Noves esquerdes al BCE: un dels seus membres diu que no poden fer res contra el coronavirus, i el banc el desmenteix

BarcelonaLa irrupció d’una inesperada crisi econòmica ha deixat al descobert la fragilitat del Banc Central Europeu. L’últim a obrir una esquerda dins de la institució ha sigut el governador del Banc Central d’Àustria, que ha dit que “la política monetària ha arribat al seu límit”. Traducció: que el Banc Central Europeu no pot fer gran cosa per combatre la paral·lització de l’economia que ha provocat el coronavirus.

“No podem resoldre el problema nosaltres, ara és principalment una qüestió de política fiscal”, ha dit el banquer austríac, Robert Holzmann, governador des del setembre i afiliat al partit governamental FPÖ. En una entrevista al diari Der Standard, Holzmann ha defensat les paraules de Christine Lagarde, la presidenta del BCE, que la setmana passada va dir que “no som aquí per abaixar les primes de risc”. Una frase que va caure com una bomba als mercats financers, disparant les pèrdues a les borses.

Des de llavors, les primes de risc de països com Espanya o Itàlia s'han disparat. La d'Espanya ha superat aquest dimecres els 150 punts, el nivell més alt des del 2017. És una xifra que encara no és escandalosa, però potser una mica més preocupant si considerem que s'ha duplicat en una setmana. A Itàlia, la prima de risc ja frega els 300 punts.

Després d’aquelles paraules va quedar clar que Lagarde havia comès un error, i uns minuts després la mateixa presidenta del BCE va córrer a concedir una entrevista televisada per matisar-les. En la seva entrevista a la premsa austríaca, però, Holzmann hi insisteix: “Lagarde va dir que la política monetària ha arribat als seus límits [...]. És responsabilitat dels governs proporcionar suport social, la política monetària no pot encobrir el problema”.

La correcció del BCE

Aquestes paraules han obligat el BCE ha fet una nova correcció sobre la marxa i aquest mateix matí ha emès un comunicat expressament per desmarcar-se de les declaracions de Holzmann. “El BCE segueix estant a punt per ajustar totes les seves mesures en cas que calgui salvaguardar les condicions de liquiditat del sistema financer”, diu el text. Passat, un cop més, pel sedàs d’un llenguatge comprensible, el que ve a dir el BCE és que no és cert que la política monetària s’hagi esgotat i que està disposat a fer més. La pregunta és: i què més podria fer?

Una opció que en cap cas sembla que estigui sobre la taula és l’anomenat helicopter drop, és a dir, entregar diners directament a ciutadans i empreses (com si tiressis feixos de bitllets des d’un helicòpter: d’aquí ve el nom metafòric amb el qual se la coneix). És el que es plantegen fer els Estats Units, tal com ahir va revelar el govern de Donald Trump.

Precisament, el governador austríac també opina sobre l'helicopter drop, una opció que ell considera innecessària. “La majoria de les persones que poden seguir treballant des de la seva llar tenen feina i no necessiten suport financer –explica Holzmann–. Al voltant d’una quarta part de la població necessita diners. Si ara dones diners a tothom, hi ha tres quartes parts de la gent que no els necessita, mentre al mateix temps estàs donant molts pocs diners a qui més li calen”.

La situació és terriblement complicada: els bancs centrals estan veient com els mercats financers semblen completament immunes als seus anuncis. Per moltes mesures que apliquin, les borses segueixen caient i les primes de risc pujant.

Enyorant Mario Draghi

Aquest capítol ha tornat a demostrar les dificultats que té el BCE per controlar la situació quan no fa ni mig any que Mario Draghi va abandonar-ne la presidència. Elevat a la categoria de xaman per haver salvat l’euro en l'última crisi, Draghi va demostrar que sabia com dominar els mercats amb les seves paraules.

L’elecció de la seva substituta, Christine Lagarde, va rebre nombroses crítiques dels experts en política monetària. Les objeccions: Lagarde no és experta en política monetària (de fet, no és ni tan sols ni economista, sinó advocada) i la seva tria va estar motivada únicament per una qüestió de quotes entre països en el moment de repartir-se els diferents càrrecs a les institucions europees, inclosa la presidència de la Comissió Europea. En resum, que els seus mèrits no estaven gens clars.

Tot i això, el seu nomenament va rebre l’aval del Parlament Europeu (394 vots a favor, 206 en contra i 49 abstencions). I, de fet, els seus defensors van aportar la seva trajectòria com a ministra d’Economia de França i com a directora gerent de l’FMI per avalar la seva idoneïtat per al càrrec. “La feina principal que ha de fer el president del BCE és comunicar bé, i d’això ella en sap”, explicava en aquells dies un economista.

La realitat és que, avui dia, no està gaire clar que estigui sent capaç de governar la situació en el moment més delicat que possiblement li tocarà viure durant tot el seu mandat.