Núvols de recessió per a l'economia britànica
La inflació disparada, la baixa productivitat i l'entorpiment de les exportacions pel Brexit apunten al decreixement el 2022
LondresLes perspectives no poden ser pitjors. Les dades sí, perquè hi podria haver molt més atur del que hi ha: el 3,8%, aproximadament, uns tres milions de persones. Així, i malgrat que hi ha molta feina que no es pot cobrir i molta precarietat –i com a conseqüència directa, molta pobresa energètica, agreujada per l'augment estratosfèric de les tarifes del gas i l'electricitat: de 1.200 lliures a l'any a finals del 2021, la factura típica a finals del 2022 serà de 2.800–, la dada macroeconòmica de l'atur és l'única que salva el Regne Unit d'una crisi com la dels anys 70 i 80 del segle XX. Una època en què durant l'Hivern dels Descontents (1978-1979) hi havia talls de subministrament elèctric, una setmana laboral de tres dies i una setmana escolar també de tres dies per la impossibilitat d'escalfar les escoles, que havia sigut precedida d'un rescat del Fons Monetari Internacional el 1976.
La setmana passada l'OCDE va predir que l'economia britànica no creixeria gens aquest 2022, i que tenia les pitjors perspectives per a qualsevol dels estats del G-20 després de Rússia pel que fa al 2023. Les raons: el còctel únic d'inflació creixent –el pic pot ser de l'11% a l'octubre–, tipus d'interès més alts i impostos creixents que el ministre d'Economia s'ha tret de la màniga en el pressupost de l'any fiscal que es va obrir a l'abril. La lliura s'acosta al mínim dels dos últims anys en relació amb el dòlar. I l'hivern vinent la situació encara pot empitjorar més.
Algunes estimacions, de fet, consideren que quan es coneguin les dades del PIB del segon trimestre de l'any es comprovarà que ha sigut un període d'entrada en recessió. Al març, la caiguda del PIB va ser del 0,1%, i a l'abril, del 0,3%, tot i que s'esperava un creixement del 0,1. A més, els càlculs del Fons Monetari Internacional també asseguren que el Regne Unit experimentarà el pitjor creixement dels països del G-7 durant l'any vinent, un judici en concordança amb el de l'OCDE.
Advertiment dels empresaris
El Regne Unit, doncs, "s'enfronta a una profunda recessió llevat que el govern Johnson aconsegueixi redreçar l'economia", ha advertit aquesta setmana la Confederació de la Indústria Britànica, el grup empresarial més gran del país. Tony Danker, el director general, feia unes declaracions sorprenents per a un cap de la patronal en relació amb un govern conservador. L'empresari declarava que els membres del CBI estan "desesperats" per la manca d'una política clara orientada al creixement, per una inflació disparada i per les disputes sobre el futur polític de Boris Johnson. I, mentrestant, també es queixava Danker a The Times, Downing Street presta atenció a "qüestions marginals" com el possible retorn de les unitats imperials.
En una economia amb endèmics problemes de productivitat –el 2019 la producció mitjana per treballador del G-7 va ser el 13% per sobre de la del Regne Unit; el creixement de la producció per hora del Regne Unit entre el 1997 i el 2007 va ser el segon més ràpid del grup, però entre el 2009 i el 2019 va ser el segon més lent–, el creixement de la qual es basa, sobretot, en el consum –un consum sostingut pel crèdit–, la inflació té un impacte devastador.
La Confederació de la Indústria Britànica preveu una recessió del consum de les llars, que pot ser negativa el quart trimestre d'aquest any –quan l'impacte dels preus de l'energia serà molt més alt– i que no tornarà al creixement com a mínim fins dotze mesos després. Tot plegat condueix a una caiguda de la confiança empresarial, que si s'aprofundeix podria conduir a una recessió de tota l'economia.
L'acumulació de males notícies també s'ha vist atiada per un Brexit que ha entorpit les exportacions fins al 18% en relació amb les d'abans de la sortida efectiva del Regne Unit de la UE. Els núvols d'incertesa sobre el Regne Unit no afavoreixen, tampoc, que l'economia global miri les illes Britàniques com un lloc atractiu per invertir.
El veritable estat de l'economia del Regne Unit està molt més a prop de l'estat d’ànim en què es pot submergir la setmana vinent arran de la vaga de tres dies que protagonitzaran tots els treballadors de ferrocarrils del Regne Unit –en la mobilització més gran d'aquest sector clau del transport des del 1989– que no pas del miratge de la pompa i l'ostentació dels actes del Jubileu de Platí en honor dels 70 anys del regnat d'Elisabet i del glamur viscut aquest cap de setmana a les carreres d'Ascot. El Brexit i les seves conseqüències, la pandèmia i la guerra d'Ucraïna són els tres vèrtexs d'un escenari molt més que preocupant per a un govern que opta per polítiques molt poc tradicionals per als conservadors: pujada d'impostos i endeutament massiu. Downing Street sembla que navega sense brúixola.