FINANCES

Onze estats de la UE implantaran el 2015 una minitaxa Tobin

L’impost s’aplicarà únicament a la compra d’accions en un terç dels països europeus

PROTESTES A ATENES Onze països europeus aplicaran una taxa molt limitada a certes transaccions financeres, segons van acordar ahir a Atenes, on s’han reunit els ministres d’Economia europeus. La capital grega va rebre els dirigents amb protestes.
Laia Forès
03/04/2014
4 min

Enviada especial a AtenesSerà un impost molt limitat, lluny de l’ambició que es preveia en un principi, però l’any que ve l’anomenada taxa Tobin que s’aplica a les transaccions financeres serà una realitat en onze estats de la UE, entre els quals les grans economies de l’euro: Alemanya, França, Itàlia i Espanya. Els ministres d’Economia dels onze socis van tancar ahir un acord polític per impulsar una versió molt reduïda de la taxa Tobin que, de moment, només afectarà la compra d’accions. “Començarem gravant les operacions amb accions i en funció del resultat veurem si s’amplia”, explicava ahir el ministre d’Economia, Luis de Guindos, en acabar l’última jornada de la reunió de titulars de Finances de la UE que s’ha celebrat a Atenes.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

L’impost a les transaccions financeres -concebuda per l’economista James Tobin a principis dels 70- consisteix en una taxa imposada a les operacions bancàries que Europa vol destinar a augmentar els ingressos dels estats. De fet, la idea de posar-la en marxa a la UE es va llançar el 2008, als inicis d’una crisi que té l’origen en els excessos de la banca. Des del principi es va deixar clar que el pagament de l’impost no afectaria els ciutadans en les seves operacions bancàries quotidianes.

Els detalls tècnics de l’acord es discutiran en les pròximes setmanes i la idea és que s’aprovi definitivament a principis de maig, pocs dies abans de les eleccions europees. D’aquesta manera, els governs que aplicaran el gravamen el podran utilitzar com a arma electoral per captar vots. La cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president de França, François Hollande, presentaran la mesura com una eina de justícia social perquè són els bancs i no els ciutadans els que contribuiran a augmentar els ingressos del país. S’espera que els dos mandataris facin un anunci oficial conjuntament poc abans dels comicis. De fet, ahir ni París ni Berlín van fer esment a aquest principi d’acord que es va tancar a Atenes.

Menys ambiciosa

La taxa que s’aprovarà, però, està molt lluny de la proposta inicial de la Comissió Europea que plantejava gravar la majoria d’operacions financeres fetes per bancs i inversors. El disseny del gravamen que va elaborar Brussel·les preveia recaptar entre 30.000 i 35.000 milions d’euros cada any a Europa, dels quals uns 5.000 correspondrien a Espanya. Luis de Guindos va dir ahir que encara és aviat per saber l’impacte econòmic de la versió reduïda de la taxa que s’ha pactat, però sembla previsible que la xifra serà molt inferior a la que apuntava Brussel·les.

Si finalment s’aprova el gravamen per a la compra d’accions, el més probable és que l’impost sigui del 0,1%. Com que no tots els països posaran en marxa la taxa Tobin, s’ha d’acabar de definir si l’impost es gravarà amb el principi d’emissió o de residència. Segons el ministre d’Economia el més probable és que s’apliqui el principi d’emissió. El govern espanyol creu que amb l’aplicació del gravamen, prevista per al 2015, no es produiran deslocalitzacions d’empreses o d’operacions bancàries a altres països europeus que no aplicaran la taxa.

L’impost a les transaccions financeres va crear molta divisió entre els socis comunitaris des del moment en què Brussel·les va presentar la seva proposta. El Regne Unit, en un intent de protegir el negoci de la City, s’hi oposava frontalment, fins al punt que els onze països que imposaran el gravamen ho faran a través d’un acord entre governs, al marge de les institucions comunitàries. Després d’un any amb la proposta encallada, al febrer els onze governs van rellançar les negociacions que han d’acabar al maig.

Minimitzar riscos

Els ministres d’Economia també van debatre ahir en la reunió informal d’Atenes la proposta de la Comissió Europea per impulsar canvis en el sector bancari amb l’objectiu de minimitzar riscos. Es tracta de separar els negocis de la banca tradicional -els dipòsits bancaris- dels negocis de risc. El govern espanyol dóna suport a la idea de Brussel·les, però adverteix que pot provocar una falta de liquiditat als mercats que afectaria especialment les empreses. Segons De Guindos, la normativa s’aprovarà a finals d’any.

Proves d’estrès “sense dificultats” per als bancs

El ministre d’Economia, Luis de Guindos, creu que “la immensa majoria” de les entitats bancàries espanyoles passaran les pròximes proves de resistència que farà d’aquí poc el Banc Central Europeu (BCE) “sense dificultats”. Segons va dir ahir De Guindos, els bancs espanyols estan en una situació “confortable” després de les reestructuracions. El titular d’Economia va recordar que les entitats ja han passat altres proves d’esforç, entre les quals les que va fer la consultora Oliver Wyman, assessora del BCE.

D’altra banda, els ministres d’Economia europeus van ratificar ahir l’acord per crear un mecanisme de resolució bancària que estarà dotat amb 55.000 milions d’euros que aportarà el sector bancari. El Parlament Europeu també hi donarà llum verda en la pròxima sessió plenària, a Estrasburg, prevista per a mitjans de mes.

stats