“La nova PAC pot ser la fi de moltes explotacions”

LleidaEl camp català ha rebut amb decepció la nova política agrària comuna (PAC), aprovada dimarts pel Parlament Europeu i que suposarà una recentralització del poder cap als estats, que dissenyaran un pla estratègic per complir els objectius europeus comuns. “La Comissió Europea està prenent competències a les comunitats autònomes; nosaltres defensem una regionalització de la PAC perquè considerem que a Espanya hi ha una diversitat de cultius molt gran i cada indret té les seves necessitats, de manera que no es pot fer una política igual per tots els territoris”. Així ho assegura Joan Carles Massot, president de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, l’organització professional agrària catalana amb més representativitat davant l’Estat.

“Caldrà veure de quina manera gestionarà l’Estat el seu pla estratègic”, assegura Joan Caball, president d’Unió de Pagesos, que no és gens optimista amb la gestió que se’n pugui fer a Madrid: “En comptes d’apostar per la professionalització, l’Estat fa política per beneficiar majoritàriament Andalusia i el País Valencià”, on Caball creu que és urgent combatre els anomenats “agricultors de sofà”. S’anomena així els que reben subvencions de la PAC com a propietaris de les terres però no pel fet de cultivar-les. Caball ho considera clau per poder garantir un millor repartiment de les ajudes i, sobretot, per compensar l’augment d’exigències ambientals que fixa la Comissió Europea per poder percebre-les: “Qui no és pagès no hauria de percebre les ajudes, però veiem que el ministeri no vol aturar-ho”. Caball creu que això entorpeix que sectors que no reben ajudes de la PAC en puguin rebre i frena el rejoveniment del sector. Andreu Ferrer, coordinador de l’equip tècnic del sindicat, apunta que “Espanya té un col·lectiu de jubilats que cobren de la PAC molt gran; quatre de cada deu tenen més de 65 anys”.

La nova PAC persegueix un model d’agricultura més sostenible. Per això el 23% de les ajudes que fins ara anaven directament a ajudar a la renda dels pagesos estaran ara condicionades a incentius mediambientals, aplicats a partir dels anomenats ecoesquemes. “Són dues voltes de cargol més, perquè, per una banda, rebrem menys ajudes per la renda, i, per l’altra, necessitarem més accions per poder ajustar-nos als ecoesquemes, i aquí no hi guanyes sinó que hi perds”, assegura Ferrer, que creu que, a més, la competitivitat europea respecte a les importacions caurà: “Haurem de complir unes mesures que els de fora no hauran de complir”.

Impacte a la ramaderia

Un dels sectors més perjudicats serà la ramaderia, segons apunten. Raquel Serrat, responsable del sector boví de carn d’Unió de Pagesos, avisa que “hi ha persones que poden perdre fins a un 40% dels ajuts, i si l’Estat no implanta algun mecanisme per compensar aquesta pèrdua, per a moltes explotacions podria suposar un tancament, perquè la viabilitat ja penja d’un fil”.

Serrat assegura que tant els pagesos com els ramaders estan molt conscienciats sobre la necessitat d’adoptar pràctiques més sostenibles, però assegura: “Moltes vegades suposen un sobrecost que se’ns ha de compensar, ja no només per un benefici particular, sinó perquè és una necessitat de la societat en general”.

Serrat, que també és la representant de dins el sindicat, assenyala, a més, que la PAC no potencia la figura de la dona en el mon agrari: “No hi ha polítiques específiques per a dones, i si s’hi incidís una mica més ajudaria a reduir les dades de despoblament rural, perquè la dona és qui fixa la població en el territori”.