Una nova proposta recupera la construcció d'una pista sobre el mar al Prat
La possibilitat de fer enlairar els avions des d'una plataforma al front marítim ressorgeix amb una iniciativa dels experts
BarcelonaL'ampliació de l'aeroport del Prat va ser un dels punts claus per aconseguir tancar l'acord entre ERC i el PSC per als pressupostos catalans del 2023. Encara que els socialistes demanaven als republicans el compromís d'ampliar-lo, el text final que van consensuar era molt més ambigu i només parlava de fer que la infraestructura "guanyi capacitat". El pacte, doncs, implica que es reactivi el projecte ara per ara aturat pel govern espanyol, però no concreta de quina manera. Això reobre de nou el debat i replanteja opcions que havien perdut pes en els darrers estudis tècnics sobre el futur del Prat, com ara construir una pista sobre el mar.
Per a l'enginyer naval Joaquim Coello i els enginyers en camins, canals i ports Eduardo Alonso Pérez de Ágreda i Fernando Hermosilla Larrasoaña, la solució per aconseguir que l'aeroport barceloní pugui assumir molts més vols intercontinentals passa perquè els avions s'enlairin al mateix front marítim. El seu plantejament consisteix en una pista suportada per pilons de dos metres de diàmetre, però separats entre ells per 30 metres, per tal que les ones circulin lliurement. "El que proposem és que es recobreixin aquests pilons d'una roca calcària que atrau la vegetació i la fauna marina i ja s'està fent servir en alguns ports de Catalunya", explica Coello. En la seva opinió, construir la pista al mar suposaria la regeneració d'una zona que ara no és massa viva i on s'acumulen molts sediments del riu Llobregat.
Tots tres experts plantegen que la pista es construeixi sobre un tauler de formigó armat (de 4.700 metres de llarg per 400 d'ample) suportat per una estructura de bigues transversals i longitudinals. Aquest projecte s'emmiralla en els aerogeneradors del mar del Nord, que també fan servir els pilons per sostenir-se i aprofiten l'escassa profunditat d'aquesta zona per produir energia eòlica. La pista se situaria a 1,5 quilòmetres mar endins i estaria connectada amb la resta de l'aeroport per dues pistes taxi. "Segur que no hi hauria afectació acústica, perquè els avions ja no haurien de fer cap gir i podrien sortir directament", assegura Coello.
Els artífexs de la proposta admeten que aquesta solució és nova aplicada en aeroports, però que es basa en tecnologies provades. Hi ha aeroports al món que ja han dissenyat pistes sobre el mar, però sempre s'han situat sobre illes artificials. És el cas de l'aeroport internacional de Kansai, ubicat a la badia d'Osaka, que es va començar a construir el 1987 fent servir 21 milions de metres cúbics de formigó i excavant més de 180 tones de terra de tres muntanyes de la zona.
Des que dura el debat sobre l'ampliació del Prat, s'han plantejat i estudiat moltes propostes per fer-lo créixer (o decréixer). L'opció preferida per Aena, el govern espanyol i Junts, aleshores al Govern català, és la que implicava allargar la tercera pista, la més propera al mar, en uns 500 metres. Aquesta intervenció, però, afectaria l'espai protegit on hi ha l'estany de la Ricarda. Per això s'han obert diverses comissions d'experts per valorar si seria factible afegir menys metres a la pista i reduir l'impacte ambiental de les obres.
Veus a favor i en contra
En els darrers anys de debat sobre una hipotètica ampliació de l'aeroport del Prat, l'opció de la pista sobre el mar mai va agafar volada. Els seus detractors en criticaven l'elevat cost econòmic (segons els experts, es podria construir amb una inversió de 2.100 milions d'euros, en comparació amb els 1.700 milions de la proposta d'Aena per allargar la tercera pista) i l'impacte ambiental sobre el fons marí.
El mateix president del gestor aeroportuari Aena, Maurici Lucena, va assegurar en una entrevista a Catalunya Ràdio el 2019 que aquesta alternativa no era "viable", després que el president de Fira de Barcelona, Pau Relat, defensés la pista sobre el mar com una opció a estudiar. El dirigent de l'ens assegurava que aquesta fórmula permetria a l'aeroport de Barcelona operar les 24 hores del dia, opinió que comparteixen els tres autors de la proposta publicada de l'ARA.
En el seu moment, un altre dels actors implicats, l'Ajuntament del Prat de Llobregat, també va rebutjar aleshores aquesta construcció, que va titllar d'"agressió territorial". El consistori va insistir que la quarta pista de l'aeroport ja era a Girona i va defensar "l'equilibri necessari en un territori de màxima fragilitat ecològica".