L'ocupació en la construcció a tota la UE creix al ritme més alt des del 2007

Brussel·lesMalgrat les pors que s'hi associen després d'una crisi lligada al totxo, el sector de la construcció ha recuperat l'empenta. Segons l'informe de la Comissió Europea que revisa l'evolució del mercat laboral en el conjunt de la UE durant l'últim trimestre del 2018, la creació de llocs de treball va continuar a l'alça en aquest període, però amb un repunt especial de la construcció. Les xifres mostren com, al conjunt de la Unió Europea, aquest sector va marcar el creixement interanual més gran des del quart trimestre del 2007. A més, és el sector que supera la resta en l'expectativa de creació d'ocupació de cara a aquest 2019, segons les mateixes xifres de la Comissió Europea.

Però el creixement del sector de la construcció pel que fa a la creació de llocs de treball s'intensifica a costa d'una desacceleració dels serveis, un dels principals motors de l'economia europea. Aquestes dues tendències fa temps que es noten en l'economia espanyola, que, de fet, és un dels principals creadors d'ocupació al conjunt d'Europa. I, per això, es consoliden al conjunt de la Unió Europea. Així doncs, en l'últim trimestre del 2018 el nivell d'ocupació va créixer en tots els sectors, només amb l'excepció de l'agricultura, i els serveis van continuar augmentant, però amb l'increment interanual més baix des del primer trimestre del 2014.

Tot i que si es compara amb el trimestre anterior l'augment dels llocs de treball en els serveis va ser més gran que en la indústria i la construcció, per al sector del totxo es registra el creixement interanual més important (+3,2%) registrat des de l'últim trimestre del 2007, just a les portes de l'esclat de la bombolla. En canvi, en el sector de l'agricultura va caure en 121.000 persones si es compara amb l'any passat. En el cas concret d'Espanya, el creixement de l'ocupació en aquest sector de l'economia va ser del 6% en aquest període.

Globalment, l'últim trimestre del 2018 el creixement de la creació d'ocupació al conjunt de la UE va ser només del 0,2% (una dècima menys que l'anterior, quan havia sigut del 0,3%), i un punt més baixa que el ritme registrat l'últim trimestre de l'any anterior, quan havia sigut de l'1,2%. Aquesta és, doncs, una altra prova de la desacceleració de l'economia global i, en particular, europea, que ja fa mesos que es constata. Amb tot, actualment hi ha 240 milions de persones ocupades a la UE, de les quals 159 milions corresponen a la zona euro. S'encadenen 23 trimestres seguits de creixement (però a la baixa), unes xifres que es tradueixen en la creació de 16 milions de llocs de treball des de finals del 2013.

Quin tipus de feines es creen? Doncs segons l'informe de la Comissió Europea, continuen a l'alça les feines a temps complet mentre que les temporals cauen. Els tres últims mesos de l'any passat hi va haver 2,7 milions de feines permanents noves si es compara amb el mateix trimestre de l'any anterior, mentre que el nombre de treballadors temporals va caure en 300.000 i el de treballadors autònoms en 135.000. Al mateix temps, la feina a temps complet va augmentar en 2,3 milions de persones i les feines a temps parcial van reduir-se en 135.000.

Espanya, la cara i la creu

Però mentre que Espanya lidera la reducció de la taxa d'atur i la creació de llocs de treball, també continua sent dels països d'Europa amb més aturats, tant de llarga durada com joves, i també és un dels països de la UE on cau la taxa d'activitat. Així, mentre que en el conjunt de la UE l'atur és del 6,5% i del 7,8% en l'eurozona, a Espanya encara és del 14,1% i, juntament amb Grècia (18,5%) i Itàlia (10,5%), constitueix el grup de tres estats europeus amb un atur superior al 10%. En el conjunt de la UE, però, l'atur s'ha reduït en 10 milions de persones des del màxim d'abril del 2013. Tot i això, Espanya va ser el país de la UE que més va reduir el nombre d'aturats (487.000 persones), seguida d'Itàlia (144.000) i Grècia (121.000). El gener del 2019 hi havia 16,2 milions de persones aturades a la UE (1,5 milions menys que el gener del 2018). Pel que fa a l'atur entre els joves, els màxims també els registren Grècia (39,1%), Itàlia (33%) i Espanya (32,6%).