“No entenc que ells puguin obrir i nosaltres no”
Segur de Calafell i Cunit són localitats contigües però només en una les terrasses estan obertes
CunitEl passeig marítim de Segur de Calafell s’estreny de cop i passa de ser una via de dos carrils a tenir-ne només un. Aquest petit detall delimita la frontera entre Segur de Calafell (un barri del municipi de Calafell) i el municipi veí de Cunit. Just al lloc on el passeig marítim es fa més estret hi ha un bloc de pisos amb un vistós mural en forma de peix a la façana. De fet, si preguntes a Segur de Calafell on s’acaba aquest terme municipal de Calafell i comença el de Cunit -perquè a primera vista realment és difícil saber-ho- et contesten: “Allà on hi ha el peix és on comença Cunit”. Ahir el peix també marcava on començava la fase 1 de la desescalada i on es mantenia la fase 0.
Les localitats de Calafell i de Cunit pertanyen totes dues a la província de Tarragona, però una correspon a la regió sanitària del Camp de Tarragona i l’altra a la de Barcelona sud. Això ha fet que Segur de Calafell tingués la sort de passar dilluns a la fase 1 de la desescalada i Cunit continués ancorada en la zero, amb tot el que això comporta: ni els seus petits comerços poden obrir sense cita prèvia, ni els seus bars i restaurants poden aixecar la persiana de moment.
Carmiña Álvarez té un bar a Cunit, a menys de cent metres del famós peix que marca la separació entre les dues localitats, i dilluns no podia dissimular la ràbia mentre netejava l’establiment. “És que no ho puc entendre. Som a tocar de Segur de Calafell, ja veus els pocs metres que ens separen. I ells poden obrir i nosaltres no”, es queixava. A més, assegurava, ja ho tenia tot preparat. Fins i tot havia col·locat les taules i les cadires a la terrassa fins que el BOE va publicar dissabte l’ordre governamental que establia que la regió sanitària de Barcelona continuava en fase 0. Va ser una galleda d’aigua freda. “Només demano que el senyor [Quim] Torra faci una concessió amb nosaltres. Cunit ha tingut molt pocs infectats, no ens poden comparar amb Barcelona”, suplicava.
A una altra veïna de Cunit, Mari Carmen Martínez, també li semblava un disbarat que el poble s’hagi quedat a la fase 0. De fet, ial matí tornava de comprar en una botiga de roba de Segur de Calafell que és just al carrer que fa frontera entre els dos municipis, tot i que en teoria no estan permesos els desplaçaments entre regions sanitàries.
“Aquest cap de setmana sí que hi havia una patrulla de la Policia Local al mig del carrer que impedia el pas entre Cunit i Segur de Calafell. Però com que aquest matí no hi eren he aprofitat l’avinentesa per anar a comprar”, es justificava. Perquè, de fet, passar d’un municipi a un altre són quatre passos, els que hi ha d’una vorera a l’altra d’un mateix carrer. Si no fos per un cartell amb el nom de cada poble que hi ha a la carretera nacional que travessa de nord a sud Calafell i Cunit, es podria pensar que és el mateix municipi.
Bars oberts
Però dilluns es notava la diferència entre un poble i l’altre, perquè a Cunit tots els bars que hi ha a la carretera estaven tancats, amb la persiana abaixada i les cadires amuntegades. En canvi, a Segur de Calafell, a la mateixa carretera, alguns bars havien començat a servir i es podien veure alguns clients prenent una cerveseta asseguts al sol, a l’exterior. “Avui em vingut a celebrar-ho perquè era el primer dia que obren, però la resta de dies continuarem prenent-nos la cervesa a casa per evitar contagiar-nos”, aclaria un client, Willy Vanderdocth, que ahir es va reunir amb una part de la família al voltant d’una taula de la cafeteria Vincere, després de setmanes sense veure’s.
De fet, tot i el canvi de fase, a Segur de Calafell poques botigues estaven obertes i les que van aixecar la persiana servien els clients amb comptagotes i obligant-los a esperar al carrer. Els hotels continuaven tots tancats.