El nou múscul financer de la Unió Europea
Europa es va crear a partir d’una crisi. Des d’avui, com a resultat de la pandèmia, Europa s’està constituint com un dels principals emissors de deute del món, tret essencial per tal que la recuperació econòmica sigui una realitat.
Els inversors han acollit amb entusiasme l’emissió dels bons a 10 anys que finançarà el pla de recuperació europeu. Habitualment, per crear un programa d’emissió de deute públic a llarg termini calen dècades: és necessari establir una reputació de disciplina financera i generar prou ingressos fiscals per crear confiança. Europa ho ha aconseguit en uns mesos, poder unir la reputació dels principals emissors amb la solidaritat dels 27.
L’emissió dels bons a 10 anys és el punt de partida d’un programa particularment ambiciós, d’uns 800.000 milions d’euros, potser ampliable fins al bilió, emesos per la UE en un acte de solidaritat fiscal, amb venciments que combinaran el curt i el llarg termini.
Les notícies són favorables: els inversors veuen l’emissió segura (AAA per a les agències qualificadores Moody’s i Fitch, AA per a Standard & Poor’s). A més, el seu elevat import, en una de les emissions de deute d’un sol tram més gran mai registrades, fa que sigui particularment líquida.
En termes de cost, els nous bons de la UE, amb venciment el 4 de juliol del 2031, tindrien un rendiment del 0,086%, més rendibles que els bons alemanys a 10 anys (-0.50%), però més econòmics que els bons d’Espanya i Grècia en el mateix termini (0,62% i 0,74%, respectivament). Segons Reuters, s’han rebut demandes per 142.000 milions d’euros per un bo de 20.000 milions d’euros, cosa que demostra l’interès pels títols emesos per la Unió Europa. Les emissions futures podrien tenir un cost més baix per a la UE, ja que podrien ser a més curt termini i un 30% tindran la qualificació de bons verds, emissions que, actualment, tenen una forta demanda.
Clau davant les necessitats imprevistes
Que la UE pugui finançar-se a cost reduït amb amplis volums d’emissions és essencial per garantir la seva capacitat de fer front a necessitats imprevistes. ¿És preocupant l’increment necessari en la recaptació fiscal? Ho és sens dubte per a qualsevol país, però en un context de creixement sostenible a llarg termini, el creixement de la renda genera automàticament un increment dels ingressos fiscals. Quan el deute té un cost inferior al 0,1% la reactivació econòmica garanteix la sostenibilitat a llarg termini. En definitiva, parlem d’una operació totalment satisfactòria.
