La competència creix en els concursos de la Generalitat

BarcelonaEl nombre d'ofertes presentades per empreses als concursos de la Generalitat es va disparar el 2021 respecte a un any enrere. L'administració catalana també va veure com augmentava el nombre d'ofertes rebudes, de mitjana, per cada licitació publicada, i va rebaixar notablement les adjudicacions amb caràcter d'emergència un cop passat el moment més complicat de la pandèmia, segons l'últim informe sobre la concurrència en la contractació pública publicat pel departament d'Economia.

Concretament, el nombre d'ofertes enviades va passar de 58.930 el 2020 a 71.187 l'any passat, la qual cosa suposa un increment del 20,8%. Això ha fet que la mitjana d'ofertes rebudes en cada licitació creixi lleugerament, de les 5,91 del 2020 a les 5,94 del 2021. És a dir, que cada vegada que la Generalitat publica un concurs rep propostes de gairebé sis empreses. Cal tenir present, però, que segons el tipus de concurs, el departament o el sector les xifres varien substancialment.

El document també detalla que en tot l'exercici 2021 la Generalitat va publicar 12.714 licitacions, de les quals se'n van adjudicar 11.897 per un valor de 4.159 milions d'euros. D'aquesta manera, doncs, 817 licitacions, un 6,4% del total, van quedar desertes, ja sigui perquè ningú s'hi va presentar o perquè les companyies que sí que s'hi van presentar al final van acabar desistint. Són xifres superiors a les del 2020, quan es van adjudicar 3.015 milions d'euros i van quedar desertes un 5,5% de les licitacions.

Ara bé, aquestes dades no inclouen les xifres de licitacions d'emergència, que s'adjudiquen directament a una empresa en casos justificats per catàstrofes naturals, accidents o, com és el cas els últims anys, l'esclat d'una pandèmia.

A l'hora de fer comparacions, el 2020 és un any problemàtic, ja que la pandèmia va afectar tota l'activitat del Govern i es van haver de fer despeses extraordinàries, així com canvis en la despesa habitual en tots els àmbits de l'administració. Un altre element a tenir en compte és que el 2020 el Parlament va aprovar un pressupost que posteriorment es va haver de retocar de forma significativa a mesura que avançava la pandèmia, uns comptes que es van prorrogar per al 2021. L'any passat ja va ser "un escenari de quasi normalitat", tot i que encara "es van arrossegar" algunes dinàmiques fora del que era habitual provocades per la pandèmia, explica a l'ARA Neus Colet, directora general de contractació pública del Govern.

Pel que fa a les licitacions d'emergència, les xifres es van disparar el 2020 i l'any passat ja es va produir una "disminució", ressalta Colet. Fa dos anys, la Generalitat va adjudicar per aquesta via més de 732 milions d'euros en 3.031 contractes, la majoria dels quals corresponents a material i serveis sanitaris per fer front a la pandèmia. Per contra, el 2021 les dades van caure: es van signar 525 contractes amb un valor sumat de 175 milions.

En aquest sentit, Colet destaca l'acord marc per al subministrament de material sanitari per al covid, que es va publicar el febrer del 2021 i que permet agilitzar les compres per al sistema de salut sense haver de recórrer a contractes d'emergència. Això permet a l'administració comptar amb més ofertes.

Les empreses públiques adjudiquen el gruix del pastís

L'informe fa palès, un any més, que els departaments del Govern tenen un pes molt més baix en l'adjudicació de contractes, ja que només publiquen el 14% de les licitacions. El 86% restant va a càrrec de les empreses i els organismes de l'administració, com per exemple l'Institut Català de la Salut (ICS), Infraestructures.cat o l'Agència Catalana de l'Aigua.

Les dades demostren que el tipus de concurs té un impacte directe en el nombre de companyies que s'hi presenten. El procediment obert –el més habitual– augmenta la mitjana d'ofertes fins a 6,7, mentre que en els procediments amb un acord marc és de 6,4. Els acords marc són procediments que permeten centralitzar i crear "lots" per evitar "tancar mercats", explica Colet. Un acord marc permet per exemple a empreses de neteja presentar-se per oferir els seus serveis; posteriorment la Generalitat crea diversos lots segons les seves necessitats: segons el territori o el tipus d'edifici –un per a oficines i un altre per a escoles–, la qual cosa dona més possibilitats a pimes o empreses fora de l'àrea metropolitana de Barcelona.

En canvi, la concurrència cau dràsticament fins a les 1,92 ofertes per licitació en els procediments negociats sense publicitat. Aquests casos són aquells en què l'administració no té gaires alternatives, o només una, com ara un medicament que està patentat només per una farmacèutica o en el cas de compres d'obres d'art. Colet destaca que el nombre d'ofertes en aquest tipus de contractes "va creixent" amb els anys i "s'acosta a les dues" ofertes de mitjana.