Les obres dels accessos al port de Barcelona porten dos anys aturades

Des que es va posar la primera pedra, el 2014, només s’han fet algunes feines preparatòries

Les obres dels accessos al port de Barcelona porten dos anys aturades
Xavier Grau
15/01/2017
4 min

BarcelonaEl Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) del 29 de novembre del 2014 va publicar l’adjudicació a una unió temporal d’empreses (UTE) de les obres d’accés viari pel sud al port de Barcelona, una obra reivindicada des de fa molts anys. La UTE va guanyar el concurs perquè era l’oferta, de 118 milions, “més avantatjosa” econòmicament, segons el mateix anunci. Només uns dies després, el 4 de desembre, a Cornellà, l’aleshores ministra de Foment, Ana Pastor, presidia l’acte de col·locació de la primera pedra d’aquestes obres.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Però dos anys després d’aquella fita, les màquines no hi són. Una font de la comunitat portuària de Barcelona explica que les obres estan pràcticament aturades. I el secretari d’Infraestructures de la Generalitat, Ricard Font, assegura que només s’ha fet el desbrossat -la neteja del terreny- i s’ha mogut algun servei, però corrobora que les obres no avancen.

I mentre els accessos viaris estan pràcticament aturats, els ferroviaris, una altra petició històrica que ha viscut el seu propi calvari, encara estan pendents de licitació i adjudicació. El procés havia de començar a finals del 2016, després que l’estiu passat la Generalitat donés llum verda a la cessió de la plataforma de Ferrocarrils de la Generalitat a Adif. És a dir, el Govern traspassava un actiu propi a l’Estat per tal de facilitar les obres i rebaixar el cost de la inversió. De fet, hi va haver polèmica, ja que Adif volia cobrar peatge a Ferrocarrils pel pas dels seus trens per aquesta via, i el Govern no va autoritzar el traspàs fins a assegurar-se que els trens de la companyia pública catalana no pagarien pel seu pas per una infraestructura que la Generalitat cedia a l’Estat.

Superat l’escull, es va autoritzar la cessió. Però les obres no s’han licitat. El nou ministre de Foment, Íñigo de la Serna, assegura que el procés començarà a la primavera. Però des de la Generalitat no s’ho acaben de creure. “Volem calendaris certs”, diu Ricard Font. L’obra acumula retards. L’Estat es va comprometre per primer cop el 2008 a fer els accessos al port (tant els viaris com els ferroviaris) de cara al 2012. Però va arribar la crisi i les inversions es van paralitzar. El 2013, sent Artur Mas president, es va signar un nou pacte per reactivar els accessos, que havien d’estar llestos el 2015. Tampoc es va complir. El 2014 es va posar per fi la primera pedra dels accessos viaris, però ara les obres no avancen i cada cop és més difícil que estiguin acabats a finals del 2018, com es preveia.

Els retards en l’obra no són gratuïts. A part que els actuals accessos estan a punt del col·lapse, la manca d’aquesta infraestructura compromet la futura expansió del port, que en el seu pla estratègic preveu elevar el seu radi d’influència dels 600 quilòmetres actuals a 1.200 quilòmetres el 2020. Per aconseguir-ho, cal facilitar l’entrada i sortida de mercaderies.

Inversions compromeses

Però, a més del port, no tenir fets els accessos també afecta els operadors privats. El 2008 la xinesa Hutchinson va apostar fort per operar a Barcelona i va invertir gairebé 500 milions, pensant que el 2012 disposarien d’uns accessos que encara esperen. Ricard Font critica, a més, que el ministeri de Foment, en els últims anys, ha fet inversions milmilionàries per estendre la xarxa d’alta velocitat per tot Espanya, que superen de molt els 118 milions dels accessos viaris al port i els 150 dels accessos ferroviaris que, a més, no pagarà directament el ministeri.

Les inversions per als accessos ferroviaris al port de Barcelona pugen a 149,8 milions d’euros. Però d’aquesta quantitat, gairebé la meitat, 72,6 milions, els pagarà el mateix port, que, cansat d’esperar que es faci l’obra, va decidir posar els diners. La resta de la inversió (77,2 milions) la farà l’Estat a través d’Adif, el gestor d’infraestructures ferroviàries. Que el mateix port aporti gairebé la meitat de la inversió no ha evitat crítiques d’altres ports competidors que se senten maltractats perquè sobre el paper sembla que el govern espanyol inverteixi més en la infraestructura catalana.

El secretari d’Infraestructures creu que reactivar aquestes obres podria ser una mostra de l’operació diàleg del govern espanyol. “El diàleg es demostra amb fets”, diu. I a la passivitat del govern espanyol hi contraposa l’actitud de l’executiu català, que, en ple procés, va cedir a l’Estat un actiu com la plataforma de Ferrocarrils de la Generalitat per facilitar la construcció dels accessos ferroviaris i reduir-ne el cost per a l’Estat.

LES CLAUS

1. Per què el port de Barcelona necessita uns nous accessos?

Amb el desviament del riu Llobregat el port va créixer cap al sud. Això va permetre augmentar l’activitat portuària, però per augmentar el tràfic de mercaderies i estendre la seva àrea d’influència necessita poder moure els contenidors amb fluïdesa per via terrestre, ja sigui en camió o en tren. A més, els actuals accessos viaris estan saturats.

2. Quins són els compromisos del govern espanyol?

La història és llarga. El primer projecte s’havia d’iniciar el 2008, però la crisi el va aturar. El 2013 hi va haver un altre compromís de fer els accessos, que havien d’estar acabats el 2015, però tampoc es va complir. Finalment, les obres es van adjudicar a finals del 2014, però no avancen.

3. A quant pugen les inversions?

Els accessos viaris al port de Barcelona estan pressupostats en 117,8 milions d’euros, que ha d’aportar el ministeri a través de la direcció general de Carreteres. Els accessos ferroviaris tenen un cost de 149,8 milions, dels quals l’Estat ha d’aportar 77,2 milions a través d’Adif, i la resta, 72,6 milions, els posarà el port.

stats