Ofensiva 'in extremis' del Govern per portar la fàbrica de bateries a Catalunya

BarcelonaL’esperança és l’últim que es perd. Amb aquesta premissa, la Generalitat ha llançat una ofensiva per mirar de portar a Catalunya el que segurament és el projecte industrial més important que es farà a Espanya en molt de temps. Segons ha pogut saber l’ARA, la setmana passada el president del Govern, Pere Aragonès, es va reunir amb els màxims responsables dels sindicats majoritaris i les patronals catalanes per portar a Catalunya la fàbrica de bateries per al cotxe elèctric. A hores d’ara, les comunitats favorites per rebre aquest projecte són, per aquest ordre, Aragó, Extremadura i el País Valencià.

El projecte, que serà finançat amb 4.300 milions de fons europeus, és clau per a un dels principals sectors industrials d’Espanya (setè fabricant de cotxes del món) just quan s’ha d’afrontar la reconversió elèctrica.

La fàbrica de bateries proveiria la planta de Seat a Martorell, la de Ford a Almussafes (València), la de Volkswagen a Navarra, la de Stellantis (Opel) a Figueruelas (Saragossa) i la de Renault a Valladolid. Aquesta distribució geogràfica ha propiciat una cursa entre comunitats per una infraestructura clau que, segons fonts del sector, s’acabarà aquest mes de desembre, quan es faci pública la seva ubicació.

De moment, la Generalitat i els agents socials s’han conjurat per fer tot el possible perquè la infraestructura acabi a Catalunya. La ubicació de què es parla, segons les fonts consultades, és un polígon industrial de la plana de Lleida, tot i que encara no està confirmada. El pla català passa per picar totes les portes dels ministeris i empreses implicades per detallar-los una proposta ja definida i on només falti el sí del govern de Sánchez. El projecte el lideren Volkswagen, Iberdrola i l’executiu central, i és a aquests agents a qui les comunitats interessades s’han afanyat a prometre bones condicions per a la instal·lació de la infraestructura, en aspectes com el preu del sòl, qüestions fiscals i ajudes econòmiques. Fonts coneixedores del projecte apunten que el departament d'Economia en concret treballa per oferir un fons d'ajut a la instal·lació de prop de 100 milions d'euros.

Però hi ha una altra carta que la Generalitat pot jugar, i és el capital polític que dona a Esquerra haver estat decisiva a Madrid perquè Pedro Sánchez fos investit, primer, i, aquesta mateixa setmana, hagi pogut aprovar els pressupostos per al 2022. A aquesta força el Govern hi pot sumar un factor extra que és la desfeta de l’ampliació del Prat, un macroprojecte que no comptava amb un suport clar ni per part de l’executiu espanyol ni per part del català a causa de les seves implicacions ambientals, però que va provocar un veritable terrabastall al si de l’executiu d’Aragonès. Així, Catalunya, clau per a l’estabilitat del govern central, cinquena part del PIB espanyol i històric líder industrial i exportador, no té ara per ara cap gran projecte en plena allau de fons europeus. I com les fonts consultades insisteixen, “la decisió serà política”. 

Però el cert és que en els últims mesos fonts properes al projecte no han ocultat mai el pessimisme respecte a les possibilitats de Catalunya. De fet, han assegurat reiteradament a l’ARA que ni tan sols està entre els tres finalistes, que són Extremadura, el País Valencià i l’Aragó. Tot i que no hi ha un favorit clar, Extremadura vol fer jugar l’existència de mines de liti al seu territori, l’Aragó apareixia com un enclavament situat estratègicament entre Martorell, Almussafes i Landaben, i el País Valencià el fet que Ximo Puig hagi jugat molt fort les seves cartes i la seva condició de baró socialista. En els últims mesos hi ha hagut alternances en la condició de favorits a la infraestructura, però les fonts consultades per aquest diari apunten ara que l'Aragó és qui més possibilitats té d'albergar-la. 

El cert és que l’ofensiva catalana per atraure la fàbrica arriba tard. Han passat més de set mesos des que la ministra d’Indústria, Reyes Maroto, va anunciar per sorpresa que el megaprojecte es faria “a prop de Martorell”, en un anunci que inicialment va disparar l’optimisme respecte a les possibilitats de Catalunya. “Ara anem tard, però farem tot el possible”, expliquen fonts properes al projecte. 

Fonts del sector de l’automoció afegeixen un punt de dramatisme a una decisió que per si mateixa ja és important. Segons afirmen, Volkswagen podria fins i tot replantejar-se el seu pla d’inversions a Martorell (un pla que va confirmar el president de Volkswagen al maig i que plantejava inversions de fins a 5.000 milions per electrificar Seat) si la fàbrica de bateries no ve a Catalunya. Aquestes fonts afirmen que el Govern coneix per boca de la multinacional alemanya aquest possible canvi de plans. 

La decisió final es coneixerà d'aquí a només unes setmanes. I Catalunya, per primer cop en mesos, sembla que vol aspirar de veritat al projecte.