que l’empresa va adoptar fa uns anys i reclama que l’Estat faci el mateix procés. “Ha de fer com les empreses: saber què té i decidir quina diferenciació pot aportar”.

Estem sortint de la crisi?

El pitjor ha passat, però si sortir de la crisi vol dir tornar on érem fa uns anys, clarament no n’hem sortit. Si sortir vol dir que hem caigut fins on havíem de caure i que durant anys ens anirem recuperant a poc a poc, doncs sí. El que hi havia abans de la crisi no era real, era una bombolla que no existia. Acostumem-nos a viure en aquest entorn.

¿Invertiria avui en el sector farmacèutic?

Depèn. Fa 30 anys no hi havia dubte, però avui sí. Hi ha empreses que són rendibles i empreses que no. Depèn de què facis i com t’hi dediquis. Aquest és un sector que està madurant i canviant molt ràpid.

Què és el més rendible?

Inventar productes innovadors pot ser molt rendible, però requereix temps, inversió i assumir un risc que només poden afrontar les empreses molt grans. Comercialitzar genèrics és difícil en alguns països, però hi ha enfocaments rendibles. Els productes amb certa diferenciació, o la biotecnologia, poden ser molt rendibles. I el món dels OTC [medicaments que no requereixen recepta] també ho és.

Tant s’ha encarit la investigació?

Fa unes dècades crear un medicament nou podia costar 100 i trigar dos o tres anys fins a tenir-lo al mercat amb un risc limitat. Avui, de cada mil molècules que analitzes, només una aportarà novetats per al pacient, trigaràs 10 o 15 anys a desenvolupar-la i, si abans et costava 100, ara et costarà 10.000. La part d’assajos clínics s’ha encarit enormement.

Però hi ha altres fórmules.

Sí, hi ha moltes altres coses i nosaltres som un exemple d’això. Vam abandonar la investigació, cosa que havíem fet durant dues dècades, perquè no tenim la mida suficient per abordar aquests projectes.

Quina és l’aposta d’Uriach?

El principal negoci on som és el de consumer health, més pròxim al consum, de medicaments sense recepta, complements alimentaris, productes naturals, etcètera. I el complementem amb un negoci tradicional farmacèutic que és business to business, fem dossiers i desenvolupament de genèrics sense vendre’ls al mercat, sinó a altres empreses.

¿No és una utopia competir amb els gegants?

No. Si a un gerro hi poses pedres grosses, queden forats entre elles. Hi ha una lliga de les pedres grans i una altra de les petites. Nosaltres tenim un pla de creixement molt ambiciós i no perquè competim amb les multinacionals, sinó perquè trobem els forats que no els interessen. I les coses ens van molt bé, aquest any serà bo, estem invertint, tota la reorganització que hem fet està donant els resultats que volíem.

¿Creu que el sector va pecar d’optimista en la seva època daurada?

Sí. Normalment no caiem que els moments bons no duraran sempre. Al sector farmacèutic segur que es va pecar de creure que aquells marges alts i aquella estabilitat durarien més del que han durat.

¿Ho nota, que Uriach és una empresa familiar fundada el 1838?

Sí. Per mi les empreses familiars tenen moltes coses bones, sobretot la visió a llarg termini, mentre que les multinacionals pensen en el trimestre que ve. Però tot a la vida té pros i contres, i a l’empresa familiar de vegades falta el sentit d’urgència o l’agressivitat que les multinacionals sí que tenen, i que poden ser útils.

Què copiaria d’altres farmacèutiques catalanes?

L’ambició. Hi ha laboratoris catalans que n’han tingut molta i s’han convertit en empreses molt grans i potents. Amb això no vull dir que no en tinguem, en tenim molta.

¿Falta comprensió a la societat envers les farmacèutiques?

El sector farmacèutic sempre ha sigut massa opac, no ha explicat què fa ni per què. I, quan no expliques res, el que surt de tu és el negatiu, no el positiu. Com a tot arreu, aquí hi ha coses bones i coses dolentes, però és un sector dedicat a millorar la qualitat de vida o a salvar la vida dels pacients. En principi el seu objectiu és molt noble, i després cadascú el pervertirà més o menys, però és molt noble. Cal ser més transparents.

Us ha afectat el procés?

Nosaltres, sincerament, no hem notat res absolutament mai. Cap conseqüència, cap risc, cap tema. I, com deia algú, les empreses no voten: les empreses fan negocis.