Els Núñez ja són a la presó

BarcelonaEl tràmit d’ingrés a una presó catalana inclou una rutina en què els funcionaris pregunten als interns pel seu nivell d’estudis, els fan una breu revisió mèdica, els donen estris d’higiene personal i miren de conèixer-los mínimament. Aquests professionals asseguren que el perfil dels reclusos varia molt poc. Ahir a la tarda, però, a la presó de Quatre Camins va arribar un reclús atípic. Hi va fer acte de presència Josep Lluís Núñez Clemente, de 83 anys, 87a fortuna d’Espanya segons Forbes, un dels empresaris immobiliaris de més èxit de Catalunya i el president més longeu de la història del Barça amb 22 anys en el càrrec.

Núñez va arribar acompanyat del seu fill, Josep Lluís Núñez i Navarro, actual conseller delegat de l’empresa familiar. Tots dos compliran condemna de dos anys i dos mesos de presó per un delicte continuat de suborn actiu d’inspectors d’Hisenda. Els últims intents dels Núñez per evitar-ho van rebre duríssimes respostes de la justícia. L’Audiència Provincial va desestimar suspendre l’ingrés a presó a mitjans d’octubre amb una resolució en què recordava les “conductes gravíssimes en termes de repercussió social i institucional” dels condemnats. També criticava l’intent a la desesperada de Núñez, representat pel prestigiós advocat Cristóbal Martell, el mateix que ara s’ha fet càrrec del clan Pujol, de demanar l’indult a l’executiu central. La secció 9a de l’Audiència assegurava que aquesta figura és un “residu de la monarquia absoluta que ha sobreviscut en els estats constitucionals”.

Falta de penediment

Fa deu dies, la mateixa instància va descartar el recurs de súplica. Afirmava que els condemnats “van utilitzar la seva excel·lent i privilegiada inserció social i poder econòmic per delinquir”, afegia que Núñez pare no havia mostrat penediment i citava els anuncis inserits en diferents mitjans “en què es presentava davant l’opinió pública gairebé com a víctima d’una injustícia”.

L’entrada dels Núñez a la presó es dóna per delictes que majoritàriament van cometre entre el 1991 i el 1994 i que van obrir un dels processos judicials més llargs de la història de Catalunya, un fet que ha estat criticat per la mateixa Audiència. El judici va durar vuit mesos (plusmarca absoluta a les sales catalanes) i a més de Núñez i Navarro també van resultar condemnades les empreses Torras, Ibusa i Kepro. En conjunt es van estalviar 36 milions d’euros gràcies al suborn d’inspectors. La condemna més dura va ser per a Josep Maria Huguet, excap d’Hisenda a Catalunya, que va ingressar a la presó al març.

Fonts del sector s’han repetit en les últimes setmanes una pregunta: per què Núñez va cometre un delicte fiscal amb la vida solucionada? La resposta queda en l’aire, però entre els constructors hi ha qui recorda que el que va convertir Núñez en l’empresari de referència era el seu estricte sistema de control de costos. Estalviant, diuen, era “senzillament el millor”.