El núvol negre de les pensions

BarcelonaLes pensions són un gran núvol negre que amenaça el futur de la població espanyola. Els partits polítics no troben la tecla per reformar-les mentre el lobi assegurador pressiona per donar més protagonisme als plans privats de pensions aprofitant l’avinentesa que la caixa de la Seguretat Social està en crisi. L’OCDE s’ha afegit a aquest clima de desconfiança pel futur dels subsidis de jubilació amb dos diagnòstics malastrucs en dos mesos: d’una banda, l’envelliment de la població arribarà a nivells insostenibles el 2050, és a dir, en poc més de trenta anys. De l’altra, es corre el risc que la desigualtat es cronifiqui i s’agreugi entre els jubilats espanyols en les pròximes dècades. La recepta és clara: més reformes estructurals perquè, malgrat les que es van fer el 2013, encara no n’hi ha prou. Aquesta recomanació és generalitzable a la resta de països, als quals l’organisme acusa d’haver tret el peu de l’accelerador reformador en els últims dos anys.

Basant-se en taules d’envelliment de les Nacions Unides, l’OCDE situa Espanya com el segon país -únicament superat pel Japó- del club dels països més desenvolupats que tindrà més problemes per cobrir el pagament de les pensions. Des del 1975 ha crescut el nombre de persones de més de 65 anys respecte als que estan en edat de treballar, entre 20 i 64 anys. L’últim any de franquisme hi havia 19 pensionistes per cada cent contribuents; fa dos anys, n’eren 30, i en seran 76 l’any 2050. Això posa en perill els actuals nivells de les pensions. La Comissió Europea ja ha calculat que el 2060 un pensionista espanyol només podrà cobrar la meitat del que cobrava com a treballador, basant-se en unes estadístiques d’Eurostat menys crítiques pel que fa a l’envelliment. L’OCDE conclou que “l’envelliment de la població pressiona sobre la sostenibilitat financera i l’adequació dels ingressos dels sistemes de pensions”.

El seu últim informe, Pensions at a glance, posa en evidència que els plans d’allargar la jubilació a Espanya fins als 67 anys -que han de servir per descomprimir la tensió de tresoreria- tindran uns efectes inferiors als que tindran de mitjana en els altres membres de l’organisme, i quedaran molt lluny de països com Dinamarca o Itàlia. Tanmateix, el document assenyala que a Espanya “es desincentiva fortament combinar treball i una pensió completa”, mentre que en altres països passa el contrari. El resultat és que s’impedeix crear vies simultànies d’entrada i sortida de recursos de la guardiola de la Seguretat Social, ja que si s’intenta el subsidi es veu reduït automàticament a la meitat.

Mantenir les actuals pensions és un problema, però a l’octubre l’organisme va publicar un altre informe, titulat Prevenint la inequitat en l’envelliment, que aborda com s’estableixen les pensions tenint en compte l’estructura del mercat laboral i les desigualtats entre la població, agreujades pels estralls de la crisi. L’estudi adverteix de les dificultats que han tingut els joves espanyols per trobar una feina en condicions (el 45% estan a l’atur), de les que han tingut les persones d’entre 55 i 64 anys que no podien escapar de les llistes de l’atur i de la bretxa existent en atur i condicions laborals segons les diferències de nivell educatiu. I no s’oblida tampoc de les diferències entre homes i dones.

Els ingredients per al còctel de la desigualtat durant la vellesa són, per tant, nombrosos. “Assegurar una pensió decent serà difícil per a les persones amb baixa educació i per a les dones, moltes de les quals surten del mercat laboral per cuidar primer els fills i després els pares. El ràpid envelliment de la població a Espanya magnificarà els problemes per uns ingressos insuficients i una desigualtat més gran entre futurs jubilats”, diu el document. En contrapartida, diuen els experts, els que han tingut una carrera laboral continuada i salaris elevats no tindran problemes per sobreviure en l’etapa de pensionista.

LES CLAUS

1. Quin és el problema de les pensions a Espanya?

Les pensions se sustenten amb les aportacions dels treballadors. Es calcula que el subsidi d’un jubilat l’han de mantenir dos treballadors, una ràtio que està en risc per l’envelliment de la població i també perquè Espanya té un atur molt alt. A més, els sous són baixos, així que les aportacions a la caixa de les pensions també són més baixes.

2. La redistribució permet posar fi a la desigualtat?

No, perquè la pensió es calcula en funció dels ingressos i dels anys de cotització a la Seguretat Social. Són aquests dos elements els que acaben determinant el subsidi i els que acaben traslladant al futur les desigualtats del present. Llargs períodes a l’atur o sous precaris amb salaris baixos acaben convertint-se en una hipoteca per als més grans.