MadridSi els treballadors que cobren menys volguessin tenir el salari anual dels empleats amb els sous més elevats necessitarien treballar durant tres segles seguits. La bretxa entre els salaris més alts i els més baixos a escala mundial és exorbitant: el 10% dels treballadors amb les nòmines més elevades concentra gairebé la meitat (48,9%) dels diners dels salaris de tot el món, segons el demolidor informe que va presentar ahir a Ginebra l’Organització Internacional del Treball (OIT).
Inscriu-te a la newsletter Primer set per al SabadellInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
L’organisme ha estudiat per primera vegada en profunditat i amb noves dades de 189 països la desigualtat salarial, i el resultat confirma que els sous repeteixen el mateix patró que ja es dona en la riquesa mundial, que està en mans d’una minoria. L’estudi revela que el 20% dels treballadors amb els salaris baixos, uns 650 milions de persones, percep només un 1% dels ingressos salarials mundials.
Posar xifres reals no és fàcil perquè hi ha moltes diferències entre països -als més pobres, la desigualtat és més gran i els salaris són més baixos- però les dades són prou il·lustratives per fer-se una idea de la bretxa: a escala mundial, el sou mensual mitjà dels treballadors més rics, el 10%, és de 7.575 dòlars (6.712 euros), mentre que el salari mitjà dels empleats més pobres, també el 10%, és de 22 dòlars (uns 19,5 euros).
“La majoria de treballadors del món subsisteixen amb un salari notablement baix. Per a molts, tenir feina no significa tenir-ne prou per viure”, va subratllar el responsable de l’estudi, l’economista del departament d’estadística de l’OIT Roger Gomis. Els països o regions pobres no només tenen els salaris més baixos sinó que les desigualtats dins d’un mateix país són més grans. A l’Àfrica subsahariana, per exemple, els treballadors amb salaris baixos sumen només el 3,3% dels ingressos laborals de la regió. A Europa, en canvi, la desigualtat no és tan gran. El percentatge puja fins al 22,9%.
L’OIT també denuncia que, en general, els augments salarials dels treballadors amb una nòmina més generosa repercuteixen en pèrdues per a tots els altres treballadors. En canvi, els increments de la remuneració dels empleats amb un sou mitjà estan associats a increments per a tots els treballadors, a excepció dels que cobren més diners. “Les dades demostren que, en termes relatius, l’augment dels salaris laborals més alts estan relacionats amb pèrdues per a la resta de treballadors”, va destacar un dels autors de l’informe, Steven Kapsos.
L’OIT ha intentat fer una anàlisi per saber si la desigualtat ha augmentat o s’ha reduït en els últims anys. No hi ha una conclusió clara perquè en funció del mètode de càlcul i de les variables la resposta és diferent. En termes absoluts, la desigualtat salarial s’ha reduït entre el 2004 i el 2017, els anys que s’han inclòs a l’estudi. La riquesa salarial concentrada en el 10% dels treballadors més rics va passar del 55% al 48,9%. Però els països emergents distorsionen la dada perquè potències com la Xina o l’Índia han experimentat un enorme creixement econòmic. Sense tenir en compte els dos països emergents, la xifra pràcticament no ha variat en els últims 13 anys. És a dir que la bretxa es manté intacta, almenys als països occidentals.
Conseqüències de la crisi
Però encara hi ha un tercer enfocament. L’OIT sosté que si en el mètode de càlcul s’atorga més pes a les economies amb un PIB més elevat, com les europees, s’observa que la desigualtat hauria crescut entre el 2004 -abans de la crisi econòmica- i el 2017. L’informe conclou que en aquest cas el 20% dels treballadors amb salaris més alts el 2014 era del 51,4%, mentre que el 2017 va augmentar fins el 53,5%. Els salaris mitjans i baixos haurien patit amb més intensitat els efectes de la crisi i la bretxa s’hauria eixamplat. “En realitat, la desigualtat de la remuneració a nivell nacional està augmentant”, assegura l’informe.
Segons afirma l’OIT, aquesta tendència es fa evident sobretot als països riscs. Si es divideixen els salaris en tres grups -alts, mitjans i baixos- i es mira l’evolució salarial des del 2004, només els sous més alts milloren. En canvi, els ingressos dels treballadors amb salaris mitjans i baixos pateixen una caiguda. “Als països amb ingressos elevats, l’evolució de la distribució de la renda laboral entre 2004 i 2017 segueix un patró: pèrdues substancials per a la classe mitjana i baixa i grans beneficis per als rics”. Aquest patró, segons l’OIT, es pot trobar, entre d’altres països, a Alemanya, a Itàlia, als Estats Units i al Regne Unit. També al Pakistan i a Indonsèsia.
LES CLAUS
1. Què ha analitzat l’estudi de l’OIT?
Es tracta d’un estudi molt ampli que fa una radiografia dels salaris a escala mundial. L’organisme internacional ha tingut accés per primera vegada a noves bases de dades salarials de 189 països i les ha analitzat des de l’any 2004, abans de la crisi econòmica que va afectar especialment Europa, fins al 2017, quan les economies ja s’havien recuperat del daltabaix.
2. Quina és la principal conclusió de l’estudi?
L’OIT conclou que, igual que la riquesa està concentrada un poques mans, els ingressos salarials també. Dit d’una altra manera: el petit grup de treballadors amb salaris molt alts -són un 10% dels empleats de tots els països del món- concentren el 50% de la massa salarial mundial. A l’altre extrem se situa el grup de treballadors amb una remuneració més baixa, que només sumen l’1% dels ingressos salarials globals.
4. Quina és la bretxa salarial mundial?
Aquí també hi ha grans diferències entre països i regions, però si s’observa la mitjana mundial es pot comprovar la gran desigualtat existent: el salari mitjà dels sous més elevats és de 7.575 dòlars mensuals (6.712 euros), mentre que la mitjana dels salaris més modestos és de 22 dòlars (19,5 euros).
3. Els ingressos laborals han augmentat?
No, la tendència global entre el 2004 i el 2017 és a la baixa, assegura l’OIT, però s’observen moltes diferències entre països. En el cas de la Unió Europea, els socis del sud, els que van patir més intensament la crisi econòmica, són els que registren una caiguda més evident dels salaris. En el cas d’Espanya la reducció dels ingressos laborals és del 2,1%, un percentatge similar al d’Itàlia (-2,2%) i més modest que el Grècia (-3,3%).