L'obra pública es desploma un 23% a Catalunya l'any de la pandèmia
L'Estat lidera la davallada en la inversió a Catalunya, amb un descens del 65%
BarcelonaLa licitació d'obra pública a Catalunya va caure un 23% el 2020, i va quedar per sota dels 1.502 milions d'euros. És la dada més baixa des de l'any 2016, segons ha informat aquest divendres la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC). La dada del 2020 trenca amb la tendència a la lenta recuperació dels últims anys després del fort sotrac que va causar la crisi financera i se situa molt per sota de la mitjana històrica, d'aproximadament uns 3.750 milions d’euros anuals els últims 20 anys.
El confinament dels primers mesos de la pandèmia va provocar una forta davallada de la licitació d'obres per part de les administracions. Així, el segon trimestre es va produir un descens del 61% respecte al mateix trimestre de l'any anterior, i el tercer trimestre la caiguda va ser del 16%. No va arribar certa recuperació fins a l'últim trimestre de l'any, quan hi va haver un augment del 24%.
Segons la CCOC, les administracions locals continuen sent les més actives, malgrat un descens del 7% en la quantia d'obres licitades pels ajuntaments. Tot i el descens, van publicar anuncis de licitacions que sumen el 54% del total de les administracions, en total 813 milions d'euros.
La Generalitat, durant el 2020, va licitar obres per valor de 493 milions d'euros, una quantitat que és un terç del total, però amb un descens del 5% respecte a l'any anterior.
En el cas de l'administració de l'Estat –inclosos ens com Renfe, Adif, els ports o Aena– el descens va ser el més pronunciat, del 65%. L'Estat i els seus organismes van licitar a Catalunya obres per valor de 196 milions d'euros, només un 13% del total d'obra pública licitada a Catalunya.
Demanda de fons europeus
La Cambra de Contractistes assegura en el seu informe anual que per la seva capacitat d'arrossegament d'altres sectors, la construcció ha de ser una de les locomotores de la recuperació. En aquest sentit, indica que així ho ha entès la Unió Europea, que amb els fons Next Generation aportarà recursos per a la rehabilitació d’habitatges i altres projectes d’infraestructures vinculats a la sostenibilitat, l'eficiència energètica i el canvi climàtic, entre d’altres.
En aquest sentit, la Cambra de Contractistes se suma al document de la patronal Foment del Treball que identificava més de 50 projectes que compleixen els requisits per al fons de recuperació europeu i que, pel seu efecte multiplicador sobre altres sectors, generarien ocupació i creixement a mitjà i llarg termini i contribuirien a les transicions verda i digital.