Nova oportunitat per al Midcat

BarcelonaEuropa fa anys que busca reduir la seva dependència del gas de Rússia i la crisi d’Ucraïna ha tornat a posar el problema sobre la taula. Per això el sector del gas espanyol intenta fer-se valer per construir la connexió que ha de travessar els Pirineus per Catalunya, coneguda com a Midcat. L’Estat té una gran capacitat de subministrament de gas gràcies a les connexions que té amb el nord de l’Àfrica, però no pot evacuar-lo prou cap a Europa per falta d’interconnexions. Ara un nou element dóna força a aquest projecte. A la difícil situació geopolítica i de relacions entre la Unió Europea i Rússia s’hi suma el denominat pla Juncker, que vol mobilitzar poc més de 300.000 milions en inversions i que té posats els ulls en les infraestructures energètiques. A més, tant la Generalitat com el govern central donen suport al projecte.

Actualment la canonada que ha de transportar el gas arriba fins a Hostalric. I com ha passat amb altres infraestructures frontereres, França no ha mostrat gaire interès a construir-la. El 2008 es va començar el projecte perquè entrés en funcionament el 2015, però el 2010 es va aturar perquè França va argumentar que no hi havia demanda. Ara la Unió Europea ha declarat prioritària aquesta infraestructura i el govern espanyol ja ha presentat projectes per 15.000 milions d’inversió en infraestructures energètiques per acollir-se al pla Juncker. El president espanyol, Mariano Rajoy, es va reunir aquest mes amb el seu homòleg francès, François Hollande, i el primer ministre portuguès, Pedro Passos Coelho, per intentar desencallar les inversions en aquestes interconnexions. Els mandataris sembla que estan d’acord, segons la portaveu de la Comissió Europea, Mina Andreeva, i celebraran una cimera al febrer per tractar la qüestió.

Fins ara França no ha mostrat gaire interès pel Midcat. La connexió per la part francesa depèn del denominat eix del Roine, que arriba a la zona de Marsella. El 2002 la Unió Europea va fixar com a objectiu que els països tinguessin capacitat per intercanviar-se el 10% de l’energia. Però la interconnexió d’Espanya amb França tot just arriba al 3%. França, a més, preveu arribar el 2020 a una interconnexió del 10% amb tots els seus veïns excepte amb Espanya.

Oportunitat

Aquesta situació no té gaire lògica, segons expliquen des del sector, ja que França és l’última baula de la xarxa que porta el gas des de Rússia, i ja en les crisis amb Ucraïna del 2006 i el 2009 va ser el país amb més risc de quedar-se sense subministrament.

El sector del gas de l’Estat veu una oportunitat en la interconnexió pels Pirineus. Ho reconeixen el gestor del sistema, Enagás, l’associació d’empreses del sector, Sedigas, i els principals operadors. L’Estat té una gran capacitat de subministrament, amb dos gasoductes per on entra el gas provinent d’Algèria, i sis plantes de regasificació en funcionament. Segons els càlculs de Sedigas, amb el Midcat Espanya triplicaria la capacitat de transport de gas cap a Europa i podria arribar a suplir el 12% del gas rus que consumeixen els països europeus.

Actualment l’Estat té dues interconnexions de gas amb França, per Larraine i Irun, al País Basc. El president de Sedigas, Antoni Peris, explica que la capacitat màxima d’aquestes dues interconnexions és de 5,4 bcm (un bcm són mil milions de metres cúbics). Per a l’any que ve, amb l’ampliació que s’està fent, podrà arribar a 7,1 bcm.

Però si es fa el Midcat tal com està dissenyat, la capacitat d’interconnexió amb França arribarà als 15,1 bcm. Això suposa pràcticament la meitat del consum anual actual del mercat espanyol. Això no seria un problema per al sistema espanyol del gas, perquè està preparat per rebre 21,5 bcm de gas d’Algèria a través dels gasoductes Medgaz i Tarifa, i 60,12 bcm procedents de les sis plantes regasificadores.

Dependència europea

De fet, Espanya rep subministrament de gas d’onze països diferents, i té el 36,5% de tota la capacitat europea de regasificació de gas natural liquat. Aquesta capacitat, si hi hagués més interconnexió amb França, permetria solucionar la captivitat que tenen alguns països del gas rus, que representa el 27% de tot el consum europeu, però que en alguns estats suposa el 100%, com a Estònia, Finlàndia, Letònia, Lituània i Eslovàquia.

Però no tan sols els governs, sinó que també la patronal del sector i l’operador del sistema veuen el Midcat com una oportunitat. Gas Natural, la primera empresa del sector a l’Estat, ja va apuntar en l’última junta d’accionistes que “la crisi d’Ucraïna dóna l’oportunitat a Espanya de ser la porta del gas a Europa”, en paraules del president de la companyia, Salvador Gabarró. Dos últims factors poden ajudar a impulsar aquest projecte per fer-lo realitat. D’una banda, el nou comissari europeu d’Energia és l’espanyol Miguel Arias Cañete. De l’altra, a partir del 2016 Espanya tindrà la secretaria general de la Unió Internacional del Gas, la principal organització mundial del sector.