Els Núñez: tota una època enfila el camí de la presó
L’Audiència denega que se suspengui la condemna que se’ls va imposar per haver subornat inspectors d’Hisenda
BarcelonaJosep Lluís Núñez segueix circulant per Barcelona amb xòfer; li agrada fer-ho amb la finestreta abaixada, cosa que permet veure’l amb el seu característic gest melancòlic. Núñez, magnat de la construcció i expresident del Barça, té motius per preocupar-se: l’Audiència de Barcelona ha desestimat suspendre el seu ingrés a la presó, així com el del seu fill, Josep Lluís Núñez Navarro. Tots dos estan condemnats per un delicte continuat de suborn actiu o, dit en altres paraules, per comprar inspectors d’Hisenda. A Núñez, doncs, se li acaben les vies d’escapament, que es limiten a la petició d’indult que ha elevat al govern espanyol i al recurs de súplica que podria presentar a la mateixa Audiència de Barcelona. En tots dos casos, però, les seves opcions són escasses.
La resolució de la secció novena de l’Audiència Provincial, coneguda ahir, és molt contundent. D’entrada, recorda que els condemnats van dur a terme “conductes gravíssimes en termes de repercussió social i institucional” i que “sense cap recança ni pudor van comprar les voluntats d’inspectors de l’Agència Tributària”. Tanmateix, la resolució recorda que el Tribunal Suprem ja es va encarregar de rebaixar la condemna de sis a dos anys i dos mesos de presó. I això malgrat que, segons la sentència emesa en el seu dia, es van beneficiar “d’una autèntica trama de corrupció per defraudar l’estat espanyol” i “van optar per primar els seus espuris interessos i enriquir-se personalment a costa del sacrifici de la resta de contribuents”. En total, l’artifici tributari del qual es van beneficiar Núñez i Navarro i tres empreses més (Torras, Ibusa i Kepro) els va estalviar 36 milions d’euros en impostos.
Mal exemple
Els Núñez, representats pel prestigiós advocat Cristóbal Martell, el mateix que ara s’ha fet càrrec del clan Pujol, havien argumentat per demanar la suspensió de condemna que estaven completament reinserits en la societat, com ho demostrava el fet que Núñez fill és actualment conseller delegat de l’empresa familiar.
La interlocutòria no només ignora aquest argument sinó que recorda el mal exemple que han donat i recupera paràgrafs de la sentència original en què es diu que Núñez pare i fill, i la resta de jutjats en el cas Hisenda, van ser “un referent empresarial, social i en alguns casos cultural” mentre cometien els seus delictes. “El fet que les persones que han perpetrat aquests fets tinguin una rellevància social i professional incideix encara més en el retret social i, en conseqüència, penal”, deia la sentència original.
L’escrit també és dur amb la figura de l’indult. A més de recordar que, segons l’exministre Alberto Ruiz-Gallardón, no s’aplicaria més en casos de corrupció, lamenta l’existència d’un “privilegi regi” i “residu de la monarquia absoluta que ha sobreviscut en els estats constitucionals”. La secció novena de l’Audiència de Barcelona recorda també el judici, celebrat entre el setembre del 2009 i el maig del 2010, i que va ser el més llarg de la història de Catalunya. Es refereix a un procés “boirós i procel·lós” en què el tribunal es va enfrontar a “les constants evasives de determinats testimonis i als pèrits desmemoriats”.
Llàgrimes a l’Audiència
Els vuit mesos que va durar el judici pel cas Hisenda van deixar moltes imatges per al record. Una va ser la de veure els 14 imputats asseguts dia rere dia en un multitudinari banc dels acusats. L’estratègia de defensa de la majoria d’ells passava per tirar la culpa sobre els seus companys de banc, per la qual cosa la tensió era palpable entre uns acusats obligats a seure colze a colze de dilluns a divendres durant més de 30 setmanes. Molts no es van ni mirar ni saludar al llarg de tot el judici. La declaració de Núñez va ser especialment comentada: el jutge, visiblement exasperat per la retòrica de l’empresari, li exigia que respongués a les preguntes. L’expresident del Barça va acabar emocionant-se, com ho va fer repetidament durant el judici, especialment durant els descansos, en soledat, semiocult rere les columnes de l’antic Palau de Justícia.
Quatre anys després d’aquell judici, ahir ressonava amb força una frase de l’escrit que acosta Núñez a la presó, en què es critica “l’indissimulat desvergonyiment i certes dosis de supèrbia i prepotència de qui en el seu dia pensava que tenia patent de cors, d’impunitat absoluta, per ordir els seusnegocis [sic]”.